Raúl Entrerríos: "Retirar-me? A mi m’agradaria intentar ser a Tòquio 2021"

BarcelonaRaúl Entrerríos (Gijón, 1981) estava a uns quants partits de retirar-se. Havien de ser quatre mesos per recuperar la Lliga de Campions i rematar la temporada del ple de títols amb els Jocs de Tòquio. La pandèmia del coronavirus ha fet caure el castell de cartes. De la melancolia dolça de la transició a l'espiral de dubtes. El capità de la selecció espanyola acaba contracte amb el Barça aquest estiu i ara estudia les diferents alternatives per mantenir l’aspiració de ser olímpic el 2021. L’handbol somriu.

Com porta la rutina de confinament?

Estic bé. El més important és que a casa i la família d’Astúries no tenen problemes. És una situació completament excepcional per a tota la població. Estem acostumats a tenir una rutina diària, a sortir i fer les nostres coses, no només entrenar-nos. Tenim ganes de superar-ho com més aviat millor, però hem de ser responsables.

Ser esportista d’elit és un agreujant?

La part professional és molt diferent, esclar. Hem passat d’entrenar pràcticament cada dia a la Ciutat Esportiva, a la pista, amb pilota i els companys, a haver de treballar individualment a casa. Hem de desenvolupar l’activitat aquí tancats. És impactant.

El treball està enfocat al manteniment o per tornar ja a les pistes?

Quan vam començar, la previsió era més optimista. Ningú pensava que seria tan greu i s’allargaria tant. La idea inicial era poder reprendre els entrenaments la setmana següent, però no ens podíem assegurar gran cosa. Es tractava de mantenir-nos en el nostre nivell competitiu, que era molt alt. Ara les coses han canviat. Hi ha competicions que es posposen, d’altres que no sabem si es cancel·laran, el panorama de la selecció ha canviat dràsticament amb els Jocs Olímpics el 2021... Ens adaptem dia a dia a les noves regles.

Pot conviure amb la incertesa? Com es planteja el futur?

Personalment he sentit aquesta incertesa pel meu futur més pròxim, perquè estava al final del meu contracte i de l’etapa de jugador. M’ha fet estar més pendent de les notícies i de com evoluciona tot. Veure què està passant a nivell de població et fa prioritzar altres coses. Quan veus que la gent s’està morint, les teves preocupacions es queden en un segon pla i tens un altre punt de vista. És inevitable pensar que m’agradaria que el meu futur estigués al més clar possible per intentar assimilar-lo ràpid, però no pot ser. Has d’encaixar les coses amb relativa calma.

Ha tingut la sensació de quedar-se sense res?

He tingut la sensació (i la tinc) que el panorama del meu futur, la planificació de final de carrera, ha canviat dràsticament. No és qüestió només d’aquesta temporada. Quan van passant els anys aquí al club i tu vas complint una edat, entens que aquesta fase ha d’arribar. Jo m’havia preparat per a això, perquè em volia retirar al Barça i potser tindria la possibilitat de competir als Jocs Olímpics de Tòquio com a cirereta. Bé, el que tenia previst ha desaparegut.

Ha canviat la seva decisió de retirar-se?

Jo ara penso en el present. No vull marejar-te, és així. Penso moltíssim en superar aquesta situació, per a mi és fonamental, no només per l'aspecte esportiu, sinó també per l’escenari social de tot el que necessitem per recuperar la normalitat. La meva planificació s’ha trencat. A mi m’agradaria intentar ser als Jocs Olímpics del 2021 perquè ens vam guanyar el dret de participar-hi com a equip després de revalidar el títol de campions d’Europa. Crec que aquest grup de jugadors es mereixen gaudir de l’esdeveniment, i m’hi incloc.

Aquesta reflexió entenc que l’obliga a estar un any més en actiu?

Sí, lògicament si vull arribar a uns Jocs he de competir. No puc estar a casa o anar per lliure i apuntar-me a la llista per jugar. Primer has d’estar al nivell perquè el seleccionador continuï confiant en tu i poder mantenir-te en aquest equip tan competitiu. Això implica estar un any més en actiu. Ara tot queda una mica posposat. Ja tindré temps per analitzar com fer-ho.

Quan pren la decisió de mantenir la il·lusió per Tòquio?

És que aquest desig no ha marxat. Ha sigut permanent. Només hauria canviat si els Jocs s’haguessin endarrerit fins al punt que fos inviable ser-hi. Quan es va començar a parlar de la dificultat d’organitzar-los aquest estiu, vaig començar a valorar si estaria en disposició d’intentar ser-hi, a l’hivern o l'estiu següent, en funció de les dates que s’estudiaven. Crec que com a mínim he d’intentar-ho, és el que crec. És un esdeveniment únic.

Jordi Ribera dona suport als seus plans? Ha parlat amb ell?

Hem parlat, però que quedi clar que jugar un any més no vol dir que hagi de ser als Jocs. Una selecció és un grup de jugadors que tenen la confiança de l’entrenador pensant en l’equip. Sempre ho he tingut clar, quan vaig debutar i en l’últim campionat. Jo em sento un privilegiat i valoro la importància de formar part del combinat. Si continuo en actiu un any més, seguiria amb aquesta filosofia, no he d’arribar a cap acord amb ningú.

