La recepta del Barça davant dels arbitratges que Laporta no sempre pot seguir

BarcelonaDesprés de perdre contra l'Inter de Milà, en un duel de Champions en què la intervenció del VAR va perjudicar el Barça, el president Joan Laporta treia foc pels queixals. També els directius que l'acompanyaven. Tenien ganes d'agafar un micròfon i fer una estripada històrica. Però l'equip de comunicació del Barça els va parar els peus. "Res de parlar dels àrbitres, i menys en calent", els van dir. A contracor, es van mossegar la llengua. L'endemà hi havia una presentació al Camp Nou. Un grup reduït de periodistes va preguntar per què no havien posat el crit al cel. "La política és no fer declaracions. La feina s'ha de fer als despatxos", va ser la resposta que va donar el club.

L'entrenador i els jugadors estan obligats a parlar després dels partits. Però no els membres de la directiva. I des de l'àrea de comunicació del Barça s'intenta minimitzar les seves aparicions públiques "per evitar patinades". La gran majoria compleix la regla amb disciplina. Ara bé, això no evita que en alguns moments s'ho saltin a la torera. Com Laporta, dilluns a la gala de Mundo Deportivo, on va qualificar de "vergonya" l'arbitratge del Madrid-Almeria. Dimecres, el diari esportiu publica declaracions del president en la mateixa línia. "La competició està adulterada", defensa. "L'Àlex sempre ens diu que no parlem, i que si ho fem, perquè ens toca, evitem entrar en polèmiques. Però el Jan ja saps com és...", admet a l'ARA un membre de la junta blaugrana.

Es refereix a Àlex Santos, cap de comunicació de la campanya de Joan Laporta i dircom del Barça des de les eleccions del 2021. "Va deixar clar des del primer dia que la línia a seguir era aquesta. I no és gens fàcil complir-ho, perquè hi ha dies que et sents molt perjudicat i creus que has de sortir a defensar el club. Però l'endemà t'adones que vas fer bé callant, perquè representes una institució i no pots dir el primer que et passa pel cap, encara que el cos et demani el contrari", afegeix la mateixa font. La regla de mantenir un perfil baix s'estén a totes les àrees del club, no només la cúpula directiva. I es fa èmfasi en les publicacions a la web o a les xarxes socials. "Està taxativament prohibit parlar dels àrbitres a les xarxes, per escandalós que sigui el que ha passat", diu un dels responsables de comunicació digital que s'encarrega de fer el seguiment dels partits del primer equip masculí. A la desapareguda Barça TV també hi havia les mateixes directrius.

No tothom hi està d'acord, com demostra la piulada d'Enric Masip mentre veia el Madrid-Almeria. De fet, al club hi ha més persones que consideren que cal fer més soroll, posant d'exemple el que fa Florentino Pérez, que esprem al màxim el potencial del seu Reial Madrid per fer pressió mediàtica i aconseguir, com diumenge, arbitratges més beneficiosos. Però al nucli dur del Barça sostenen que no han de "caure en la mourinhització del discurs" i que el camí a seguir és un altre. "S'aconsegueixen més coses entrant a les institucions, que ja és el que va defensar Laporta en campanya. O sigui, tenint veu i vot en les preses de decisions. En definitiva, fer lobi. És un dels propòsits de Laporta des que ha tornat a la presidència. Això vol temps, però a la llarga és més efectiu", sostenen fonts pròximes al dirigent. 

La política de comunicació del Barça no és nova

"Tot parteix de la idea que el partit dura 90 minuts i que no pots posar el focus en una acció puntual. Esclar que un àrbitre pot equivocar-se. Però a favor i en contra. Crear polèmica el dia que et sents perjudicat se't pot girar en contra. Imagina que vas a Bilbao i t'afavoreixen. Et quedes sense arguments", comenten des de l'àrea de comunicació. No és una novetat d'ara. "Durant els meus anys de trajectòria al club ens vam imposar que la nostra comunicació corporativa estigués alineada amb el propòsit i els valors de l'entitat. Cal ser conseqüent amb allò que et defineix i assumir els sobrecostos de la teva identitat", recorda Toni Ruiz, cofundador de Xerpa Studio i antic cap de premsa i director de comunicació corporativa blaugrana (1996-2022). Per tant, mantenir un discurs institucional "exemplar i modèlic", i només en casos "excepcionals" tenir un posicionament crític, "però des del respecte i amb mirada constructiva".

El moment més delicat –deixant de banda els estirabots de Laporta– és just després del partit. "Si fos per nosaltres, no hi hauria rodes de premsa. En calent, i sobretot si el partit ha anat malament, les possibilitats de dir coses inoportunes són majúscules", afegeixen a comunicació. En la mesura que sigui possible, intenten avançar-se a les preguntes punyeteres dels mitjans i aconsellen als protagonistes anar-se'n per la tangent. No sempre poden, evidentment. Les paraules de Xavi al camp del Betis, parlant de "coses estranyes" i que seria "molt difícil" guanyar la Lliga pels arbitratges, en són un exemple. La consigna és sempre rebaixar el to i no tirar benzina al foc. Per això l'entrenador, dos dies després, es va treure de sobre totes les preguntes sobre el VAR, Hernández Hernández i el Madrid-Almeria dient que ell només tenia ganes de "parlar de futbol".