El relleu de Mateu Alemany: candidats, preferències i possibles incompatibilitats

BarcelonaLes cadires de la direcció esportiva del Barça s'han escalfat en els últims temps. Sobretot durant el mandat de Josep Maria Bartomeu (2015-2020) van ser constants els canvis de perfil en l'estructura encarregada de gestionar l'àrea de futbol. En només cinc anys, Robert Fernández, Pep Segura, Raül Sanllehí, Ramon Planes i Éric Abidal van ocupar posicions de responsabilitat sotmeses a les pressions d'un vestidor guanyador i d'una junta directiva exposada a la crítica i als interessos. Tots menys un —Planes— van saltar de la nau abans de la dimissió de Bartomeu. Lluny queden els projectes més o menys estables d'Andoni Zubizarreta (2010-2015) o Txiki Begiristain (2003-2010), associats a les figures presidencials de Sandro Rosell i Joan Laporta, respectivament.

L'actual Laporta, de nou mandatari blaugrana després de les eleccions del 2021, va nomenar Mateu Alemany com a executiu de capçalera en matèria esportiva per gestionar un marc de màxima dificultat a causa de la pèssima herència econòmica. Però l'aposta, convertida en un referent encorbatat, li ha durat només dos anys, cosa que no era la seva intenció. L'executiu mallorquí, amb diferència el millor pagat de tota la institució, amalgamava olfacte futbolístic amb coneixements empresarials, financers i una dilatadíssima experiència en aquest negoci. "Era un CEO del futbol", diuen als despatxos del club, on es manifesta intranquil·litat davant la complicació per rellevar un treballador incansable casat amb l'esport rei (no té parella ni fills) i que seguirà la seva carrera a la poderosa Premier League.

A les portes d'un mercat de fitxatges en què un dels objectius del Barça és ni més ni menys que repatriar Leo Messi, Laporta suma una preocupació extra: refer l'organigrama esportiu i compensar el talent perdut. "Ara la gran pregunta és qui portarà els números", reflexionen a l'ARA des de Sant Joan Despí. Preocupa la branca executiva i d'aplicació dels controls econòmics de la Lliga i la UEFA, que tant ofeguen el club des de fa dos anys degut als seus problemes per quadrar el compte de resultats, perquè cap dels dos noms que sonen amb més força per suplir Alemany tenen un perfil d'aquestes característiques. Ni Antonio Cordón ni Anderson Luís de Souza, Deco, tots dos lliures de feina a cap altre club, són homes dotats per a la lletra petita dels contractes i els malabarismes amb els fulls de càlcul. En canvi, ningú no discuteix el seu gran bagatge futbolístic.

Deco i Cordón no tenen el perfil executiu

Cordón orbita l'àrea esportiva del Barça des d'abans que Alemany comuniqués la seva marxa. Aquest extremeny de 59 anys va plegar fa uns mesos del Betis, on feia de director esportiu des del 2020, i ràpidament va convertir-se en una opció per omplir la vacant en l'estructura esportiva que Planes va deixar poc després de l'arribada de Xavi Hernández a la banqueta del primer equip. Té un perfil que agrada molt a Jordi Cruyff, que el coneix d'etapes pretèrites a la Federació Equatoriana de Futbol (FEF) i el Chonqqing xinès. Amb tot, és una via que s'ha refredat. I això, al seu torn, posa en dubte la continuïtat de l'actual director esportiu, que s'ha donat un temps per reflexionar sobre el seu futur. El de Xavi no està en dubte, però sí que estarà condicionat pel que acabi passant amb l'exjugador neerlandès, amb qui té una excel·lent sintonia. Si Cruyff plega el 30 de juny, l'egarenc es quedarà sense un dels seus grans suports.

Molt més viva està la flama de Deco, que ja va estar a sobre de la taula quan Planes va marxar. Avui, amb Alemany amb els dos peus a fora, fonts pròximes a l'exjugador diuen a l'ARA que estaria encantat de fer el salt al Camp Nou: "Ell hi està decidit, però ha de pactar les condicions". Si tot encaixa, la seva entrada reforçarà el pes de persones que no figuren en l'organigrama esportiu però que hi tenen influència: Jorge Mendes, representant de cinc jugadors blaugranes, i Alejandro Echevarría, excunyat de Laporta, que, entre altres coses, ha sigut l'encarregat de restablir el vincle amb els Messi. Deco va compartir equip i mig del camp amb Xavi a les ordres de Rijkaard i ara hauria de posar-s'hi d'acord per dibuixar un Barça més competitiu i compensat. Entre els jugadors amb contracte que estan a disposició del tècnic egarenc hi ha Raphinha Dias, que si va fitxar pel club va ser perquè era bon futbolista, però també pel vincle de Deco, el seu agent, amb els actuals gerents blaugranes, pels quals va fer campanya activa.

L'empresa de representació de Deco, D20, té altres esportistes ben valorats com Tapsoba (Bayer Leverkusen), Caio Henrique (Mònaco) al seu roster, però haurà de fer camí sense el seu fundador si aquest acaba entrant a treballar al Barça. Més complicada és la gestió del contracte de Raphinha, que té comissions associades al sou del jugador que s'abonen a compte de les persones que van intermediar en el seu fitxatge, entre elles Deco, i mentre el futbolista jugui a l'equip. L'assumpte pot xocar amb el codi ètic i provocar la intervenció de l'equip de compliance. "Estudiarem el cas quan arribi el moment. Tot i això, a la NBA és habitual que els representants passin a treballar als clubs", afirmen des del Camp Nou sobre aquesta consulta concreta.

Sigui com sigui, com que la majoria dels executius homologables a Alemany —també han sonat Vítor Baía, del Porto, i Fernando Carro, del Leverkusen— tenen feina, l'escenari més probable és que el Barça reforci l'àrea esportiva amb un perfil més futbolístic i que la part més dura (els contractes i el fair play) recaigui en el mateix Laporta, el tresorer Ferran Olivé i els treballadors de l'entitat que sí que coneixen a la perfecció la normativa de control econòmic de la Lliga.