Raval de mar, la barriada marinera més antiga de Ciutat

PalmaLa doctora en Història Medieval Maria Barceló i Crespí publicà l’any 2012 el llibre El raval de mar de la ciutat de Mallorca (segles XIII-XV) (Lleonard Muntaner, Editor), una obra clau per entendre i interpretar l’entorn urbà que volem recórrer en aquesta ruta. Una petita àrea de la geografia urbana que centrava tota l’activitat marinera i mercantil durant l’Edat Mitjana. S’hi ubicava el moll i la drassana, la llonja de mercaders i el consolat de mar. Tot plegat, aquest raval –barri extramurs de la ciutat–, era el punt d’entrada i sortida de persones i mercaderies que venien de la mar o partien cap a ella. En aquesta ruta no detallam horaris, només desnivell i altura màxima. Tan sols es tracta d’una passejada planera i familiar per carrerons i places farcits d’històries, llegendes i un immens patrimoni arquitectònic i cultural que requereix temps i calma per transitar-lo sense presses i amb els cinc sentits. Una iniciativa del diari ARA Balears i de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears per transmetre i donar a conèixer el patrimoni dels nostres ports, amb especial esment als de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

La ruta

Iniciam la caminada des del bell mig de la plaça de la Drassana, als peus de l’estàtua de Jaume Ferrer, mariner del segle XIV. Obra de l’escultor Joan Grauches, el 1915 substituí una imatge anterior de Jacint Mateu, del segle XIX, actualment visible a l’interior del Consolat de Mar. Des d’aquí ens dirigim al passeig de Sagrera pel carrer del Consolat i voltam a l’esquerra per davant la seu de la presidència del Govern de les Illes Balears.

Som a la façana marítima de Palma, ubicats enmig del conjunt arquitectònic que conformen el Consolat de Mar i la Llonja de Mercaders, estendards del patrimoni històric de Ciutat. Miram cap a l’espai que connecta un edifici i l’altre, la primera cosa que ens crida l’atenció és el portal monumental d’accés als jardins del Consolat. És la porta Vella del Moll (1620), reminiscència de l’antiga murada renaixentista, originalment situada al final del carrer de la Mar.

El Consolat de Mar és una institució creada el 1326 per a la resolució dels litigis derivats del comerç marítim. L’edifici actual és fruit de diversos projectes i intervencions al llarg de la història, que n’han configurat la fesomia actual. La part més antiga del conjunt és la capella dedicada a la mare de Déu dels Navegants, situada al centre de l’edifici, construïda en la dècada de 1530, però no acabada definitivament fins al 1600. Quant a la Llotja de Mercaders, és una obra destacada i monumental de l’arquitecte felanitxer Guillem Sagrera. Es tracta d’una de les millors mostres del gòtic civil mediterrani, construïda entre 1426 i 1447. Sis columnes helicoidals a l’interior i quatre contraforts octogonals a l’exterior li atorguen, tot plegat, dinamisme i fortalesa a la que des del segle XV s’erigí com a seu del Col·legi de la Mercaderia, constituït el 1403, tot i que la seva activitat podia ser anterior.

Seguim pel passeig de Sagrera, deixam a l’esquerra el carrer de la Mar –per on continuarem després– i ens acostam al moll de la Riba, continuació cap a l’interior de la badia de Palma de l’avinguda d’Antoni Maura. Ens situam sobre uns terrenys guanyats a la mar a partir de la dessecació de la Riera, després del diluvi de 1403, moment en què es pren la decisió de bastir un nou recinte emmurallat i desviar el curs del torrent fora porta, per l’actual passeig de Mallorca. Voltam a la dreta i travessam l’avinguda de Gabriel Roca, popularment coneguda com a passeig Marítim, a l’altura del monument de Ramon Llull, obra d’Horacio de Heguía (1967). La via pren nom de l’enginyer que dissenyà el traçat d’unes obres que s’iniciaren a començament de la dècada dels 40 amb l’objectiu de connectar el vell moll de la Riba amb el nou port de ponent. Situats a la part més pròxima a la mar, paga la pena que ens fixem en un parell de detalls.

El primer i més visible, el monument al capità Antoni Barceló (1716-1797), obra realitzada el 1972 per l’escultora Remigia Caubet (1919-1997). Un encàrrec de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació per retre homenatge al gran corsari mallorquí del segle XVIII que arribà a tinent general de la Reial Armada espanyola. Tot seguit, sobre el trespol, es conserva un petit tram de via de l’antic ferrocarril que connectava l’estació del tren d’Inca de Palma amb el port, en un primer moment, a través d’un traçat en superfície entre els anys 1887 i 1931. Després, fins al 1965, a través d’un túnel que travessava tota la ciutat. Finalment, topam amb un edifici antic, de 1931, que fou la seu de l’Autoritat Portuària fins al 2012, moment en què es traslladaren a l’edifici veïnat, molt més modern.

Viatgers intrèpids del segle XIX

Tornam enrere i ens dirigim al carrer de la Mar, ara a l’esquerra de l’avinguda d’Antoni Maura. Un vial estret i rectilini que ens introdueix de bell nou en aquest raval, de superfície reduïda i de tarannà mariner. En aquest entorn abundaven els hostals, albergs d’acollida de viatjants de comerç i aixopluc de viatgers intrèpids del XIX, com l’escriptora George Sand i el músic polonès Frédéric Chopin. Al final del carrer hi trobam la porta de la Gabella de la Sal o de l’Almudí, portal de l’antiga murada medieval de ciutat. El nom obeeix, probablement, a l’impost que es cobrava damunt la compra o venda d’articles de primera necessitat, com la sal. Travessam la porta, amb doble arc –ogival per la part exterior i de mig punt per l’interior– i immediatament voltam a l’esquerra pel carrer d’Apuntadors, frontera nord del raval de mar, que seguirem fins a arribar a l’altura del carrer de Montenegro, on giram a la dreta i el recorrem fins al final. Ens aturam davant el número 2, el casal dels Despuig, comtes de Montenegro i de Montoro. D’aquesta rellevant nissaga, a la qual va pertànyer el cardenal Despuig, en destacam un més, Ramon Despuig i de Rocabertí (1633-1681), cavaller de l’orde de Calatrava i primer comte de Montenegro, un dels armadors de la famosa ‘Esquadra Mallorquina’, la més rellevant de les companyies corsàries durant la segona meitat del segle XVII.

Sortim al carrer de Sant Feliu, voltam a l’esquerra i passam per davant de dos importants casals del XVII, amb una decoració exterior de clara inspiració manierista. Són destacables les màscares monstruoses de pedra a la façana, que donen lloc al nom popular del carrer, de les Carasses. A la següent bifurcació, voltam novament a l’esquerra pel carrer del Vi, on trobam en el número 12 la casa pairal d’Antoni Barceló i Pont de la Terra (1716-1797). Una placa de l’Ajuntament de Palma a la dreta del portal d’aquest vell casal ens recorda el nomenament del capità Antoni com a Fill Il·lustre de la ciutat el 20 de gener de 1967. D’aquí sortim al carrer de Sant Pere, on giram a l’esquerra per acabar la ruta a la plaça de la Drassana.

@Fita_a_Fita