La Reial Societat ensenya a l'Espanyol que els alumnes brillants arriben a l'hora

La Reial Societat va ensenyar a l'Espanyol una lliçó de vida: els alumnes brillants no arriben tard a classe. Els blanc-i-blaus n'hi van mostrar una altra: la rendició mai és una opció. El resultat de l'examen, però, va determinar que fos el conjunt basc (2-3) qui marxés amb millor nota d'un partit que l'Espanyol va aconseguir maquillar amb una remuntada frustrada que no ha d'enganyar ningú. La derrota va ser justa per la forma en què es van mostrar els dos alumnes. L'un, disciplinat, va demostrar per què és el millor tercer equip de la Lliga. L'altre, caòtic, desapareix quan d'ell alguna cosa s'espera i apareix quan ja ningú hi creu. La Reial Societat no va fer més sang quan va poder perquè va entretenir-se amb floritures al mig del camp, i va estar a punt de pagar-ho car perquè l’Espanyol, inofensiu fins al tram final, va quedar-se a les portes de l'empat.

Superat l’equador de la Lliga i amb només un petit marge d’avantatge respecte a la zona de descens, a l’Espanyol ja no li val posar com a excusa l’entitat dels rivals per justificar no guanyar partits. Bona part de les mancances dels blanc-i-blaus tenen com a origen la mala gestió de la plantilla. Tot el contrari que la Reial Societat, que té una estructura de club dissenyada per executar decisions alineades en una mateixa direcció. Començant per la presidència, seguint per l’àrea esportiva i culminant amb un Alguacil que fa anys que, sense fer soroll, ha situat els txuri urdins entre els millors clubs de la Lliga. 

A l’RCDE Stadium, la Reial Societat va demostrar quin profit se li pot donar a una inversió relativament baixa, 38,5 milions. Gairebé 26 milions li van costar a l’Espanyol els jugadors que va alinear d’inici Diego Martínez, tècnic a qui si de moment no es qüestiona des de les altes esferes del club és, precisament, perquè no li han donat tot el que li van prometre en els temps adequats. L'Espanyol ja no pot posar com a excusa el bon nivell dels contraris per justificar els entrebancs. Perquè quan es posa les piles, com va passar al tram final, és capaç de buscar-li les pessigolles a qualsevol rival. El mateix equip que va ser capaç de convidar a la seva afició a anar desfilant cap a casa al minut 60, amb 0-3 al marcador, va quedar-se a un sol ensurt d’esgarrapar un punt en un partit que havia merescut perdre. 

L’Espanyol, que havia estat dominat en tot moment per la Reial Societat, només va trobar una mica d’esperança quan l'equip basc, tip de gols, va confiar-se. Els bascos van donar per guanyat massa aviat un partit on Kubo, Sorloth, Brais i Oyarzabal van moure’s com van voler. Per si fos poc el talent ofensiu dels visitants, aquests van trobar en Cabrera un bon aliat per segellar el triomf. L’uruguaià, que va fer-se el 0-3 en pròpia porteria, va veure la segona groga al temps afegit en una falta tan inoportuna com absurda que va acabar de frustrar l’intent de remuntada local. Darder i Brian Oliván, amb orgull i futbol, van mostrar el camí a seguir per sortir d'una zona baixa amb nou equips separats per quatre punts. Els dos pitjors baixaran.