Cúmul de torpedes per foradar el submarí per primer cop a Cornellà (3-1)

Cornellà de Llobregat28 torpedes van ser necessaris per foradar i enfonsar per primer cop el submarí groc a Cornellà-El Prat. Són els xuts que li van caldre a l’Espanyol per sotmetre (3-1) el Vila-real en “el millor partit d'aquesta temporada”, segons el tècnic blanc-i-blau, un Rubi que ha capgirat del tot l’ànima d’aquest equip.

La cèlebre frase del seu predecessor, Quique Sánchez Flores –“Potser aquests jugadors no donen per més”–, encara ressona a les parets de l’RCDE Stadium, on ahir l’Espanyol va encadenar la quarta victòria consecutiva per dormir en posicions europees. Però això últim és el menys important, tal com va reconèixer el tècnic maresmenc, que va convidar a disfrutar del moment el seu equip. Certament, ahir l’afició espanyolista s’ho va passar molt bé. Davant d’un Vila-real que no coneixia la derrota a l’actual feu blanc-i-blau, l’Espanyol va posar fil a l’agulla i va convertir-se des d’un inici en una piconadora que va passar per sobre del conjunt de Javi Calleja. Rubi va sorprendre apostant d’inici per Hernán, i el paraguaià va respondre amb un partidàs, gol inclòs. Al minut 7, Borja Iglesias va completar una poderosa cursa, on va deixar pel camí dos rivals i va assistir Hernán, que va definir davant d’Asenjo amb una sensacional vaselina que va entrar a càmera lenta. L’Espanyol va atropellar els groguets amb una exhibició de transicions atacant les esquenes dels migcampistes i defenses rivals. Iglesias, que va demanar fins a dos penals que el VAR no va validar, va confirmar-se com un dels davanters que més bé se sincronitzen amb els assistents a l’hora de desmarcar-se, i ahir va poder sortir amb un pòquer sota el braç, però la falta d’encert en incomptables ocasions sol davant d’Asenjo el va penalitzar a ell i, sobretot, a un Espanyol que va deixar el partit obert quan el podia haver resolt perfectament a la primera mitja hora de joc. Per ocasions –28 en total, 12 entre els tres pals–, el resultat més just hauria sigut un 4-0 al descans, però la fortuna va alinear-se amb Ekambi, que va anotar el primer gol visitant del curs a l’RCDE Stadium, cosa que demostra que el futbol no és un joc de justícia, sinó d’encerts.

Ovació i indiferència per a Moreno

El gol va tocar l’ànim d’un Espanyol que, incomprensiblement, va marxar al descans amb empat. En defensa, la contundència aèria d’Hermoso i David López, juntament amb el solidari treball de migcampistes com Granero i Darder, va encarregar-se d’eixugar el perill de jugadors com Gerard Moreno, que va tenir un agre retorn a la que va ser casa seva els últims tres anys. El perpetuenc va ser rebut amb aplaudiments unànimes els tres minuts que el seu nom va aparèixer als videomarcadors. La megafonia de l’estadi no li va permetre un homenatge més gran. Durant el partit, indiferència i algun xiulet. Haurien pogut ser més si, a pocs minuts per al final, hagués definit amb encert un mà a mà davant Diego López en què el gallec va frenar-li el pas engrandint la seva figura quan tot l’RCDE Stadium ja patia en veure el seu antic ídol encarant porteria.

El Vila-real va saber pausar el partit, sobretot al segon temps, donant més continuïtat a la pilota amb Fornals i Trigueros. L’Espanyol va perdre rauxa, però va guanyar en paciència, un atribut igual de vàlid. En una fase en què el partit semblava obert, va saber fer-se fort, solvent a l’àrea pròpia i mortal a la rival. D’una centrada per la dreta va néixer el segon gol, obra de Darder, que amb la seva primera diana del curs donava continuïtat a la frase que sembla guiar l’Espanyol aquest curs. “Volem guanyar la Lliga”, va dir el d’Artà a la pretemporada. Amb el partit trencat, va ser l’Espanyol qui va acabar sentenciant, amb una nova cursa definida per Piatti a l’afegit. Cornellà va embogir de felicitat en veure com els tres punts es queden a casa. “La intenció és fer-ho més cops, és el més difícil”. Amb Rubi és possible.