Entre el paradís i el prestigi: la lluita per ser el segon equip de Catalunya
El Girona i l'Espanyol reprenen la nova rivalitat del futbol català a Primera després d'un any d'absència
GIRONAEl segon equip de Catalunya. Aquest concepte, dit per primer cop el 2017, és l'origen de la nova rivalitat del futbol català, que es reprèn aquest dissabte a Montilivi (18.30 hores, Movistar LaLiga) després d'una temporada d'absència. Girona i Espanyol, Espanyol i Girona, defensen, cadascú amb els seus arguments, que tenen tot el dret del món a ser considerats els millors després del Barça. Els gironins, perquè viuen instal·lats en el paradís, superada qualsevol lògica inimaginable; els blanc-i-blaus, perquè el prestigi que els dona la història sempre els anirà a favor. El Girona està disputant la cinquena temporada a Primera; l'Espanyol, la 88a.
La tensió externa que hi ha ara abans no existia. De fet, l'Espanyol va ajudar el Girona amb cessions a preu baix quan els gironins estaven a Segona, fa força anys. I les dues directives, en tot moment, han mantingut una bona relació. La primera polseguera va aixecar-se amb les famoses intervencions de Ferran Soriano, Pere Guardiola i Jaume Roures, que van fer públic el seu desig que el Girona es convertís en el segon equip de Catalunya quan tot just era un nouvingut a l'elit. L'entorn del Barça també hi ficava cullerada, perquè el Girona els queia simpàtic. Fins que els va guanyar, l'any passat. Aquelles paraules no van caure bé a l'Espanyol. Feia tres mesos que el conjunt blanc-i-vermell havia pujat a Primera i els blanc-i-blaus s'havien quedat a un pas de jugar competicions europees. Aquell curs 2017-18 el Girona va acabar a la taula per damunt de l'Espanyol.
L'any següent, però, el Girona s'autoeliminaria amb el descens a Segona, que va coincidir amb el moment més àlgid de l'Espanyol dels últims temps, amb la classificació per a l'Europa League. Els primers ploraven, els segons somreien, inconscients tots dos que els sentiments mutarien molt aviat. Perquè mentre el projecte gironí es consolidava malgrat la pèrdua de categoria, els de l'RCDE Stadium navegaven entre crítiques a la gestió i una desconfiança cap a Chen Yasheng, un propietari que viu a la distància i a qui se li retreu haver deixat sense rumb una entitat centenària que ha viscut molts capítols d'una esplendor que actualment s'ha traslladat al nord-est de Catalunya.
Van ser quatre cursos, del 2018-19 al 2021-22, en què l'Espanyol, que ha patit dos descensos molt recents, va ser millor que el Girona. Com tota la vida, vaja. Coincidint amb l'arribada de Míchel i el retorn a l'elit, l'escenari va tornar a canviar, i ara és el Girona qui acumula dues temporades estant per sobre de l'Espanyol. El curs passat es va viure un fet insòlit, com és una Primera Divisió amb Barça i Girona com a representants catalans, quan la tendència sempre ha sigut que fossin Barça i Espanyol. Els blanc-i-vermells van aprofitar l'aparador de meravella i van lluitar pel títol durant molts mesos de la competició.
Actualment, Montilivi viu una temporada especial per la seva primera participació en la Lliga de Campions. Un fet que el seu rival no sap què és, perquè no l'ha jugat mai. També arriba a aquest partit en millor posició a la taula: és desè amb 18 punts, mentre que els de Manolo González estan en zona de descens amb 10 punts, però amb un partit pendent. L'Espanyol hi arriba amb l'orgull ferit i sense la pressió de ser favorit, una responsabilitat que avui és gironina.
Lluites, gols i picabaralles
El balanç és favorable per al Girona, amb cinc victòries, un empat i dues derrotes, l'última el 2018. Les aventures dels duels entre els dos equips, amb parèntesi inclòs en l'època de la covid-19 a Segona, expliquen lluites igualades, partits amb gols, expulsions i picabaralles, al terreny de joc i a la graderia. També canvis de samarreta. Impossible d'oblidar les enganxades entre David López i Cristhian Stuani, ara companys. L'uruguaià, símbol d'uns i motiu d'odi dels altres, és un dels noms propis d'aquests partits. Si ningú no l'estima més que l'afició de Montilivi, ningú no el rep més amb les urpes que el públic de l'RCDE Stadium, on va passar tres temporades abans de vincular-se per sempre al Girona.
A Montilivi hi ha arribat aquest estiu un altre ex: Pau López. Completen la nòmina Yangel Herrera i Oriol Romeu, que va créixer al planter perico. L'Espanyol disposa dels gironins Jofre Carreras i Joan Puig; també de Pol Lozano, Brian Oliván i Almansa. I té Pere Milla, un davanter de mal record a Montilivi, ja que va ser l'autor del gol de l'Elx en una final de play-off convertida en una tortura. Qui serà el segon equip de Catalunya, aquest cop?