Raons per somiar

BarcelonaHansi Flick va decretar fa una setmana que l'estat d'optimisme estava permès. "Dreaming is allowed", va deixar anar en anglès perquè a hores d'ara ja ha entès que seguir fent-se l'alemany li va bé i suma a favor seu i al del seu equip. Així, s'estalvia les renyines, les polèmiques absurdes, contesta a allò que vol i evita allò que no li convingui. Està signant una de les pàgines més impressionants del barcelonisme: en només nou mesos ha estat capaç de girar com un mitjó no només la plantilla, sinó també un ambient, una sensació de foscor i peatge llarg en les tenebres per transformar-la en llum, alegria, gresca, bon joc i aferrament identitari cap a una idea i uns futbolistes criats majoritàriament a l'escola Barça.

Flick ha ressuscitat l'orgull culer, però a la idea abstracta de la il·lusió col·lectiva l'acompanyen tota una sèrie de dades que demostren que existeixen raons, que acompanya la lògica, per entusiasmar-se. El Barça encadena una ratxa de 23 partits invicta i suma ja 145 gols en totes les competicions amb un trident en atac amb números estratosfèrics. Raphinha ha marcat 12 gols a la Champions i ha fet set assistències, fet que el converteix en el màxim golejador i assistent de la competició, i, al loro, es comença a mirar en el mirall d'un tal Leo Messi, que en la temporada 2011-2012 va aconseguir 14 gols i cinc assistències. Lewandowski, amb 36 anys, ja ha arribat a la xifra de 40 gols, i entre ell i el brasiler n'han anotat 23 dels 36 a Europa. Més? Lamine Yamal, amb 12 gols i 14 assistències en total, és la cirereta del pastís i ni tan sols té el carnet de conduir perquè encara és menor d'edat. Més? Dels 48 partits oficials que ha disputat el conjunt blaugrana, en 21 ha marcat almenys quatre gols.

Hi ha altres aspectes que no es poden quantificar amb números com el de la pressió després de pèrdua, l'equilibri entre control i vertigen que estan perfeccionant, la gana i que tots els jugadors formen part d'una estructura, d'una idea, d'un bon rollo en comú que traspassa la gespa i arriba a la grada. Així que somiar no només està permès, sinó que hi ha arguments de sobres per pensar i sentir que aquest any, sí. I tant que sí.

El trident encara no té nom, però ja supera els números del seu predecessor