De Punta Prima al Castell, entre la brolla i el roquissar

PalmaEn aquesta ruta tornam al Camí de Cavalls (GR-223). En concret, proposam una combinació de les dues darreres etapes (19 i 20) d’aquesta travessa perimetral pel litoral de l’illa de Menorca. El nostre punt de partida és la localitat costanera de Punta Prima, on podem arribar amb transport públic, L-92 Maó - Sant Lluís - Punta Prima. L’arribada la fixam al Castell, un parell de quilòmetres abans del final oficial del GR, a Maó. Aquest tram del Camí de Cavalls transcorre, en la seva primera part, per una franja costanera plana. A continuació, el camí es desplaça cap a l’interior, apartant-se de la línia de costa. Travessarem qualque barranc, terrenys de conreu i pastura, amb redols d’ullastrar i marina baixa. A la part de la cala del Rafalet hi trobarem un alzinar ben desenvolupat a tot el barranc. Des d’un punt de vista patrimonial, les torres d’Alcalfar i d’en Penjat, el fort Marlborough i el castell de Sant Felip són alguns dels elements més destacats de la ruta.

La ruta

[00 min] Al final del passeig que recorre per primera línia el nucli turístic de Punta Prima trobam la barrera de pas per enllaçar amb la següent etapa del Camí de Cavalls, a partir d’ara lliure d’urbanitzacions. Aquí finalitza l’etapa 18, iniciada a Binissafúller, i comença la número 19, que acaba a la cala de Sant Esteve. Ens posam a caminar des dels mateixos plafons explicatius de la ruta i guiats per les estaques de fusta avançam per un traçat planer però rocós. Deixam a la dreta, a pocs metres de la costa, l’illa de l’Aire, mentre travessam una zona de tancats de paret seca, presidits per una casa mig enrunada, gran i senzilla [05 min]. Tot plegat es tracta d’una de les dues iniciatives empresarials impulsades a mitjan segle XX per a l’obtenció industrial de sal. Tant les salines de Punta Prima, a Sant Lluís, com les de Santandria, a Ciutadella, van tenir poca durada i no van reeixir.

La primera mitja hora de caminada no presenta desnivells importants, tan sols destaquen els nombrosos caminets que van trenant la ruta entre una abundosa vegetació arbustiva i que no ens han de preocupar gràcies a la bona senyalització del camí. Finalment, [25 min] arribam a la torre d’Alcalfar, el primer punt d’interès de l’etapa. “És una torre de defensa espanyola de finals del segle XVIII (1787). És de forma troncocònica de tres plantes, que es manifesten a l’exterior gràcies al cordó, que a manera de faixa envolta la torre. Els murs es van construir de morter de pedra, revestit a l’exterior per carreus. A la planta baixa hi havia un petit magatzem de pólvora i una cisterna. Aquest petit espai interior quedava cobert per una cúpula semiesfèrica, que feia de sostre del pis intermedi. L’escala de caragol comunica el pis del mig amb la terrassa. En aquesta terrassa s’aprecia la zona on hi havia el forn per a ‘bales vermelles’, projectils que s’escalfaven fins a aconseguir el vermell viu. Aquests projectils, disparats contra els vaixells de casc i cobertes de fusta, en ferir les estructures d’aquestes embarcacions i encastar-s’hi podien provocar-ne l’incendi” (Sant Lluís, natura i patrimoni).

Les bones vistes, l’entorn de penya-segats i, sobretot, l’abundosa vegetació –la brolla mediterrània, una bella i acolorida combinació d’arbusts i mates de fulla persistent i petita– fan molt atractiu aquest enclavament. El camí marcat sobrepassa una petita cala, el Caló Roig, i progressa per damunt dels relleus de roca que flanquegen Cala Alcalfar [40 min]. Les marques del GR ens duen a remuntar els costeruts carrers d’aquest antic nucli de pescadors, avui convertit en un bell nucli turístic i residencial. Carrer amunt i molt a prop de la carretera de Sant Lluís (Me-8) trobam a l’esquerra l’ermita de Sant Esteve [45 min]. Es tracta d’una iniciativa del bisbe de Menorca, Bartomeu Pascual Marroig, d’edificar a mitjan segle XX una esglesiola en aquest llogaret mariner on començaven a proliferar les cases d’estiueig. L’advocació del petit temple a Sant Esteve neix d’una tradició de segles que situa l’arribada a l’illa de les relíquies d’aquest protomàrtir en el segle V de la nostra era. La primera pedra de l’ermita es va posar el 6 de març de 1947 i el 3 d’agost del mateix any, dia de la invenció de les relíquies de Sant Esteve, el bisbe Pascual la inaugurava alhora que beneïa l’ermita i la imatge del sant.

Abandonam aquest bell i curiós espai, de devota mirada i presència, per fer un bocí curt de carretera en direcció a Sant Lluís. Aviat les estaques del Camí de Cavalls ens desvien cap a la dreta, per un camí rural que circumval·la els darreres de la urbanització de s’Algar i travessa el barranc del Rafalet. Un tranquil i agradós tram de ruta que ens submergeix en un frondós alzinar. Creuam una pista de terra a l’altura del portell de Son Vidal [1 h 10 min], on se situa la partió entre el municipis de Sant Lluís i es Castell. En passar pel llogaret de Binissaida [1 h 20 min], el camí descriu una ela i s’encaixona novament entre murs, amb un aire irresistible, discret i genuí, ple d’història, tradició i bellesa. A partir d’aquí, el camí queda clos entre les parets que fiten l’espai, on a trams encara visible l’antic empedrat. A mesura que ens acostam al final d’etapa, si guaitam per damunt el mur de pedres podem albirar a la nostra dreta la torre d’en Penjat.

Antics varadors i cases de pescadors

Després d’una breu i ràpida baixada, accedim a l’interior de la cala de Sant Esteve [1 h 40 min]. Al seu entorn, els antics varadors i les cases de pescadors, que expliquen l’ús tradicional d’aquell entorn, i a la dreta del camí, l’accés al fort Marlborough, del segle XVIII, que dona compte de la seva posició estratègica per a la defensa del port de Maó. A l’altre costat, les restes del castell de Sant Felip, bastit a mitjan segle XVI després del desembarcament, aquí mateix, de Barba-rossa el 1535 amb l’objectiu de saquejar Maó.

A partir d’aquest punt s’inicia l’etapa 20 del GR-223, la darrera de totes. El Camí de Cavalls comença a perdre part del seu encant natural i esdevé una travessa per asfalt i progressivament urbana que finalitza en el centre de Maó. Nosaltres acabam la caminada al Castell, on podem alleugerir la ruta amb la connexió amb el transport públic. Per aquest motiu fixam el final d’etapa a la plaça de l’Arraval Vella, davant l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser [2 h 20 min].