Res canvia l’estat d’ànim d’un Girona que entra en depressió (0-0)
Stuani falla un penal al temps de descompte en l’empat contra l’Alcorcón
GironaEl Girona té tantes ganes de ser feliç que s’aferra a tot per recuperar una alegria que fa dies que ha perdut. Potser creient que el relleu a la banqueta significa que la Lliga comença de nou, Montilivi s’ha tornat a engrescar. Perquè quan les coses van malament, deixar de fer el mateix és sinònim d’esperança. Real o imaginada, però et torna la il·lusió. Contra l’Alcorcón (0-0) ha sortit envalentit com si l’ascens a Primera es decidís avui; però n'ha marxat deprimit perquè les sensacions finals han tornat a ser dolentes i res surt com es vol. Fins i tot Stuani ha fallat un penal al temps de descompte.
Els jugadors han sortit revolucionats, conscients que no poden perdre més el temps si no volen ser els següents en ser assenyalats. Només el simple gest de veure tot l’equip protestant una targeta groga en una de les primeres accions s’ha entès com un petit canvi que continua sense ser suficient. Amb Moreno al capdavant, també ha arribat una petita revolució a l’alineació: Aday, Ramalho, Diamanka, Jairo i Samu Saiz. Agraïda especialment la presència del madrileny, que havia causat molt bona impressió en els primers tastets del curs.
De fet, Saiz ha sigut un dels factors de desequilibri. Les associacions amb Borja i amb Mojica, que ha decantat el pes ofensiu a la banda esquerra, han portat perill contra un Alcorcón replegat i seriós tàcticament. Els blanc-i-vermells, que gairebé no han tocat el sistema (4-2-3-1), han incidit en la profunditat del colombià, que ha posat dues centrades a l’àrea en què Stuani, que és a un gol del mig centenar, no ha estat prou efectiu. Moreno, a banda d’incidir en el caràcter, també ha inculcat un joc molt més directe i s’han vist menys triangulacions i més futbol directe. Tampoc n’hi ha hagut prou.
Baixada de tensió
Perquè a l’inici de la segona part hi ha hagut una baixada de tensió preocupant. Els madrilenys han donat dos ensurts, amb xuts de Romera i Sosa, i ha generat els primers dubtes. Ara com ara, el Girona és un equip massa fràgil. A la mínima, desconfia de si mateix. I això l’obliga a un esforç antinatural que, sumat a l’exigència que s’ha imposat, l’està portant a un terreny d’autodestrucció perillosíssim.
Moreno, a la desesperada, ha cridat Gual i Àlex Gallar. De peces n'hi ha, aquest curs. Però cap funciona i la sort no acompanya: Stuani, en l’última acció, ha enviat un penal a la fusta que hauria donat oxigen i tot indica que Quique Cárcel haurà de fitxar un entrenador en les pròximes hores. Tampoc és clar que aquesta sigui la solució, però l'equip està malalt i necessita que el curin. Cada dia és més urgent.