Redempció portuguesa per donar pau al Barça i a Xavi

BarcelonaUn cop més va fer falta remuntar. Un cop més, el Barça no va fer un partit rodó, sinó només un grapat de minuts. Un cop més, es van viure dificultats en el joc. Però el que podia ser el relat d'una pel·lícula de terror, amb els blaugranes complicant-se la classificació com a primers de grup per als vuitens de final, va acabar sent una cinta de superherois. Dos portuguesos amb passat al Benfica van castigar el Porto (2-1) i van espantar els fantasmes de la Champions. João Cancelo, amb un golàs i sent el millor del partit, i João Félix, que va tornar a marcar dos mesos després, van salvar el rumb europeu del Barça.

Xavi podrà calmar una mica els ànims, després d'una setmana perseguit per les crítiques i amb l'ombra del tècnic del filial, el seu excompany de vestidor Rafa Márquez, planant en l'ambient. El tècnic demanava un punt d'inflexió que no va arribar en el joc, però sí en el resultat. Calia guanyar el Porto i guanyar temps per seguir treballant, per cosir unes costures que el Barça va dissimular gràcies a l'encert dels Joaos, no pas amb una gran actuació coral.

Cancelo va ser qui va canviar el rumb d'un enfrontament que podia haver anat pel pedregar. El portuguès va capgirar el guió de la primera part. I, en definitiva, del partit. El talent individual del futbolista cedit pel City va salvar el Barça de Xavi d'una evidència sagnant: el conjunt blaugrana no estava jugant a res fins que el portuguès, amb un golàs, va fer aixecar el cul de la cadira a l'afició. La diana de Cancelo, que va permetre empatar el partit només dos minuts després que el Porto s'avancés i glacés (encara més) la freda muntanya de Montjuïc, va ser les vitamines que necessitava l'equip.

El Porto amenaça primer

Fins a l'obra d'art del lateral, que va fintar el seu defensor amb elegància i va connectar una rosca tant precisa com potent al segon pal, el Barça va estar a punt de fregar l'agonia. Perquè, superats els primers minuts de partit, el Porto va saber com desactivar la pressió blaugrana i no va tardar a començar a buscar-li les pessigolles al seu rival. Com si encara hi hagués lluna plena, Pepê, per la banda dreta, i especialment Galeno, per la banda esquerra, ensenyaven els ullals com dos llops afamats. No era per menys, el Barça deixava passadissos, gairebé posava catifes vermelles, perquè els migcampistes rivals poguessin connectar amb els seus davanters.

La defensa no rutllava. Veure Araujo, un central vigorós, patint com a lateral en la sortida de pilota és un greuge que cap aficionat al futbol es mereix presenciar. L'uruguaià va marxar al túnel de vestidors capcot, castigat pels seus errors, sobretot en pilota. A la segona part es va refer, amb dues accions defensives d'aquelles que gairebé valen com un gol. Araujo paga que Kounde estigui encaparrat a ser central i, això, penalitza el col·lectiu. El que tenia clar Xavi és que l'hemorràgia constant que va ser la banda dreta del Barça a Porto, amb Lamine Yamal i Cancelo, no es repetiria. Va enviar el lateral portuguès a l'esquerra i va ubicar Raphinha –lesionat per al duel de Portugal– d'extrem dret.

Iñaki Peña ensenya maneres de Ter Stegen

El brasiler va ser el protagonista d'algunes de les accions més clares dels blaugranes al primer temps, amb fins a tres xuts marca de la casa que no van veure porteria. Però la realitat, fins que Cancelo va decidir iniciar el seu show particular, és que els avisos més seriosos havien anat a càrrec del Porto. Iñaki Peña, que va viure una agonia en la sortida de pilota, va ensenyar maneres de Ter Stegen en les aturades. El valencià va salvar amb una bona la primera picossada de Galeno. Poc després, al minut 26, Taremi veia com li anul·laven una diana per un clar fora de joc. I, a la tercera, Galeno finta Iñigo Martínez amb qualitat, habilita Taremi a la frontal, Kounde rebutja el seu xut, però l'omnipresent Galeno la recull i xuta de nou: atura Peña, però res pot fer el porter alacantí davant Pepé, que remata el rebot a plaer.

Aquí el Barça s'hauria pogut esquinçar en mil bocins, però només dos minuts després, una obertura deliciosa de Pedri a l'esquerra va precedir la cavalcada de Cancelo. El portuguès va empatar el partit poc després de la mitja hora de joc. Pedri per Cancelo. Quan el talent s'ajunta, les coses rutllen. Aquí va començar la reacció del Barça, que va saber treure l'orgull. Abans del descans, tot sol al cor de l'àrea, João Félix va enviar incomprensiblement una rematada als núvols. La societat dels Joãos començava a amenaçar, perquè així arribaria, al segon temps, el gol del triomf: gran jugada individual de Cancelo i rematada, ara sí, precisa de Félix.

La diana va ser un alliberament per al davanter de Viseu que, tot just a la represa, havia topat amb el travesser després de connectar una gran rematada. Amb el gol de la remuntada, el Barça no va tancar ni molt menys el partit, i fins i tot Iñaki Peña va haver de tornar a intervenir davant les darreres excursions d'un Porto valent. Ferran i Raphinha, amb una rematada molt plàstica, haurien pogut posar el forrellat abans. Però aquest Barça s'ha acostumat a patir. Així, es van sumar tres punts vitals per tornar l'equip als vuitens, una classificació que es donava per feta no fa tant i que ara cal suar cada any.