Una decisió incomprensible del VAR castiga un mal Barça a Anoeta

BarcelonaContra tot. Davant la Reial Societat, el Barça ha hagut de remar contra tot. En la derrota (1-0) a Anoeta ha passat un fenomen poc habitual: veure Hansi Flick enfadat, queixant-se als àrbitres, indignat, demanant explicacions. No li faltava raó, perquè els blaugranes s'han trobat en un infern blanc-i-blau en què no només s'han hagut d'enfrontar a una gran versió del conjunt d'Imanol Alguacil. No, a Anoeta el Barça també ha hagut de jugar contra l'arbitratge tendenciós dels col·legiats madrilenys Guillermo Cuadra Fernández, a la gespa, i de Carlos del Cerro Grande, al VAR.

Hauria de ser impensable que en l'era en què la tecnologia està més que mai al servei del futbol es cometin errades com un gol anul·lat a Robert Lewandowski per un fora de joc inexistent, llevat que l'ariet polonès del Barça fos un pivot de l'equip de bàsquet i calcés un 50 (o més) de peu. Sembla clar que la revisió del VAR –subjecta a la interpretació final dels àrbitres– confon el peu del davanter blaugrana amb el del defensor del conjunt basc. Així, la sempre complicada visita a Anoeta –malgrat que el Barça hi havia guanyat en set de les últimes deu visites– ho va ser encara més davant un arbitratge excessivament permissiu i una errada que va afectar el relat del partit.

Corria el minut catorze quan Lewandowski aprofitava per rematar a plaer una errada en el rebuig de Zubeldia després d'un xut tou de Frenkie de Jong. Fins llavors els blaugranes estaven jugant bé, amb la rauxa característica de la qual Flick ha dotat l'equip: se superava bé la pressió alta de la Reial, Raphinha era insistent amb centrades des de la banda esquerra i, malgrat que no arribaven les ocasions clares, semblava que el Barça caminaria cap a un nou triomf. La diana de Lewandowski n'era la confirmació. Fins que un fora de joc inexistent que portarà molta cua suposava que el gol del polonès fos anul·lat.

El Barça de Hansi Flick es desfà a Anoeta

A partir d'aquí el Barça començaria a desinflar-se i a ensenyar una versió de l'equip plana, lletja, grisa. Poc habitual. Ja no semblava el Barça de Flick, sinó el Barça acomplexat i erràtic que tantes vegades s'ha vist els últims anys. Els jugadors de la Reial Societat començaven a fer-se gegants, comandants per un excel·lent Take Kubo i ben resguardats per una gran actuació dels seus centrals, especialment del marroquí Nayef Aguerd. Mentrestant, els del Barça s'anaven apagant: Raphinha i Lewandowski s'anaven fent invisibles, Fermín no trobava el seu lloc com a substitut d'un enyorat Lamine Yamal –absent per una contusió que es va fer contra l'Estrella Roja– i Frenkie de Jong naufragava pel mig del camp com una ànima en pena.

Amb el conjunt donostiarra envalentit, van començar les ocasions pels bascos. El premi el van trobar poc després de la mitja hora de partit, quan li van tremolar les cames a Iñaki Peña. Un mal desplaçament en llarg del porter alacantí va suposar que la Reial recuperés la pilota, Sucic la prolongués amb encert amb el cap guanyant el duel a Casadó, Cubarsí rellisqués, Koundé estigués avançant en lloc de recular i Sheraldo Becker rematés a gol amb molt d'encert. El partit es començava a posar costa amunt.

A Anoeta, a banda de lluitar contra els arbitratges, el Barça també ho va haver de fer contra una mala versió de si mateixos i contra una Reial que, si no va anar al descans amb més gols, és perquè Cubarsí va fer d'apagafocs i perquè Oyazarbal va creuar massa la seva rematada tot just abans de la mitja part. Durant els primers 45 minuts el Barça, que per primer cop aquesta temporada acabaria un partit sense marcar ni un sol gol, només va aproximar-se en una ocasió a rematar entre els tres pals. Va ser un xut de Casadó, que va recollir un refús a la frontal, però que la defensa acabaria rebutjant.

El mal –i excessivament permissiu amb les faltes de la Reial– arbitratge de Cuadra Fernández ja no era contra l'únic que havia de lluitar el Barça, sinó que els blaugranes també van haver d'enfrontar-se contra si mateixos perquè estaven fent un dels pitjors partits de l'era de Hansi Flick. Es cometien moltes errades en els controls, en les passades –fins i tot fins estilistes com Pedri fallaven pilotes fàcils– i, així, ni l'entrada de Dani Olmo per un desdibuixat Frenkie de Jong va servir per canviar el relat.

El mitjapunta de Terrassa va oferir detalls de qualitat, especialment en els primers minuts del segon temps, però també acabaria perdent la claredat en el seu futbol, com tot el seu equip. Una rematada aïllada de cap de Cubarsí tot just a l'inici de la represa i un xut molt desviat de Fermín van ser les dues grans ocasions del Barça en un partit en què va ser inferior a la Reial. Després de set victòries seguides, va tocar el sabor amarg de la derrota.