“Necessitàvem recuperar sensacions”: els esportistes tornen a sentir-se esportistes al CAR

Barcelona“Ha sigut una sensació una mica estranya. El CAR estava buit i m'he entrenat sola. Normalment hi ha altres atletes o nedadores, però avui només hi érem el Jordi [Garcia], l'entrenador, i jo”. Des d'aquest dimecres, i aprofitant la reobertura del Centre d'Alt Rendiment, que ha obert amb aforament limitat i un protocol molt estricte, Anna Godoy passarà per Sant Cugat tres matins a la setmana per incloure entrenaments de piscina i pista a la seva preparació de triatleta, que completa amb sortides a l'aire lliure en les franges permeses. La triatleta reconeix que es troba bé després de dos mesos confinada, que tampoc ha perdut tant i que fins i tot ha guanyat força perquè ha dedicat més temps a determinats exercicis que normalment no integra als plans de treball. “I en tot cas, es tracta d'estar bé cap al setembre o l'octubre, que és quan podríem tornar a tenir competicions”. Godoy tenia “ganes de tornar i recordar sensacions”, sobretot del que és nedar en una piscina. “Al principi em notava pesada, però després dels primers metres ja s'ha normalitzat tot”, relata. Fa dues setmanes que neda al mar, però el neoprè li havia amagat les sensacions de llençar-se a l'aigua sense un extra de flotació.

“M'envien vídeos i jo faig observacions”

Nedadors, waterpolistes i triatletes han sigut dels més afectats durant el confinament, per la impossibilitat de practicar el seu esport sense piscina. Des de l'àrea de biomecànica del CAR, Andreu Roig explica a l'ARA que han aprofitat aquesta aturada per “millorar el coneixement teòric del gest tècnic” i per posar al dia programes informàtics que la voràgine d'una rutina habitual no permet fer. A través de videoconferències, ha anat revisant l'evolució dels seus nedadors, que han anat completant les sessions amb treballs en sec i amb l'ajuda de materials com gomes o pilotes de fitnes.

La seva feina telemàtica i d'assessorament en sec es mantindrà encara a distància i, des de casa, anirà analitzant el que fan els esportistes a través de les gravacions dels tècnics. “M'envien vídeos des de la piscina i jo els contesto amb observacions. Parlem sovint i comentem sensacions”. És la nova manera de coordinar-se que s'haurà de seguir durant un temps mentre s'hagin de seguir les estrictes mesures de seguretat.

“L'aigua era un mur”

Roig ha establert dos objectius biomecànics per a aquests primers dies de retrobament amb l'aigua: el recolzament (té a veure amb la capacitat de propulsió) i l'alineació (vinculada al lliscament). Als nedadors, després de dos mesos sense nedar, l'aigua els ha semblat “un mur, una paret”. “Els he dit que és una bona sensació, vol dir que el recolzament és bo. El treball que hem anat fent amb gomes elàstiques durant el confinament anava dirigit a reproduir el recolzament a l'aigua”. Res és idèntic a les sensacions de nedar de veritat i per això caldrà canviar els objectius a mesura que els esportistes “vagin millorant el punt de forma, la força i l'explosivitat del gest”, que serà quan es passarà a centrar esforços en coordinar bé els braços, la braçada i el cop de peu, l'ondulació del tronc, l'anada i tornada de la respiració o la freqüència de braçada.

“Buscava sensacions sobre els aparells”

El que és més important és que els esportistes tornin a sentir-se esportistes de la seva disciplina. “A casa et mantens en forma, i està bé, però no practiques la teva modalitat, no fas l'esport que t'agrada. Tornar al CAR és una gran il·lusió i és el primer pas per tornar a la normalitat”, diu Rubén López. El gimnasta busca ara “tornar a sentir sensacions sobre els aparells” i reserva les dues hores al CAR –els esportistes no poden estar-se més temps al centre– per fer preparació tècnica. La resta de condicionament físic el seguirà fent a casa, on té el seu petit paradís d'aquests dies: un gimnàs.

Quan va veure que el CAR tancava va desplaçar-se amb els seus pares a Ripollet, on tenen un gimnàs en propietat –Bun-kay– sota la vivenda. Diu que no només no ha perdut condició física sinó que ara té “més força i més resistència” i que se sent “més preparat” que abans. Venia d'una lesió i ha centrat esforços en recuperar-se bé. En aquest sentit, guanyar un any per preparar els Jocs Olímpics de Tòquio, en què Espanya tenia plaça garantida com a equip, és positiu per a ell. Al CAR s'ha estat entrenant “tot sol en una sala” amb l'entrenador Miguel Ángel Rubio, que ha seguit atentament, amb mascareta, guants i respectant la distància de seguretat, tota la sessió. “No pot ajudar-me en cap moviment, no pot tocar-me”, diu. Per evitar contratemps han previst un retorn gradual a les rutines, però encara que tot sigui molt bàsic la il·lusió de tornar ha sigut “com si fos el primer dia”. No s'ha creuat amb ningú perquè tot està tan programat durant la jornada que no coincideix amb altres esportistes. “He fet les meves dues hores i he marxat a casa”.

Tècnics veterans, a casa per seguretat

És la part més estranya de tot plegat, el fet que els esportistes no facin vida junts ni puguin interactuar gaire amb els seus tècnics habituals. Jaume Mirallas és un dels molts entrenadors que no poden anar al centre perquè tenen més de 60 anys i formen part del grup de risc que la normativa manté al marge en aquests primers dies de reobertura. L'àrea de preparació física que ell coordina està representada per la seva companya Natalia Rovira. Hi va parlant sovint i, d'aquests primers dies, li ha reportat que el que es desprèn al CAR, sobretot, és la “il·lusió” dels esportistes de tornar al centre. “Han tornat amb moltes ganes i amb molta professionalitat”, diu.

Òbviament, la seva disciplina ajuda a complir amb totes les pautes de seguretat. L'aforament a les diferents sales de força i càrdio està limitat, i també l'ús de carrils i pistes; cal ruixar amb esprai desinfectant cada màquina que s'utilitza, abans i després de fer-la servir; no es poden utilitzar els vestidors, s'ha d'anar canviat de casa i s'ha d'avisar i reservar amb antelació l'espai d'entrenament. “Com a esportistes d'alt nivell que són, ho entenen bé”, comenta Mirallas, que lamenta que les decisions s'estiguin prenent aleatòriament des de despatxos polítics i el que puguin dir els professionals del centre no sigui vinculant. Per exemple, els golfistes que s'entrenen al CAR no hi poden anar perquè no formen part de les llistes d'alt nivell. “No hi està anant tota la gent que hi hauria d'anar”, reflexiona.

Sí que sí ha deixat veure una de les seves esportistes, la gimnasta Natalia Garcia, que ha començat a fer treballs en sala, encara que no hi tingui el seu preparador físic habitual. Serà un dels hàndicaps més repetits si es manté molt més temps la situació actual. “El primer pas era tornar-hi. La situació va canviant tant que ja veurem. De moment gaudim d'haver-hi tornat”, diu Rubén López, fent gal·la de les dots motivadores que també llueix a YouTube.