Rafa Nadal provarà un nou tractament per arribar a Wimbledon: «No puc continuar amb aquest dolor»

BarcelonaEl primer cop que Rafa Nadal va jugar a Roland Garros va ser el 23 de maig del 2005. Tenia 18 anys. El debut va arribar a la pista número 1. Mai més la va tornar a trepitjar, ja que ràpidament els organitzadors el van anar passant a la pista central. De fet, la pista 1 va ser enderrocada fa uns anys. La majoria de jugadors es forgen en jornades inacabables en pistes secundàries, amb graderies petites i espectadors despistats que no saben gaire quins jugadors estan mirant. Amb Nadal, no ha sigut mai així. Quan va debutar el 2005 sobre la terra batuda de París ja era una estrella. Ja era el número 5 del món. "Ja havia guanyat torneigs, ja era un nom del qual tothom parlava. Era evident que era especial", recorda l'alemany Lars Burgsmuller, el seu primer rival. Burgsmuller va retirar-se fa anys amb un sol títol al palmarès (l'Open de Copenhaguen del 2002) i ara és metge en un hospital i viu allunyat del tenis. Nadal, en canvi, encara juga i acaba de guanyar per 14a vegada a París. I vol seguir guanyant títols, tot i que no sap si el seu cos aguantarà.

Aquell 5 de maig del 2005, Burgsmuller no va poder forçar ni una sola bola de break davant Nadal. Però el mallorquí va acabar insatisfet amb el seu joc. "Jugant així no soc favorit per guanyar res", es va lamentar. Dues setmanes després, ja amb 19 anys (va néixer un 3 de juny), guanyava el seu primer Roland Garros davant de l'argentí Mariano Puerta. Cada any, des d'aquell 2005, Nadal celebra el seu aniversari a París. Com si ja estigués escrit en la seva partida de naixement que li tocaria fer festa grossa durant les dates de Roland Garros. De fet, l'afició francesa ja esperava Nadal quan era menor d'edat, els anys 2003 i 2004, però el manacorí es va perdre aquestes cites per lesió.

Segurament era el debut més esperat des de l'estrena del suec Björn Borg el 1973, ja que Nadal venia de guanyar el torneig juvenil Les Petits As amb 13 anys l'any 2000, i aquell 2005 havia pujat de la posició 51 del rànquing mundial fins a la cinquena després de guanyar els torneigs de Montecarlo, Roma i el Godó sobre terra batuda traient-se de sobre rivals com Gaston Gaudio, campió al Roland Garros el 2004, i Juan Carlos Ferrero, campió el 2003. "Era especialment bo defensant, arribava a totes les pilotes", recorda Burgsmuller. Aquell Rafa Nadal era una jove descarat que vestia com un pirata, amb pantalons i cabells llargs, i celebrava els punts com si fossin gols del Reial Madrid, l'equip dels seus somnis, i cridava "¡Vamos!" després de cada punt. A alguns aficionats francesos no els acabava d’agradar llavors el seu estil poc elegant i els seus tics abans de servir, sempre esgotant el temps. Però Nadal va anar demostrant davant de tothom que era el millor signant actuacions memorables, especialment en les finals contra Roger Federer i Novak Djokovic. "Tenia un joc molt agressiu. He anat veient com ha millorat, com ha après. Llavors ja anava amb el seu equip, on recordo Carles Moyà. Tenies la sensació que ja era una estrella i era un jovenet, recorda Burgsmuller, que ha ensenyat als seus fills el vídeo del partit contra Nadal del 2005.

