Per què correm l’últim dia de l’any?

BarcelonaFer lloc a l’estómac per als torrons i les neules, acabar l’any amb activat i ganes de marxa, trobar una excusa per disfressar-se, lligar entre la marea de corredors... Els motius per córrer el 31 de desembre sobren. L’origen l’hem de buscar a São Paulo. En aquesta megalòpoli brasilera que avui té 12 milions d’habitants es va córrer la primera Sant Silvestre el 1925 i s’ha organitzat de manera ininterrompuda fins demà, quan se’n celebrarà la 94a edició. Ni la Revolució Constitucionalista de 1932 ni la Segona Guerra Mundial ho van evitar.

La Corrida Internacional de São Silvestre, com en diuen al Brasil, se la va inventar el periodista Cásper Líbero. Actualment té 15 quilòmetres, una distància poc freqüent, a mig camí dels 10.000 i un mitja marató. Organitzada pel diari paulista Gazeta Esportiva, és la cursa popular més important de l’Amèrica Llatina. En realitat es va inspirar en diverses proves que es feien a França en què els corredors portaven torxes. Així, a São Paulo al principi es corria durant la nit de Cap d’Any, però després es va passar al matí per no coincidir amb les revetlles i poder-ne ampliar la participació. Aquesta prestigiosa cursa, per cert, es podrà veure en directe per televisió demà dilluns a partir de les 11.40 h a GolT amb la narració de qui escriu aquestes línies i els comentaris tècnics de l’atleta Nacho Cáceres. Però, per sobre de tot, el gran llegat de São Paulo és que ha inspirat milers de Sant Silvestre que se celebren a tot el món. I per què aquest nom? La culpa la té un romà anomenat Silvestre. Elegit papa número 33 de l’Església catòlica l’any 314, no s’imaginava pas que acabaria sent venerat per una tradició tan pagana com és córrer. Només va cometre el pecat de morir un 31 de desembre (del 335).

És difícil fer càlculs perquè molts pobles, per petits que siguin, volen tenir la seva Sant Silvestre, però s’estima que a Catalunya n’hi ha més d’un centenar, i a la resta de l’Estat, més de mil. Fins i tot un estudi parla de 200.000 corredors a tot Espanya amb un dorsal l’últim dia de l’any. Cal aclarir que no totes les Sant Silvestre se celebren el 31 (la majoria, en qualsevol cas), però sí durant els últims dies de l’any. Amb unes distàncies que oscil·len entre els 5 i els 10 quilòmetres.

La Sant Silvestre de Vallecas, amb més de 50.000 corredors, és la més multitudinària del planeta, amb una exitosa combinació de dues curses: la popular i la internacional, que acaba a l’interior de l’estadi del Rayo Vallecano i que compta amb una participació de luxe. No és, però, la més antiga d’Espanya: el 1961 (tres anys abans de la San Silvestre Vallecana), es va posar en marxa el Circuito de Nochevieja de Galdakao, en què els corredors portaven torxes, fins que l’enllumenat públic va permetre als participants córrer amb les mans lliures. A casa nostra, la Cursa dels Nassos de Barcelona té més de 10.000 atletes, amb un horari (17.30 h) que permet començar de dia i acabar quan s’ha fet fosc. També destaquen la de Sant Cugat del Vallès, enguany Ciutat Europea de l’Esport 2018, i el Masnou. Aquesta última és la més antiga a casa nostra amb 39 edicions: es va celebrar el dia de Sant Esteve i les noies, que tenen la seva pròpia cursa al marge dels homes, van reivindicar el dret a córrer soles.

De la Jonquera a Mont-roig del Camp, de Pont de Suert a Mataró, de Montblanc a la Seu d’Urgell. Tot Catalunya ret culte a sant Silvestre. Entre els premis més curiosos, a Mollerussa els guanyadors s’emporten un indiot, i a Castelldefels, un pollastre capó. Ja sabem que córrer obre la gana!

Una dada interessant per concloure. La coneguda xarxa social esportiva Strava, amb 36 milions d’usuaris a tot el món, ha publicat que el 31 de desembre és el dia més popular de l’any per sortir a córrer. ¿Encara teniu alguna excusa per no calçar-vos les vambes demà?