El púgil que volia enfrontar-se a Pacquiao

BarcelonaPer ser boxejador s’ha de ser valent i reunir tantes dosis de vocació com segurament d’inconsciència. Com Rayton Okwiri, un kenià de 30 anys que ha hagut de lluitar tota la vida per tenir condicions dignes per entrenar-se i competir. La boxa li ve de família, i encara que humil, l’han ajudat molt perquè pogués exercir la seva professió. Com el seu entrenador, que el va convèncer per continuar quan, fa un any, ho volia deixar tot. El seu entorn sap que ha d’insistir perquè la impulsivitat sovint marca les decisions de Rayton. Aquesta actitud té l’origen en la corrupció de la federació i les minses ajudes que reben els púgils. Per als Jocs, per exemple, volia fer una estada als Estats Units. “Per què els costa tant d’entendre que aquí [a Kènia] no tinc espàrrings del meu pes [superlleuger] i necessito marxar per ser competitiu?”, diu. Finalment li van pagar una part de les despeses, però no les del preparador. Tot i així, van viatjar a Rio perquè pot significar per a ell l’aparador definitiu.

Okwiri té clar que després es farà professional. Un camí que abans han fet grans figures com Muhammad Ali (or a Roma 60 com a Cassius Clay), Joe Frazier (Tòquio 64), Foreman (Mèxic 68), Sugar Ray Leonard (Mont-real 76) i De la Hoya (Barcelona 92). El kenià no es troba en aquest nivell, però la seva confiança és a prova d’incrèduls. Com quan va desitjar combatre amb Manny Pacquiao, quan es deia que volia participar en els primers Jocs que obrien les portes als professionals. L’enorme campió del món filipí, però, va declinar anar-hi. Rayton, tanmateix, ja tenia la tàctica: “Ell és baix i fort, jo tinc l’avantatge que sóc més alt. La millor manera per derrotar-lo és mantenir distàncies i moure’m ràpid, com va fer Mayweather”. Sembla difícil, però és com viu la vida un kenià que diumenge va guanyar en el debut olímpic contra el rus Zamkovoi. Un triomf en què va remuntar mostrant l’esperit combatiu i passional que el caracteritza. Qui sap si algun dia el veurem lluitar per un Campionat del Món. Però queda clar que, si ho fa, serà perquè ha guanyat moltes batalles, tant personals com professionals. I això sempre mereix l’admiració que als Jocs, lluiti per medalles o no, ja tenia abans de pujar al ring.