Punys alçats i genolls a terra per denunciar el racisme

Barcelona“Sense justícia no hi haurà pau”. Milers de persones fa dies que ocupen els carrers de Minnesota per protestar per l’assassinat de George Floyd, un conductor de camions negre, en mans de la policia, que l’havia de detenir acusat de falsificació de documents. Les imatges de Floyd, cridant que no podia respirar mentre un policia li clavava el genoll al coll, van saltar de mòbil a mòbil i es van escampar ràpidament pels Estats Units. “És un assassinat, què dimonis ens passa als Estats Units?”, va piular a les xarxes socials Steve Kerr, excampió de la NBA amb els Chicago Bulls i actualment entrenador dels Golden State Warriors. “Ho enteneu, ara?”, es preguntava LeBron James, la gran estrella de Los Angeles Lakers. Què s’havia d’entendre? La resposta la donava el mateix Kerr: “El racisme continua sent una plaga. Hem vist manifestants blancs ocupant edificis públics amb armes per protestar per les mesures contra el covid-19, i no els va passar res. En canvi, han tornat a matar un ciutadà negre per un delicte menor, i no representava cap perill”.

Tot i que els quatre policies implicats en l’assassinat, un dels quals amb antecedents i amb vincles amb grups racistes, han sigut acomiadats, milers de ciutadans van exigir que se’ls porti a la justícia. Les manifestacions van acabar amb aldarulls. I un dels manifestants era un campió de la NBA, Stephen Jackson, amic de Floyd. “Ens vam conèixer a Houston i érem com germans. Ara estava intentant refer la vida a Minnesota, on feia de conductor de campions, i l’han matat”, va explicar Jackson, que va guanyar l’anell de campió de la NBA el 2003 amb els San Antonio Spurs. Exjugador d’altres equips com els Warriors i els Pacers, Jackson va volar fins a Minnesota per trobar-se amb els familiars de la víctima i demanar justícia. I no ho va fer sol. El món del bàsquet s’ha convertit en un altaveu per exigir justícia en un cas que recorda molt la mort, el 2014, d’Eric Garner, un noi negre de Nova York que va ser estrangulat per uns policies que el volien detenir. Les seves últimes paraules van ser “No puc respirar”, justament les mateixes que va pronunciar Floyd.

El 2014 LeBron James va sortir a escalfar a la pista abans d’un partit amb una samarreta amb la frase “No puc respirar”. Aquesta setmana va recuperar aquella fotografia i va anar més enllà, perquè també va penjar a les xarxes un joc d’imatges significatiu: a l’esquerra, la del policia agenollat sobre el coll de Floyd; a la dreta, el jugador de futbol americà Colin Kaepernick agenollat durant la interpretació de l’himne dels Estats Units el 2016. Kaepernick, estrella dels San Francisco 49ers, es va sumar a la campanya Black lives matter [La vida dels negres importa] per denunciar la violència policial contra els negres. El jugador va decidir agenollar-se cada vegada que sonava l’himne nord-americà, abans dels partits, en senyal de protesta. I, malgrat rebre el suport de companys, va acabar sense equip i rebent atacs verbals de Donald Trump.

“¿Com podem sentir-nos segurs si qui ens hauria de protegir ens mata? ¿Quan podrem ser lliures i tenir els mateixos drets, els membres de minories racials?”, es preguntava el jugador de futbol americà DeMarcus Lawrence, dels Dallas Cowboys. “L’esport sempre ha sigut una gran arma per lluitar contra el racisme. Quan la societat continuava segregada, els esportistes negres ja van aconseguir superar murs. Però cada vegada que un esportista alça la veu, el sistema l’intenta silenciar. Va passar amb Tommie Smith i John Carlos el 1968, quan van alçar el puny als Jocs de Mèxic, i ha passat amb Kaepernick”, explicava el periodista Grant Wahl. Però la mort de Floyd ha fet superar la por de rebre multes a centenars d’esportistes, que han alçat la veu per demanar justícia per a un home que havia somiat amb ser jugador de futbol americà i havia triomfat a nivell universitari.