Només tres derrotes

Cap jugador ha dominat tant un Grand Slam com Nadal. Ningú, de fet, ha arribat a guanyar 10 cops el mateix torneig gran al tenis masculí fins que va arribar ell. Si Djokovic mana especialment a Austràlia i Federer ha fet de Wimbledon el seu torneig, el nom de Nadal sempre serà recordat pels seus títols a Roland Garros, on ha guanyat les 14 finals que ha disputat. Totes. El primer a caure va ser Mariano Puerta. Després, van patir Roger Federer en quatre finals, Novak Djokovic en tres, l’austríac Dominic Thiem dos cops i el suec Robin Söderling, el valencià David Ferrer, el suís Stan Wawrinka i finalment, el noruec Casper Ruud. "Soc l'últim d’una llarga llista", bromejava el noruec de 23 anys diumenge. D’aquests jugadors, un ja s’ha retirat, Söderling, afectat per una mononucleosi infecciosa. Ell és un dels dos jugadors que ha derrotat Nadal a París en algun partit, als vuitens de final del 2009. L’altre és Djokovic, que ho ha fet dos cops, un als quarts de final del 2017 i l’altre en semifinals del 2021.

A París, Nadal ha guanyat 112 dels 115 partits que ha jugat. Un domini mai vist, al tenis. Però després de tants anys, el jugador de Manacor segueix sorprenent. Aquesta, de fet, semblava destinada a ser la gran temporada de Novak Djokovic, el millor jugador dels últims anys, però el serbi es va perdre Austràlia després de ser deportat per mentir sobre la vacuna del covid-19 i Nadal va aconseguir el 21è Grand Slam de la seva carrera. A París ha arribat el 22è. I tot, amb la lesió crònica que arrossega al peu esquerre, on pateix la malaltia de Müller-Weiss, una mena d’artrosi crònica que li produeix molt dolor. ¿Com s’ho ha fet, per poder seguir guanyant? El seu metge, Ángel Ruiz Cotorro, i el fisioterapeuta Rafa Maymó han treballat fort en un pla d’entrenament per intentar protegir aquest peu sense que afecti el rendiment d’un jugador que, per damunt de tot, tal com sol explicar Cotorro, "té una gran capacitat per aguantar el dolor". Nadal ha modificat les plantilles, les sabatilles i la forma d’entrenar per adaptar-se a una malaltia que hi serà sempre.

"No puc seguir jugant amb el peu adormit"

Nadal ha explicat que una de les claus, esclar, és el seu cap. Conscient del problema, es motiva pensant que té un repte per superar. "Però un dia el cap em dirà prou. Cal prendre molts antiinflamatoris per poder entrenar, jugo infiltrat, però no puc seguir jugant amb el peu adormit, ha admès aquests dies Nadal, que es punxa calmants autoritzats, amb els quals oblida el dolor, però perd molta sensibilitat al peu. Bàsicament, Nadal porta un mesos bastant coix, però fent un sacrifici per poder entrenar i jugar. El jugador de Manacor vol seguir jugant i guanyant. I per fer-ho, ara explorarà diferents vies per lluitar contra el dolor. "Un tractament és una intervenció als nervis per treure’m dolor. Es tracta d’injeccions amb radiofreqüència que em poden ajudar a portar-ho millor", explica, i afegeix: "Si aconseguim deixar tocat el nervi, també podria marxar el dolor permanent. Encara que em deixi el peu amb poca sensibilitat, seria un gran pas".

El mateix Cotorro serà l’encarregat de liderar aquest procés els dies vinents, amb l’objectiu de veure si arriba a Wimbledon, d'aquí quatre setmanes. Nadal, però, sap que potser no sortirà bé. De fet, l’alternativa seria una operació per intentar aconseguir el mateix efecte, però en aquest cas hauria d’estar uns mesos sense competir. Es perdria Wimbledon i potser també l’US Open. "Haig d’estudiar-ho tot, per entendre-ho i valorar si val la pena parar molts mesos, potser mig any, sense tenir la seguretat que el dolor marxarà", raonava Nadal després de guanyar a París. Ambiciós com sempre, el de Manacor vol ser a Wimbledon, on no juga des de l’any 2019 i on ha sumat dos títols, el 2008 i el 2010. "Vull ser-hi. Però ara no puc dir si hi arribo. No puc jugar com ho he fet a Roland Garros, amb injeccions que em deixen el peu anestesiat. No puc seguir amb aquesta filosofia de vida", conclou el jugador mallorquí.