Rafa Nadal desafia el dolor i la història per guanyar el seu 14è títol de Roland Garros

BarcelonaFa poques setmanes, Rafa Nadal patia per poder caminar amb normalitat. Les ganyotes de dolor que feia no enganyaven. Ara plora d'emoció abraçat a la copa, un altre cop. Quan arriba a París, el manacorí es transforma. Nadal ha guanyat per 14a vegada la final de Roland Garros i ha fet encara més gran la seva llegenda. Una nova pàgina en una història d'amor sobre terra batuda que va començar el 2005 quan era un adolescent descarat, una història que viu els seus últims episodis, ja que Nadal pot desafiar el dolor de les lesions però no pot derrotar el temps. Convertit en un dels esportistes més triomfadors de la història amb 36 anys, Nadal ha derrotat el jove de 23 anys Casper Ruud en tres sets (6-3, 6-3 i 6-0). La història, entremaliada, ha volgut que el 14è títol arribés contra un noruec que havia passat per l'acadèmia del mallorquí. És a dir, s'ha imposat contra un deixeble. Contra un alumne i un admirador.

Nadal s'aferra a la pista com si li anés la vida. Ara que bufen vents de canvi al tenis, amb joves com Carlos Alcaraz o el mateix Ruud demanant pas, el manacorí ha desafiat la lògica de nou. Com si volgués fer-ho cada any d'una manera més difícil, Nadal s'ha tornar a coronar a la pista central sense haver-se entrenat gaire els mesos anteriors al torneig, quan ha estat més pendent de com allunyar el dolor. El quadre tampoc era fàcil, forçat a veure's les cares contra rivals durs si volia ser a la final. Podia ser l'any de veure com el rei abdicava, però ha acabat com sempre. Costa recordar una relació d'amor com aquesta, a l'esport modern. Cada cop que arriba Roland Garros, un manacorí és el centre d'atenció. La mateixa pista que primer el mirava fredament, pensant que era un jove espanyol sense elegància, ara li implora que segueixi. Actors, reis, republicans, rics, pobres, aficionats al tenis i també aquells que només segueixen aquest esport quan juga ell s'apleguen per poder veure'l en acció. El seu joc emociona. Barreja el talent amb unes ganes de viure molt viscerals que s'encomanen. "No puc dir que passarà en el futur, però ho seguiré intentant. No hauria pogut imaginar seguir sent competitiu amb 36 anys. M'aporta energia per seguir endavant" ha explicat Nadal, qui ha deixat clar que de moment, res de retirar-se.

Amb 36 anys, el jugador de Manacor pateix la síndrome de Müller-Weiss, una malaltia degenerativa al peu que el martiritza. Al peu on pateix, aquest torneig ha portat un número 13 a la sabatilla, la xifra de títols guanyats. Com si fos un exorcisme tribal contra el dolor. Durant tot el torneig, ha admès que no sap si podrà tornar el 2023 a la capital francesa, ja que li toca viure al dia, lluitant contra el dolor i centrant-se en un esport en el qual excel·leix. "El pitjor moment el vaig passar després del partit amb Corentin Moutet de segona ronda, no podia caminar. Per sort, el meu doctor era aquí i això m'ha permès jugar infiltrat. No puc continuar competint amb el peu adormit, cal trobar una solució. M'encantaria continuar competint, així que la setmana que ve parlaré amb diversos metges i contemplaré diverses opcions. Rebré un tractament i espero que m'ajudi", ha indicat després de la final.

Si als vuitens de final va derrotar el jove entrenat pel seu propi oncle Toni, el canadenc Felix Auger-Aliassime, als quarts de final es va enfrontar al seu adversari més dur, Novak Djokovic. També el va derrotar. I ara li ha tocat a Ruud, que no ha oposat gaire resistència. Com si l'admirador de Nadal tingués més pes que no pas el jugador professional. Com si volgués participar en la cerimònia per posar-li la catifa vermella a un Nadal que entén el joc com ningú altre. Quan era jove, les cames li permetien arribar a totes les pilotes. Ara sap llegir la ment del rival i ja espera la pilota allà on anirà.

