Pujam a Gràcia i Sant Honorat pel camí Vell

Llucmajor / AlgaidaL’àrea boscosa i tossalada de Porreres, Algaida i Llucmajor, coronada pel puig de Randa (545 m), té una gran riquesa paisatgística i històrica. Tanmateix, ni natura, ni camins, ni monuments no semblen tenir l’atenció que es mereixen dels ens públics.

El camí de Gràcia

Sortim de la vila de Llucmajor pel carrer de Gràcia que, als afores, esdevé camí de Gràcia, amb trencalls que comuniquen amb les possessions de S’Aresta, Son Pons, Binifat i altres. En avançar deixam a mà esquerra els camins de la Creu de les Dones i el de cas Coix Carro, i a mà dreta el de Binifat. A 1,4 km lluny de la població hem de tombar a mà esquerra pel tram conegut com a camí de les Voltes o de les Ermites. La cruïlla es distingeix per una creu de pedra. El nostre camí era recorregut, almenys des del s. XV, pels devots de la Verge de Gràcia, a la qual imploraven en cas de pesta, sequera o altres mals.

El boscatge de les Voltes

Enfilam, en sentit nord, cap al morral de Son Reus (469m), de cingleres erosionades. Al cap d’un quilòmetre de caminada, sense fer cas del camí dels Putxets -que ve de l’esquerra- iniciam la pujada dels 16 revolts seguits que tenim per davant. Pins i alzines, ullastres i aladerns, a més d’un variat sotabosc, ens envolta.

De revolt en revolt, anam trobant dreceres ben profitoses i alguna barraca d’establidor. Passat Son Drago localitzam la bella creu del Blanquer (s. XV-XVI). Al capitell s’hi destrien relleus de figures i escuts i, a la creu, un Sant Crist i la Mare de Déu. Divisam, cap al sud, tota la plana i la marina de Llucmajor. Prop d’un quilòmetre més amunt, passam davant la creu del camí de Gràcia, de 1.910, i poc després, entroncam amb el desviament que ve de la carretera Randa-Cura (km 1,4).

El santuari de Gràcia

La senzilla creu del santuari ens acull. Mig eixoplugat baix dels espadats de na Falconera, s’hi troba el santuari de Nostra Senyora de Gràcia. És un indret veritablement sorprenent -i més per a aquells que el visiten per primera vegada-, ocupat des de temps medievals per ermitans com ara fra Antoni Caldés. Ja hi és citada una petita capella del s. XV, en el mateix lloc de l’actual església, d’arquitectura molt sòbria, magníficament restaurada. Acompanyada del santoral local i pagès (santa Càndida, sant Antoni....), hi trobam una talla gòtica de la Verge de Gràcia. L’hostatgeria s’alça a un costat i, més enllà, casetes rupestres i marjades d’hort.

És recomanable acostar-se al mirador amb pedrissos bastit a l’extrem del camí per tal de contemplar l’ample panorama de tot el Llevant i Migjorn de l’illa. Discernim les muntanyes de Sant Salvador, la Colònia de Sant Jordi, l’arxipèleg de Cabrera...

Colònies de corbs, coloms i cabots de roca ocupen els penyals, amb un ull posat en el veïnat falcó pelegrí.

Pujam cap a Sant Honorat

Recorrem l’asfalt que enllaça amb la carretera de Cura i passam la monumental portalada del santuari. Ens hem internat en el terme d’Algaida. A la banda esquerra veurem un portell, d’on neix el camí vell de Randa a Gràcia i Cura. Del camí s’esbranca un caminoi que ens adreça cap a una cresta, confegida al puig de Son Creus (489 m), germà bessó del puig cimal de Randa. En 25 minuts podem atènyer el replà superior i gaudir de vistes immillorables de l’entorn.

Tornats al portell, seguirem el caminoi que enllaça amb el santuari de Sant Honorat -plaçat ben damunt de Gràcia-, des de l’esmentat km 1,4. En 15 minuts serem davant Sant Honorat, amb els dos portals bessons. Les figuretes del titular i del beat Ramon ens reben. El lloc està documentat des de finals del s. XIV.

En el s. XVIII fou habitat pels anacoretes de sant Pau i sant Antoni i, darrerament, per la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.

Passam a una clastreta on s’obre el portalet neoclàssic del temple, acabat de fer el 1661. El retaule major està dedicat a Ramon Llull, Sant Honorat i el beat Palau i, en una capella lateral s’hi venera el Sant Crist dels Ermitans, del s. XIV.

Podem baixar pel camí Vell de Randa cap a aquest tranquil llogaret o retornar a Llucmajor per les Voltes del camí Vell de Gràcia.