Regust amarg per al Girona: la Champions a Montilivi, però no guanya

GIRONAVa estar a punt de ser perfecte. El Girona es va reivindicar als despatxos, confirmant que la Champions es jugarà a Montilivi. Però quan tenia el partit contra l'Alabès guanyat va rebre el gol de l'empat al minut noranta-nou (2-2). El Barça pot pispar-li el segon lloc dilluns.

Minuts abans de la gran notícia, Cristhian Stuani va penjar una fotografia d'un Montilivi ple a vessar amb tres emoticones de les dues mans juntes, com si resés. Es referia, esclar, al tema de debat d'aquests dies a la ciutat gironina: que el Girona, la Champions, l'ha de jugar a Girona. Stuani no ha estat l'únic que ha resat, aquests dies. També han resat el cos tècnic i els seus companys de plantilla. I l'afició, per descomptat, que s'ha deixat escoltar perquè estava ben empipada. En el fons, qualsevol altra opció era impensable. Menys per als que manen, que deien que sí, que ells també volien, però amb la boca petita, mentre miraven altres opcions. Afortunadament, s'ha imposat el sentit comú. L'extraordinària temporada dels de Míchel no mereixia cap altra cosa que no fos gaudir d'una vivència que no serà irreal, perquè passarà, però que n'hi ha molts que encara no han assimilat.

Expliquen des del club que la inversió que haurà de destinar a reformar l'estadi estarà entre 600.000 euros i un milió. Per això, la UEFA li ha dit que sí a un Girona que, si acaba la Lliga segon, rebrà un bon pessic econòmic amb la participació en la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. Anar de Lloret al Pròxim Orient en 25 anys dona per a una pel·lícula. De fet, cada poc temps se'n podria rodar una, a Montilivi. La dels tres anys de Míchel, per exemple. Seria fascinant. O la que va tenir lloc, ara fa cinc anys, també a Mendizorrotza. Aquella nit, el Girona d'Eusebio va baixar a Segona Divisió. Molts cors van trencar-se, a Vitòria. Uns cors que ara s'han deixat anar i somien il·lusionats. Senten que estan a punt de viure una primera vegada. I les primeres vegades no s'obliden mai.

En el moment en què els gironins van poder mostrar algun petit senyal de debilitat, van ensenyar les urpes, però es van quedar a res de guanyar el quart partit seguit. Tenen la ment fixada en acabar darrere del Madrid i per damunt del Barça sigui com sigui. Contra l'Alabès, en la primera oportunitat que van tenir, Èric Garcia va rematar de cap una jugada d'estratègia. No el va intimidar la resposta del contrari; en aquest cas, de Guridi, que va empatar en un tres i no res. Al límit del descans, una preciosa jugada de bandera, un reflex exacte de la identitat d'un equip que juga molt bé a futbol, la va rematar a l'escaire Yangel Herrera.

El Girona es va anar agradant, de bracet de Savinho i Dovbyk, però no va sentenciar, va perdre Miguel Gutiérrez per lesió i li va caure l'ànima als peus quan Guridi va fer el gol de l'empat en l'última jugada. Un gol que no només va celebrar l'Alabès, sinó també el Barça. Si guanya a la Reial Societat, tornarà a ser segon.