De les politges per aixecar faldilles a la paritat d'una cursa centenària

BarcelonaSense la bicicleta, el món seria molt diferent. I sense la bicicleta, potser les dones haurien trigat més a aconseguir alguns drets. Malgrat que la història del ciclisme femení de competició ha trobat un munt d'entrebancs, la bicicleta va ser clau per ajudar moltes dones a sentir-se més lliures. En una entrevista del 1896 amb la famosa periodista Nellie Bly, la sufragista Susan B. Anthony va dir: "Deixeu-me que us digui què penso de la bicicleta. Crec que ha fet més per emancipar les dones que qualsevol altra cosa al món. Dona a la dona una sensació de llibertat i autosuficiència. La fa sentir com si fos independent".

Les hereves de les primeres dones que van enfilar-se dalt d'una bicicleta protagonitzaran aquests dies, del 7 al 9 de juny, la primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya. Els organitzadors de la centenària cursa anteriorment havien fet la ReVolta, disputada en quatre ocasions com a prova d'un dia, però han fet un pas endavant amb un recorregut de tres dies. El president de la Volta, Rubèn Peris, confia en continuar creixent, però demana més suport d'empreses i autoritats.

La bicicleta va emancipar les dones, perquè els va ajudar a moure's sense dependre dels homes, va modificar la seva manera de vestir, les va empoderar i va ajudar a obrir la porta a fer esports. Va canviar tantes coses, que encara durant els anys 40 et podies trobar capellans italians o espanyols afirmant que veure una dona pedalejant era "poc moral".

La historiadora nord-americana Sarah Hallenbeck explica com, inicialment, les bicicletes eren difícils de portar i pesants, però "un cop es van fer més fàcils, amb noves tècniques, se'n va començar a estendre l'ús entre part de la població sense recursos i entre les dones. Els homes feien seu el motor i permetrien, de forma paternal, l'ús de la bicicleta a la dona, fet que canviaria moltes coses"; com la manera de vestir, ja que "el risc real de quedar-se amb les faldilles atrapades en els engranatges i les rodes va proporcionar a les dones un motiu per abandonar les cotilles restrictives i les faldilles pesades. Com que la major part de la roba de ciclisme va ser dissenyada per a homes, les dones innovadores van dissenyar i patentar el seu propi vestit de ciclisme. La seva tecnologia portàtil utilitzava sistemes de politges i botons per aixecar ràpidament les faldilles fora del camí dels engranatges i els radis. El següent pas seria adoptar l'ús de pantalons, tot un escàndol en un primer moment".

En una època en què la lluita social i la necessitat de mà d'obra portaven cada cop més dones a les fàbriques, la bicicleta els permetia anar a la feina més còmodament. I, de pas, anar trencant tabús com "desafiar les idees mèdiques predominants sobre la suposada fragilitat natural dels seus cossos", segons Hallenbeck.

Per descomptat, de mica en mica les dones també van voler competir. La primera cursa documentada seria la que es va fer a Bordeus (França) l'1 de novembre del 1868, amb quatre dones fent un recorregut de 500 metres. Va ser una excepció, ja que federacions, clubs i organitzacions van prohibir les curses femenines durant molts anys, amb arguments com "Les dones són menys femenines" o "No podreu ser mares si aneu enfilades sobre les bicicletes", com recordaria la italiana Alfonsina Strada, que als anys 20 va desafiar tothom competint en curses contra homes, inclòs un Giro d'Itàlia.

Algunes valentes es van organitzar en clubs esportius de dones que farien curses al Regne Unit i França a l'Europa d'entre guerres. Una època en què tenim documentada la primera cursa a Catalunya, l'agost del 1932, quan l'Sport Ciclista Català va organitzar una cursa al Parc de la Ciutadella amb un recorregut de 8 voltes en un circuit de 1.850 metres. La guanyadora va ser Antònia Yáñez, del Club Ciclista de Gràcia, la dona d'Antonio Sala, fundador del club. Sembla que l'Antonio ajudaria l'Antònia a entrenar-se per la plaça del Nord de la Vila de Gràcia, sota la mirada dels curiosos. Tots dos patirien la repressió franquista, per cert. Ell, empresonat, i ella, morint a l'exili.

No va ser una casualitat que el ciclisme femení a casa tingui les arrels en temps de la República, quan es va potenciar l'esport femení. Amb el franquisme, va costar de nou. No només a l'estat espanyol, ja que per trobar el debut olímpic del ciclisme femení cal esperar fins al 1984.

Un bon cartell per començar

Menys d'un segle després, Catalunya viurà la primera edició de la Volta a Catalunya femenina, amb la presència de la triple campiona mundial Marianne Vos (Team Visma - Lease a Bike). La neerlandesa, de 37 anys, és considerada una de les millors ciclistes de la història, amb més de 250 victòries a l'esquena, i aquest any ha sumat cinc triomfs en escenaris de primer nivell. Vos serà un dels caps de cartell de la primera edició per etapes de la Volta i exercirà de líder del Team Visma - Lease a Bike, on compartirà files amb la segona classificada de l'última Volta a Espanya, la seva compatriota Riejanne Markus. A part d'un munt d'equips internacionals de l'UCI Women’s Continental Teams, hi haurà una important participació catalana, com el Massi Baix Ter Women’s Team i la Selecció Catalana plena de joves. "Una de les coses que ens impulsa i motiva és veure que el ciclisme femení està pujant i, per tant, la Volta no es pot quedar al marge d'aquest creixement. Hem d'ajudar que això tiri cap endavant i vagi a més", deia en declaracions a l'agència Efe el president de la Volta Ciclista a Catalunya, Rubèn Peris.

El màxim responsable de la Volta lamenta "la manca d'implicació privada de les empreses de Catalunya", i diu que estan "aplicant l'experiència" organitzativa que atorguen les 103 edicions de la Volta masculina en aquesta primera edició femenina: "Estem treballant de la mateixa manera. Per a nosaltres, la Volta té dues rodes: una de masculina i una de femenina. Però el treball i la implicació són els mateixos. És més, l'equip de televisió que retransmetrà la Volta serà el mateix que al març", explica. Peris remarca que han intentat dissenyar "un recorregut dur i atractiu".

La competició es posarà en marxa divendres amb una primera etapa de 100,7 quilòmetres, amb sortida i arribada des de Manresa. La segona etapa, de 95,7 quilòmetres, sortirà des de la Seu d’Urgell i superarà dos ports de primera categoria, com la collada de Toses i la Molina. I la tercera serà de 119,1 quilòmetres entre Molins de Rei i Barcelona.