No retirar-se el desvincula del Barça?

Ara mateix no em plantejo ni una cosa ni l’altra. Jo tenia previst acabar la meva carrera al Barça perquè era el que volia i el que vull. Porto molts anys aquí i m’agradaria que això continués. Ara penso en tornar a la normalitat. Hem de veure què passa amb aquesta temporada, si s’acaba la Lliga. Quan tinguem les dades, ja tindrem temps per parlar. Crec que ara mateix no és prioritari.

No s’ha generat un punt de trobada per parlar-ne aquests dies?

No. Crec que s’ha de parlar després. El club i tots els jugadors entenem que la prioritat és la salut i ajudar el màxim perquè això sigui així. Tot queda posposat. Són moltes les situacions individuals que podem trobar a l’equip, no només la meva. Ara mateix estem en una realitat de confinament. Del que es tracta és de tornar a estar junts i parlar les coses per encarar la temporada vinent.

La primera intenció seria allargar el seu contracte?

A mi m’agradaria intentar-ho. El Barça és el meu club, la meva ciutat i soc feliç aquí, és obvi. La meva intenció és retirar-me aquí perquè he treballat per aconseguir-ho. Estar al Palau et dona la possibilitat de jugar a l’elit, per això mai m’he volgut moure. Sempre he tingut molt present que ser aquí em permet ser feliç a tots els nivells. Tots els esportistes volem això, però ara mateix no em preocupa en excés.

Se sent còmode amb el rol intermitent d’aquest curs?

L’he viscut com sempre. Jo tinc clar que he de fer el que necessita l’equip. Intento ser el més competitiu per estar en les millors condicions i ajudar en els moments en què soc a la pista. És cert que aquest any els minuts han canviat, però crec que has d’aportar el màxim tinguis cinquanta minuts o en tinguis cinc.

Ha fet l’exercici d'estudiar altres opcions?

És difícil valorar ara mateix qualsevol pla de futur en un punt de no saber què passarà amb la temporada actual. Em centro molt en aquest present. Estic amb la meva parella i els meus fills. El més important és estar preparat per quan això agafi una direcció o una altra. No tenen sentit el com i el quan.

L’atabala pensar-hi?

No. Tant si continuo jugant com si ho deixo he intentat planificar les coses de la millor manera possible. No soc una persona que es mogui per impulsos. M’he estat preparant també en altres aspectes per afrontar la retirada. No és una cosa que m’atabali. Lògicament tots volem tenir el futur tan clar com sigui possible, però aquesta és una situació extraordinària. Estic tranquil perquè l’elecció que havia fet era la correcta. Ara ens trobarem un nou escenari que caldrà valorar i parlar detingudament.

Ha rebut l’oferta d’algun club en les últimes setmanes?

No, seriosament no. Crec que tots els clubs passen pel mateix caos. Per a ells també és difícil fer planificacions quan la incertesa és màxima de cara a l’any vinent. Hi haurà espònsors que potser no podran seguir i això tindrà una repercussió. Els moviments són complexos.

L’handbol estatal farà un pas enrere més amb aquesta crisi?

És difícil no ser pessimista. La crisi tindrà unes conseqüències econòmiques molt importants i afectarà tot el teixit esportiu i l’empresarial vinculat als clubs. Farà molt mal a l’handbol. Serà un cop dur, quan ja havíem superat l’anterior a nivell de competició, amb la desaparició d’alguns equips. No sé si arribarem fins a aquest punt, jo crec que no, però és una obvietat que tothom haurà de fer malabars per complir els pressupostos i que el nivell es mantingui.

Col·locar la ‘final four’ europea al desembre s’explica des d’aquí, des de l'economia?

És així. A mesura que el coronavirus s’expandeix, les federacions intenten col·locar els seus esdeveniments en unes dates que siguin factibles, com la final a quatre. Hem passat de parlar d’agost, que finalment no serà possible, a col·locar-la al desembre. Bé, des del meu punt de vista crec que encara no es pot confirmar al 100%. Són dates que es valoren i estan en l'aire. És una mesura excepcional que donaria a l’handbol jugar dos esdeveniments així en una mateixa temporada. Ara mateix és difícil de creure, però bé, ja ho veurem. En el moment que recuperem certa normalitat i puguem saber en quines condicions podrem competir, serà quan realment veurem quan i com es disputaran els partits.

És responsable dissenyar un calendari així?

Si l’analitzes fredament, és una càrrega increïble. Estem parlant d’un any sense descans, al marge de les setmanes que poguéssim tenir abans de l’inici de la temporada vinent. Hem de saber gestionar-ho. Crec que tots ho tindrem clar, jugadors, tècnics i federacions. És difícil mantenir el mateix nivell en una temporada tan exigent com la que es podria plantejar amb les competicions de clubs, el Mundial, dues fases finals europees i els Jocs. Ens haurem de cuidar molt i que hi hagi molts controls.