La punta del Moscarter, l’extrem nord de l’illa d’Eivissa

PalmaA la punta del Moscarter hi trobam el far més alt de les illes Balears, de 52 metres d’alçària. La seva construcció, tot i que tardana –va ser inaugurat l’1 de juliol de 1977, vingué motivada per la necessitat d’il·luminar un extens punt fosc de la costa, entre els fars de l’illa de Conillera, a la part de la badia de Portmany, i de l’illa de Tagomago, en el llevant de l’illa, davant el cap Roig. La infraestructura s’erigí sobre una tram de costa espadat i altiu, a l’extrem nord d’Eivissa. Som a un dels racons amb més encant dels Amunts, una zona muntanyosa que recorre el nord-oest d’Eivissa, des del cap Nunó de Sant Antoni de Portmany fins al municipi de Sant Joan de Labritja. La ruta que proposam ens permetrà voltar aquest cap, el més septentrional de l’illa, alhora que feim un tast del seu particular patrimoni natural i d’un paisatge cultural ric amb històries i anècdotes.

Per l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera sabem que Portinatx és la “denominació amb què es coneixen una cala, un nucli urbà i un nucli turístic situats al nord de l’illa d’Eivissa, a la venda del mateix nom, a la parròquia de Sant Joan de Labritja. Aquest indret també és conegut amb els topònims Portinatx del Rei o cala de Portinatx. Alhora, existeix el port de Portinatx, un dels millors recers disponibles a la costa septentrional eivissenca, protegit per l’illa de sa Guardiola; també és conegut com es Portitxol”. Hi podem accedir amb el transport públic, la línia 20A cobreix el recorregut que des de Vila passa per Sant Llorenç de Balàfia i Sant Joan de Labritja (consultau-ne els horaris a la pàgina web Eivissa.tib.org).

Ruta

[00 min] Començam a caminar des de la mateixa parada del bus en direcció al Portitxol, dit la platja de Dins, mentre deixam a la nostra esquerra s’Arenal Gros i s’Arenal Petit de Portinatx. Al final de l’avinguda, d’esquena a la cala i al fons de l’aparcament, cercam l’inici d’un senderó ben fitat que s’enfila arran del penya-segat, entre l’espessa garriga, en direcció gregal (nord-est). Hi trobam marques grogues i blanques de PR i les clàssiques fites de la Demarcació Pública Marítima i Terrestre (DPMT). Tot d’una albiram el far que treu el nas per damunt del nostre horitzó més pròxim, mentre a l’esquerra descobrim la punta de sa Galera, topònim recurrent per descriure els entrants de terra agullonats dins la mar, i els recers del Caló Fondo i s’Aigua Blava, llocs habituals de pesca amb canya.

No som a temps d’amidar la distància d’aquesta primera etapa de la ruta que els nostres sentits ja s’han enduit una bona sacsejada. Assolim la gran planícia sobre la qual s’aixeca el far del Moscarter [35 min], al vèrtex anomenat D’en Gat. Creuam el recinte que l’envolta per dos portells que donen continuïtat al tirany que hem seguit fins aquest punt. Ens orientam cap a llevant i anam descendint suaument per una mena de comellar, clos entre uns pendents rocallosos. El de l’esquerra dibuixa una agosarada carena que surt disparada per damunt la mar. [45 min] Per un estret passatge, a estones de fons arenós, arribam al caló de Ponent o dels Canons.

“Caló d’aigües profundes, obert a gregal, situat entre la punta del Gat i la punta del Pujolet , a l’extrem NE de la costa de la parròquia de Sant Joan de Labritja . Rep el nom perquè del fons de les seues aigües s’havien extret canons, que potser procedien d’una fragata, atès que un petit racó d’aquest caló és anomenat caló de sa Fragata. El caló dels Canons també és conegut com a caló del Pouet i caló de Ponent. La primera variant s’explica perquè hi havia el pouet del Canó o dels Canons, prop de la mar. La segona variant fa referència al fet que aquest és el caló més occidental de tot el tram de costa comprès entre la cala d’en Serra i la punta del Pujolet, a l’est de la costa de la parròquia de Sant Joan de Labritja” (font: eeif.es).

Sortim del caló de Ponent per un passet, fàcil i sense complicacions, que ens situa sobre una mena de coll. Deixam a l’esquerra la punta del Gat i ens decantam cap a l’interior. El senderó ens aboca sobre un torrentó, en el seu estret i accidentat final, que seguirem fins a una nova i tranquil·la rada [1 h 00 min], limitada a llevant per la punta de sa Penya. Sortim de la cala per un pas que tenim just a la nostra dreta, per seguir un tirany que ens conduirà a la cala d’en Serra. [1 h 20 min] Passam una paret seca i el carrerany ens mena vora la timba fins a una pista de terra, on acaba. Mentrestant, assaborim la bellesa salvatge d’un paisatge tacat per l’avarícia humana.

“La bellesa no es posseeix, sols es gaudeix”, afirma Tomàs Vibot en el seu llibre Les Pitiüses, per la passa i la mirada (El Gall Editor, 2009). Però l’any 1969 l’arquitecte Josep Lluís Sert hi projectà uns apartaments, que tot just s’executaren parcialment i poc després s’abandonaren, juntament amb la carretera a través de la qual s’accedeix en vehicle des de Portinatx. [1 h 35 min] Baixam a la cala per la pista de terra i voltam per darrere els bucs abandonats per anar a cercar el tirany, rost i pedregós, que ens ha de conduir a una segona caleta, molt a prop de l’anterior. De baixada ens fixam en un senderó que s’enfila esponerós pel coster de la dreta. Enllaçam aquest nou pujador des de vorera de la mar. [1 h 55 min] Quan el camí comença a planejar arribam a una bifurcació, giram a la dreta i continuam fins a un collet que tenim ben davant (oest). Deixam a la dreta una casa de pagès reformada amb una era davant (Can Joan d’en Menut), als peus del puig de sa Caperulla (162 m). [2 h 15 min] Sortim al camí Vell de Portinatx, voltam a la dreta i continuam la nostra caminada, ara per asfalt. A partir d’aquí es tracta d’anar avançant amb precaució, tot i que el trànsit és escàs per aquesta zona, fins a l’entrada de Portinatx. Si baixam pel carrer de s’Arenal Gran, tancarem el circuit sobre la mateixa para del bus TIB [2 h 45 min].

@Fita_a_Fita