El regnat europeu del Voltregà passa per Manlleu

BarcelonaCinc Copes d’Europa avalen les noies del Voltregà. Aquest cap de setmana es disputa la final four a Manlleu i, sense el Gijón entre els quatre millors, tenen la possibilitat, en cas de victòria, de convertir-se en l’equip femení d’hoquei patins amb més títols continentals de la història. I la seva capitana, Anna Romero, juntament amb Cristina Barceló, es poden convertir en les jugadores amb més Copes d’Europa amb un sol equip. La portera Laia Vives, ja retirada, també en va guanyar cinc amb el CP Voltregà.

Darrere d’aquesta mestra de primària s’hi amaga una competidora nata, que va agafar un estic per primer cop amb 13 anys i que, des de llavors -n’acaba de fer 33-, no se n’ha pogut desprendre. L’hoquei i el Voltregà formen part de la seva vida i ara té a l’abast inscriure el seu nom, per sempre, en la història d’aquest esport. L’Anna i la Cristina són les úniques jugadores de la plantilla presents en totes les finals que ha guanyat el club. Malgrat els títols acumulats, l'Anna no perd la il·lusió per encarar aquest nou repte amb les mateixes ganes: “Sempre les competeixo com si fossin la primera i amb el dubte que puguin ser l’última. No saps mai si en podràs jugar cap més”, explica. Tot i això, reconeix que com la primera no n’hi haurà cap. “Crec que és el títol que m’ha fet més il·lusió de tota la meva vida”, admet. “No soc gaire de plorar en públic i recordo que em vaig emocionar molt. Lluitar per una Copa d’Europa amb els colors del teu poble i amb les teves amigues és especial”.

Per afrontar cada nou repte com el primer, la recepta de l’Anna és buscar sempre nous al·licients: “Es tracta de reconvertir-te i buscar altres aspiracions. No tens la il·lusió de la primera però sempre en tens d’altres”, conclou. En el món de l’esport en equip, i l’hoquei no n’és una excepció, el context t’hi ajuda perquè canvia constantment. “Aquest any hem canviat mitja plantilla i semblava que canviava el cicle, però hem demostrat que no és així i continuem a dalt de tot”, explica. Amb l’ambició de demostrar que continuen sent l’equip competitiu i guanyador de sempre, aquest dissabte (20.15 h, Esport3) s’enfrontaran a l’Iserlohn alemany en la segona semifinal de la final a quatre. Un equip que no és desconegut per les de Voltregà, perquè la temporada passada es van trobar als quarts de final de la mateixa competició. “A mi personalment m’agrada més jugar contra equips amb els quals no jugues normalment, per canviar una mica d’aires”, reconeix.

La capitana, sempre amb el 7 a l’esquena, considera que l’equip arriba bé a la cita europea, però adverteix que per ser a la final no es podran guardar res. Passar a la història serà l’objectiu d’un club i d’un poble que ha normalitzat l’èxit. També el d’una jugadora que té clar que, quan deixi l’hoquei, ho farà de debò: “A mi el que m’agrada és competir a la pista. És on deixo anar l’adrenalina. D’entrenadora no m’hi veuran pas”.