L'Espanyol perdona i claudica al Wanda contra un Atlètic de mínims (1-0)
Un solitari gol de penal de Griezmann castiga els blanc-i-blaus, que perdonen al Wanda Metropolitano
BarcelonaSi ni el dia que ets capaç de generar cinc clares ocasions en vint minuts al Wanda Metropolitano aconsegueixes salvar ni un empat, és que la fortuna no està del teu costat. L’Espanyol ha encadenat la sisena derrota consecutiva en Lliga contra un Atlètic de mínims que n’ha tingut prou amb un gol de penal (1-0) per superar un rival que ha tornat a comprovar la crueltat d’una competició on deixar viu el rival és un pecat capital. Els blanc-i-blaus igualen la pitjor ratxa de la seva història, sis desfetes, un registre que no obtenia des del curs 2003/04, amb Clemente a la banqueta.
Semblava que els blanc-i-blaus havien sortit al Wanda Metropolitano un punt porucs, a veure-les venir, però res més lluny de la realitat, només estaven esperant el seu moment. Durant els primers deu minuts, la pilota ha resultat un monopoli de l’Atlètic, que ha tancat en camp propi un Espanyol incapaç de sortir de la gàbia de Simeone. Rubi ha intentat donar seguretat al mig del camp apostant per Duarte al mig del camp, enlloc d’un Roca a qui el Barça i el Betis havien ofegat amb bones pressions. Però l’inici del defensa de Costa Rica i de Rosales no ha sigut bo. Tots dos han començat nerviosos, perdent pilotes en zones de risc a causa de l’asfixiant pressió local. Però, per sort, rere cada error ha aparegut una solució amiga. Els espanyolistes han tancat espais interiors i un cop s’han sentit segurs han decidit creuar una frontera que semblava impenetrable.
De cop i volta, s’ha obert un nou partit, en què l’Atlètic ha passat de dominador a espectador i l’Espanyol ha pogut fins i tot golejar. Després de treure’s la pressió de sobre, els blanc-i-blaus han respost amb contundència, però sense encert. Primer, amb una sensacional vaselina de Granero des del límit de l’àrea que ha superat Oblak, però que no ha trobat porteria per pocs centímetres. Poc després, Borja ha resolt una cursa en solitari amb una no menys exquisida vaselina des de lluny que ha obligat el porter eslovè a fer una espectacular estirada. Un intent que el Panda recordarà, tal com va fer amb la vaselina que va errar contra Courtois al Bernabéu. El gallec creix en escenaris com aquest, i pocs minuts després de provar-ho de nou amb l’esquerra, ha centrat per a Baptistao, que ha disposat d’una doble gran ocasió: Oblak, primer, i el pal, després, han evitat el gol del brasiler. Cinc ocasions molt clares per a un Espanyol crescut, que ha sabut refer-se i ha acabat fent-se seu el primer temps.
Griezmann no falla des dels onze metres
Però els blanc-i-blaus han tornat a estar negats de cara a porteria, un pecat que en camps com el Wanda Metropolitano es paguen molt car. L’Atlètic ha marxat als vestidors amb dos tímids avisos de Griezmann, però per damunt de tot, satisfet per haver resistit els millors minuts del seu rival sense prendre mal. En això és un expert el conjunt de Simeone, que sap com pocs aprofitar els pocs avisos que genera en molts partits. A la represa, l’Espanyol ha sortit disposat a tenir la pilota, però el guió esperat se li ha torçat ben ràpid, amb un penal per falta de Granero a Koke. Diego López, que ja en va aturar un al Betis la setmana passada, no ha pogut fer el mateix amb el de Griezmann.
El gol ha donat un impuls moral a l’Atlètic, expert com pocs a l’hora de gestionar els avantatges, per curts que siguin. Rubi ha intentat reaccionar fent entrar Melendo i Piatti per Naldo i Sergio, però l’oportunitat per a l'Espanyol ja havia passat. La insistència dels seus homes ha topat contra l’acumulació de defenses dels madrilenys en el segon temps, que encara que tenen molt de talent individual i col·lectiu, és quan treuen el seu caràcter més garrepa quan són més forts i sembla pràcticament impossible fer-los mal. L’Espanyol, forçat per la necessitat, s’ha vist obligat a remar a contracorrent, i ha suat de valent per trobar una ocasió que li permetés rescatar algun punt. Però d’ocasions clares ja no n’ha tornat a gaudir. El més perillós, una empenta rebuda pel Panda, que ha caigut a l’àrea en una acció que semblava penal clar, però que ni l’àrbitre principal ni el del VAR han apreciat com a tal. Tot i els intents a la desesperada, l’Espanyol ha acabat claudicant a l’àrea rival. Una desfeta digna, però insuficient per tancar l’any amb una bona notícia.