Secundaris catalans al Madrid galàctic

BarcelonaKiko Casilla i Rubén Yañez, porters tots dos, són els catalans del Madrid ara mateix. Rafa Benítez ha pujat al primer equip per entrenar el jove porter de Blanes, provinent del Girona. Kiko Casilla, ja internacional absolut, és el suplent de Keylor Navas. Els dos allarguen la tradició de porters catalans al Madrid, club on ja van evitar gols Ricardo Zamora o Vicente Traín. Tots dos van ser els porter menys golejats de Primera en el seu moment. També va debutar a la porteria del Bernabéu el barceloní Jordi Codina, actualment al Getafe.

Després dels madrilenys, els catalans són els jugadors que més cops han jugat al Madrid, per davant dels bascos. Els darrers anys, però, ha costat veure jugadors catalans al Madrid, fet més normal ja des de l'inici del segle XX. L’establiment de La Masia i la millora del futbol base blaugrana, que capta bona part dels millors jugadors catalans, és una bona raó que justifica l'absència de catalans a Madrid. La rivalitat, cada cop més forta, entre Barça i Madrid, una altra. I l’aposta per jugadors estrangers també ha estat clau. Ara fa quatre anys, el juvenil del Madrid va arribar a tenir set catalans. Manolo Romero, el vistaire del Madrid a Catalunya, va recomanar fitxar jugadors just quan el Barça s’emportava un madrileny, Munir. Així, al juvenil madridista van coincidir jugadors com Xavi Carmona, Mariano, Rai, Sergio, Marcelo, Adrià Parera o Pol Roigé. Només el porter, Rubén Yañez, sembla amb opcions d’arribar a debutar al Bernabéu. I la major part d’aquests nois ja han marxat del club blanc.

Davanters de pas efímer

Si fins als anys 50 i 60 encara era normal veure jugadors catalans al Madrid, després ha costat més. El 1988 debutava per jugar dos partits de Copa Albert Aguilà, 'el noi d'Almacelles', davanter que passaria per l’Osasuna i el Lleida, entre altres. Aguilà havia arribat amb 14 anys al Madrid, però no va poder obrir-s'hi pas i va marxar al Logroñés el 1990. El 1993 debutava al Bernabéu el davanter Dani García Lara, de Cerdanyola, que havia estat descobert pels blancs a la ‘Damm’. Dani no va triomfar al Madrid i va tornar a Catalunya per fer-ho una mica millor al Barça i l’Espanyol.

El Nano Soler

Dani no va arribar a coincidir amb Miquel Soler, el jugador d’Hostalets d’en Bas que es va donar a conèixer, després de formar-se a l’Olot, amb l’Espanyol de Clemente. Fitxat pel Barça, el Nano Soler va acabar al Madrid el 1995, tot i que hi va jugar poc. Venia del Sevilla. Rodamons, també va jugar a l’Atlètic de Madrid i el Mallorca, entre altres.

Els tarragonins

Possiblement el català que darrerament ha triomfat més al Madrid és el tarragoní Lluís Miquel Ramis, que va ser descobert al Nàstic quan era juvenil, el 1991. Benito Floro el va fer debutar a Primera Divisió el 1992. Va jugar uns minuts a la final de Copa del 1992 i la Supercopa del 1993. Rival del Barça del Dream Team, no va poder guanyar la Lliga del 1992 al 1994. Aquell any, el defensa va ser traspassat al Tenerife, com a part del pagament pel fitxatge de Fernando Redondo. Ramis tornaria al Nàstic com a jugador, però el seu destí s’escrivia en blanc i ara és tècnic del juvenil madridista. També ha tornat al Nàstic, on juga ara Miguel Palanca, un altre tarragoní format a l’Espanyol que va debutar amb el Madrid, precisament al Camp Nou, fallant una ocasió de gol el 2008 a les ordres de Juande Ramos.

Celades, l'andorrà

Un darrer cas és aquell d’Albert Celades, barceloní criat a Andorra, nacionalitat que tenia. Celades, internacional amb Espanya, va jugar 72 partits amb el Barça del 1995 al 1999, any en què va marxar al Celta. Del 2000 al 2005, però, va fitxar pel Madrid, on era suplent, i va ser cedit al Girondins. Ara, va engreixar el seu palmarès: va guanyar dues Lligues, una Supercopa d'Espanya, una Supercopa d'Europa, la Champions i la Copa Intercontinental del 2002. Un secundari de luxe en un Madrid fundat per catalans. I on més de 30 jugadors catalans han fet camí amb més o menys sort.