Renaixement emocional blaugrana: els apunts en calent del Nàpols-Barça

BarcelonaEmpat del Barça (1-1) davant el Nàpols en l'anada dels vuitens de final de la Champions League després d'un gol de Robert Lewandowski en el segon temps que ha estat igualat per Victor Osimhen. De totes maneres, el conjunt blaugrana ha fet un dels millors inicis de partit del curs. A continuació, els apunts en calent.

L'equip de Xavi es torna a emocionar. És difícil quedar-se indiferent quan sona l'himne de la Champions League si t'agrada mínimament el futbol. Els odis cap a la UEFA acumulats per la parròquia culer són insuficients per ocultar els records intensos que aquesta solemne melodia desperta a la ment. Sobretot si tornes a disputar una eliminatòria de la màxima competició europea després de dos cursos sense fer-ho. El futbol, ja ho saben, és emoció. I la Champions ha provocat que el Barça hagi mostrat a Nàpols una virtut que pràcticament no se li havia vist aquest curs: la passió.

El Barça ha sortit a atacar. El record queda una mica lluny, però per si algun aspecte havia destacat en les últimes participacions l'equip català fora de casa quan arribava l'hora de jugar-se les garrofes a la Champions era per fer plantejaments de partit basats a veure-les venir. Així van arribar les patacades davant el Liverpool, el Juventus de Torí i la Roma, entre altres. En canvi, avui en els primers 20 minuts el Barça ha tingut tres clares ocasions de gol fruit del domini del joc: Lamine Yamal, Lewandowski i Gündogan. Xavi ja té l'excusa per dir que segons les dades de gols esperats, el Barça hauria d'anar líder a la Lliga i, a més, haver-se emportat un avantatge del partit d'anada de l'eliminatòria europea davant el Nàpols.

La ressaca de l'atac als suposats enemics. L'estripada sense nord i a deshora que Frenkie de Jong va fer contra la premsa a la prèvia del partit més important fins ara d'aquest curs per al Barça (estaria bé que el departament de comunicació blaugrana dediqués més temps a evitar aquests incendis nascuts dels intestins del club que a buscar suposats enemics a tot arreu) podia acabar sent positiva si el neerlandès era capaç de transformar l'energia sorgida de la ràbia en una actuació a Nàpols més convincent que la seva mitjana del curs. Sense excel·lir, Frenkie de Jong ha estat un dels culpables del ferm inici de partit del Barça malgrat que s'ha vist condicionat per la targeta groga que ha rebut en el minut quinze.

L'experiència guanya a la joventut. El central de disset anys Pau Cubarsí portava quatre partits seguits com a titular amb un rendiment notable. Però, davant el Nàpols, Xavi ha preferit apostar per l'experiència d'un central que gairebé el dobla en edat: Iñigo Martínez. Els oportunistes poden suggerir que al terrassenc li desapareix l'atreviment quan es troba davant un cara o creu, però a la banda dreta de l'atac ha optat per un noiet de setze anys anomenat Lamine Yamal. Iñigo Martínez, però, ha sortit a la foto del gol d'Osimhen. El d'Ondarroa no ha mesurat bé els temps a l'hora de cobrir el davanter nigerià i ha esguerrat el treball d'una de les versions més sòlides en defensa del Barça de Xavi.