El 2010 gairebé perfecte del Regal Barça

BarcelonaLa perfecció és difícil d’assolir perquè mai es pot jugar com un somia, només aproximar-se. Tant en la temporada 2009/10 com en la 2010/11 el Barça va començar la el curs guanyant la Supercopa ACB. Si ens fixem en la temporada passada és un bon presagi.

A partir d’aquí el bon joc, combinat amb una defensa excepcional i un atac punyent, va convertir els catalans en una piconadora. Rival que passava pel Palau, rival que sortia amb la cua entre les cames. 17 partits a casa en Lliga Regular i disset victòries. Això, però, al Play-off final es va trencar. El Caja Laboral es va endur l’ACB (0-3), competició que en circumstàncies normals havia de ser blaugrana.

Però el mal regust final no taca un gran any. Mesos abans, al febrer i al maig, els homes de Xavi Pascual van mostrar al món la seva superioritat. A Bilbao van desfer-se de Cajasol i Power Electronics a quarts de final i semifinals abans d’enfrontar-se al Reial Madrid a la final. Pallissa (80-61) i segon títol de la temporada amb Vázquez com a MVP.

Dos mesos després, el gran repte. La ciutat de la llum i de l’amor, París, rebia els quatre millors equips fins aleshores: Partizan, Olympiakòs, CSKA de Moscou i el Regal Barça. Després d’una patida semifinal davant els russos (64-54), el rival a batre per sumar la segona Eurolliga de la història era l’Olympiakòs. Partit més fàcil del previst i tercer títol de l’any al sac (86-68). I amb Navarro, que va anotar vint-i-un punts, d’MVP.

El 2010, com no podia ser d’una altra manera, va finalitzar amb un gran triomf davant el Madrid. El Barça li té presa la mida al conjunt d’Ettore Messina i el Palau va ser testimoni de la darrera pallissa de la temporada (95-75). El 2011 és una motivació extra per un equip que ho ha guanyat gairebé tot i que té la fam d’aconseguir títols intacte. Veurem si Roger Grimau té la sort de seguir aixecant trofeus.