El Madrid es crema en una nit d'impotència blanca a Europa (1-2)

BarcelonaEl rei d’Europa ja no porta corona. Per una vegada, la lògica va ser més forta que no pas totes les crides del madridisme per aconseguir viure una nova nit èpica al Santiago Bernabéu. Serà l’Arsenal qui jugui les semifinals de la Lliga de Campions contra el PSG de Luis Enrique, després de superar amb certa facilitat el partit de tornada dels quarts de final (1-2). Molt soroll per no res, al final. El madridisme va viure una nit d’impotència en què alguns jugadors com Vini i Rodrygo van ser autèntiques ombres. Les opcions de guanyar títols dels blancs es van reduint, en espera de la final de Copa i la Lliga.

Al Reial Madrid no li va servir parlar de l’esperit de Juanito, de les remuntades dels anys vuitanta a la UEFA, de la nit contra el City o de duels perduts en la nit dels temps en què els rivals es feien petits. Ben cert és que els blancs són especialistes, sigui de forma civil o criminal, d’aixecar eliminatòries que semblaven perdudes, però aquest any els falta futbol. A dalt tenen jugadors espectaculars, però és un equip trencat, en el qual no tots defensen, amb un forat futbolístic en el qual enyoren Kroos i que Modric, veterà, ja no pot omplir. En defensa només els aguanta Courtois. I, de fet, el belga va mantenir certa emoció aturant un penal. Ja al cap de deu minuts de partit, Asencio va cometre un penal infantil a la sortida d’un córner sobre Mikel Merino, però el belga va encertar el llançament de Saka, que el volia sorprendre suaument a l’estil Panenka. El Madrid esquivava una bala, però seguia condemnat a marcar tres gols. I encaparrat a espantar els deixebles de Mikel Arteta, els locals van sortir massa violents, amb Alaba, Rüdiger i Asencio fent un munt de faltes. Sort en tenien, de Courtois.

L’Arsenal d’Arteta, un projecte d’autor, no es va limitar a defensar i va aconseguir espantar l’afició local amb xuts de Saka i la lluita titànica de Merino. Vinícius i Rodrygo, en canvi, no apareixien. I Kylian Mbappé ho faria quan a la mitja hora de joc va intentar enganyar l’àrbitre deixant-se caure en el moment que Declan Rice el va agafar breument dins de l’àrea. Es va xiular penal, però després d’esperar cinc minuts eterns, van demanar al francès Letexier que s’ho mirés al VAR. I aquí va descobrir que el seu compatriota havia posat més pa que formatge. No era penal i els blancs se'n van anar al vestidor sense haver aconseguit el primer gol a la primera part.

Mbappé, lesionat

Tot i que el temps els anava en contra, Ancelotti no va fer canvis fins al minut seixanta. Res li serviria a un Madrid en el qual Mbappé ho intentava, mentre alguns companys s'anaven fent petits. En una prova de seguretat, l’Arsenal va saber llegir sempre el partit, ara defensant, ara atacant en un duel en què Rüdiger, de forma incomprensible, no va veure la vermella després de trepitjar Lewis-Skelly.

El Madrid anava perdent els papers i Saka, fent-se perdonar els pecats del penal fallat a la primera part, faria el 0-1 als 65 minuts. L’internacional anglès, que havia estat perseguit per la zona de vestidor pel madridista Carvajal, que fa de les seves també quan no juga per lesió, marcava el gol que ho sentenciava tot. Tant, que tot seguit l’Arsenal va cometre l’única errada defensiva en tot el dia permetent a Vini fer el gol de l’empat. Però els blancs mai s’acostarien a un escenari en què poguessin somiar. Tot el contrari. En una nit fosca, acabarien perdent per lesió Mbappé i veurien com Gabriel Martinelli feia el gol del triomf anglès en temps de descompte. Una nova derrota el dia que perdien la corona europea.