Un deixeble contra les cordes

Casper Ruud, estrenant-se a una final de Grand Slam, semblava impressionat. Mai és fàcil debutar amb pressió. Pel teu cap et passa de tot. Ja t'imagines amb la copa, fas volar coloms, però alhora saps que et tocarà patir. Encara més davant Rafa Nadal. I encara més si ets un alumne de la seva acadèmia. Quan era un adolescent, Casper Ruud va pactar amb el seu pare, que havia estat jugador professional, anar a l'acadèmia de Nadal a Mallorca per millorar. Ruud va escoltar els consells del jugador de Manacor, va poder entrenar-se amb ell. I va ser a les graderies l'any 2013, quan Nadal va derrotar David Ferrer. Ara li tocava baixar de les graderies per ser sobre la terra batuda. I per accedir a la pista calia passar per davant un munt de fotografies de Nadal amb la Copa. No, no era un escenari fàcil per al jove noruec.

I el primer set ha estat bufar i fer ampolles, per a Nadal. Ruud, com si volgués demostrar tot el respecte que sent per Nadal, gairebé no ha arriscat amb els cops. S'ha limitat a tornar boles i Nadal, en un partit de ritme més baix que les semifinals contra Zverev, ha guanyat el set amb un sol break (6-3). El jugador de Manacor juga carregant la creu de la lesió que pateix al peu, però l'escenari semblava ajudar-lo. No li calia esforçar-s'hi gaire. El primer set ha estat massa fàcil, per a un jugador que no sol tenir pietat dels rivals.

Al segon, però, Ruud ha despertat. No deixa de ser un alumne de Nadal i, per tant, sap lluitar. El noruec ha aconseguit un trencament de servei per somiar. S'ha situat 3-1 per davant i ha començat a repartir cops guanyadors, fent moure per la pista un Nadal que ha fet aquella ganyota tan seva, dient-se a ell mateix que tocaria patir una mica. Ho ha fet, ja que ha guanyat cinc jocs consecutius i s'ha endut el segon set contra un Ruud que mirava cap al cel, impotent. Perdent 2-0, Ruud sabia que el seu destí estava inscrit. Si el 2013 havia vist com Nadal aixecava la copa dels mosqueters des de la graderia, ara li tocava fer-ho des de la pista, com a subcampió. Nadal, a mesura que les lesions l'han castigat, s'ha vist obligat a modificar el seu joc amb l'ajuda d'un Carles Moyà que l'ha acompanyat sempre. Ara busca que els partits siguin més ràpids per desgastar-se menys i guardar energia per als duels importants. Curiosament, aquest any un dels partits més fàcils ha sigut la final, amb un tercer set sense cap mena d'història.

Superant el rècord d'Andrés Gimeno

Al tenis masculí, cap altre jugador ha guanyat 10 títols del mateix Grand Slam. Nadal ja en porta 14 a França i, de pas, porta 22 títols del Grand Slam, dos més que Djokovic i Federer. Dels 115 partits que ha jugat a Roland Garros, només ha perdut tres cops: als vuitens de final del 2009 contra el suec Robin Söderling, als quarts de final del 2005 contra Djokovic i a les semifinals d'ara fa un any, davant del serbi. El 2016 va retirar-se després de guanyar els vuitens de final, lesionat. Però sense perdre cap partit en un torneig que ja li ha dedicat una estàtua abans de la seva retirada. El manacorí, el segon jugador més veterà a arribar a la final, només per darrere del nord-americà Bill Tilden, que en tenia 37 el 1930, ha guanyat les 14 finals que ha jugat i de pas s'ha convertit en el campió més veterà, superant precisament el català Andrés Gimeno, que en tenia 34 el 1972.