La Rateta, un puig amb un nom que sembla tret d’una rondalla

PalmaLa Rateta, un topònim que sembla tret d’una rondalla, tal com ho explica Miquel Àngel Escanelles en un article publicat al seu web Toponímia Mallorca on revisa “una errònia trilogia de noms” en relació amb ‘la ruta dels 3 mils’, composta per la Rateta, na Franquesa i Lofra, que tocaria dir-se, en la seva denominació més genuïna, na Franquesa, el puig de Binimorat i Lofra. “Ningú no sap quan ni per què es va canviar el nom de l’emblemàtica serra que fa de partió entre les finques de Cúber i de Coma-sema”, explica Escanelles, qui afegeix que “sabem pel pare Rafel Juan i Mestre (Porreres 1908 - Lluc, 1989), arxiver del santuari de Lluc, que aquesta muntanya era designada com a na Franquesa o la Franquesa almanco des del segle XIV. En realitat, el nom de la Rateta, almanco en el segle XIX, tan sols es referia a un tram concret d’aquest camí, al qual s’arribava una vegada s’havia deixat enrere el coll”. Una altra opció, no confirmada documentalment, seria el pas de ‘roteta’ (diminutiu de rota) a ‘rateta’, però això ja és una altra història.

Per aquesta ruta, partim de la font del Noguer. Tenim l’opció de transport públic amb la línia 231 (Port de Sóller - Alcúdia). Com sempre recomanam consultar-ne els horaris i la disponibilitat de línies en el web tib.org.

La ruta

[00 min] De la font del Noguer ens dirigim cap al portell de la finca pública de Cúber, seguint el GR-221 en direcció al coll de Lofra (sud/sud-oest). Deixam a la dreta el camí que volta l’embassament per sota de la serra de Cúber i avançam tot dret pel vial asfaltat. [10 min] Travessam per damunt la presa i ens situam a l’altre costat, molt a prop d’una antiga pedrera usada en la construcció d’aquesta infraestructura hidràulica, a començament dels anys 70. La pista fa una lleugera pujada. Al final, just a l’esquerra, una fita ens indica l’inici d’un senderó, molt fressat, que passa per damunt la pedrera i que, a la part més alta, quan es comença a aplanar, gira progressivament cap a l’esquerra (sud-est/sud) [15 min].

Des de bon començament, el pas dels Picarols el tenim a la vista. Una canal visible a l’extrem esquerra de la Rateta, que s’enfila per damunt del barranc dels Ases, inici del torrent d’Almadrà. Ara, des d’aquestes velles rotes de l’antiga possessió de Cúber, la tenim a tocar amb un dit. Trobarem fites que ens orienten clarament cap al pas per una mena de caminoi que travessa el coster a mitjan altura (est/sud-est), passa pel mig d’una rosseguera i s’engorja per dins la canal [30 min]. El sender és aquí més clar, tot i que ben rost i pedregós. Si feim una aturada per recuperar l’alè i giram la ullada cap enrere, gaudirem d’una bella panoràmica del pla de Cúber, emmarcada pel Puig Major de Son Torrella i el puig de les Vinyes. Continuam ascendint i aviat topam amb un important esglaó rocós [40 min], som davant del pas dels Picarols. És una senzilla escalonada picada sobre la pedra que ens ajuda a superar aquest esglaiós punt, per la part més baixa i fàcil.

Un cop superat el pas, giram a la dreta i ens preparam per a un nou coster, igualment rost i pedregós. És un comellar que s’enfila des del torrent d’Almadrà i que seguirem en sentit ascendent pel vessant dret. També podem fer-ho pel centre. Sigui quina sigui la nostra opció, hi trobarem fites pertot. La nostra recomanació és avançar per la part dreta del comellar, sempre per damunt roca –més dura però també més clara. Paciència i bona cama, perquè les necessitarem a parts iguals fins a assolir, a la fi, la carena de la Rateta [1 h 10 min], senyada amb una monumental fita. Continuam ascendint per un coster rocós i empinat, una carena en forma d’esquena d’ase, arrodonida i allunyada dels penya-segats més vertiginosos, que ara ens queden a la dreta. Un petit esforç i ja som a dalt del cim de la Rateta (1.115 m) [1 h 30 min].

N’iniciam el descens. Ens orientam cap a xaloc, amb dues referències visuals molt clares: per un costat, el puig de l’Alcadena i el castell d’Alaró, que els hem de tenir ben de cara; i per l’altre costat, un bosquet d’alzines, que ens ha de quedar entre les dues muntanyes abans esmentades, cap a on hem de dirigir les nostres passes ara mateix. [1 h 45 min] No tardam molt a assolir aquest punt, on trobam ‘el clot de la neu’ de Coma-sema, una instal·lació per a la recollida i emmagatzematge de la neu, vinculada a la casa de neu de Coma-sema (1636), en el coll del Bosc, i unides les dues per un bell camí de ferradura, que serà per on baixarem. De moment, observam l’entorn. Segons descriu Antoni Gorrias en el seu llibre Les cases de neu a Mallorca (Editorial El Far, 2001), “es tracta de tres avencs naturals: el més gran, de 16 metres de fondària, es troba adaptat; el mitjà i el més petit foren usats com a complements del primer. En la part interior del clot principal hi ha alguns panys de paret feta amb la tècnica de pedra en sec i que serveixen per tapar escletxes i evitar així la formació de corrents d’aire dins el clot. En total hi ha construïts set metres de paret a l’interior del clot. El clot mitjà també presenta una estructura semblant al més gran”.

El coll del Bosc

Abandonam aquesta antiga infraestructura nevatera de la Serra i iniciam la baixada cap al coll del Bosc. El camí de ferradura pren cap a llevant. Té una longitud de 1.500 m i supera un desnivell de 240 m. Té 19 revolts i la meitat del recorregut està empedregat amb una tècnica bastant rústica. L’amplària és d’1,50 m i, en general, es troba en bon estat de conservació. [2 h 20 min] L’arribada al coll del Bosc és complexa a causa de la multitud d’enfilalls de fites que trobam. En qualsevol cas, la lògica ens condueix cap a un replanet on coincideixen els camins que pugen de Coma-sema, per un costat, i del torrent d’Almedrà, per l’altre. Giram a l’esquerra, cap a tramuntana, seguint fites i marques de pintura blava que per un vell camí de ferradura ens han de dur fins a la conducció d’aigua d’Emaya, sobre l’antic camí de Cúber a Tossals i So n’Ordines [2 h 40 min].

Ara ens toca remuntar el torrent fins a l’embassament de Cúber pel camí obert durant les obres de canalització de l’aigua a començament de la dècada dels anys 70, que en algun moment coincideix amb l’antic traçat viari de muntanya. [2 h 55 min] Tancam circuit sobre la presa i continuam fins a la carretera per la pista asfaltada. Unes darreres passes que podem aprofitar per recórrer amb la vista tot l’entorn de la vall i la ruta seguida per a l’ascensió al puig de la Rateta. Finalitzam la caminada a la barrera de sortida del pla de Cúber a la carretera [3 h 10 min].

@Fita_a_Fita