El jutge espera resoldre el judici contra Laporta abans del 19 d'octubre

BarcelonaEn el darrer dia del judici per l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més, per fi s'ha pogut escoltar la posició de Zurich, que va signar una pòlissa amb la junta de Laporta en els darrers dies del mandat d'aquest, i després de la reformulació dels comptes que va fer Sandro Rosell, que van derivar en 47,6 milions de pèrdues del mandat de Laporta, a l'asseguradora se li demanen 25 milions d'euros. També han conclòs les conclusions de la part demandada, amb la intervenció del darrer dels 14 advocats defensors. A un quart de dotze, el jutge José Manuel Martínez Borrego ha donat el cas vist per sentència. A partir d'ara, 20 dies naturals perquè el magistrat comuniqui la resolució, que, per tant, si es compleixen els terminis que espera el jutge seria abans del dia 19 d'octubre. El dia 18, hi ha l'Assemblea de compromissaris, un fet que desconeixia el magistrat, que sí era conscient, que el dia 25 d'octubre hi ha un Madrid-Barça. Fets, aquests, que poden tenir-se en compte a l'hora de fer pública la sentència.

Al tractar-se d'una sentència sense precedents –no hi ha jurisprudència, perquè per primer cop hi ha una acció de responsabilitat objectiva contra els dirigents d'una entitat esportiva–, i d'un alt valor mediàtic, el jutge serà curós, i la secretària judicial lliurarà en mà la resolució als procuradors de les parts implicades. La principal pregunta que ha de resoldre Martínez Borrego és si la hi ha responsabilitat objectiva. En cas que consideri que no, el judici el guanyaran els demandats i el Barça haurà de fer front al pagament de les costes del judici, que ascendeix més d'un milió d'euros. Abans però, el jutge ha de tenir en compte qüestions preliminars, que tenen a veure amb dos conceptes: prescripció i caducitat. La demanda es va presentar en els terminis correctes? Això és el que ha de resoldre el magistrat, ja que al defensa argumenta que va passar més d'un any entre el dia que la junta de Sandro Rosell va considerar que hi havia un dany (informe de Deloitte d'1 de juliol de 2010) i el dia que es va notificar l'acció de responsabilitat als exdirectius (28 de juliol de 2011). Si el jutge considera que la demanda és correcta i hi ha responsabilitat objectiva, el següent que ha de dirimir és si els compromissaris estaven ben informats per prendre la decisió en l'Assemblea del 2010, quan es va votar a favor d'emprendre l'acció de responsabilitat, i, sobretot, quina quantitat han de satisfer els demandats i l''asseguradora Zurich, a qui se'ls reclama 47,6 milions, els 25 primers dels quals hauria de pagar la companyia.

Zurich entén que no hi va haver danys pel Barça

"No s'ha acreditat l'existència de cap acte incorrecte", ha dit el lletrat de Zurich, que ha manifestat que l'existència de pèrdues "no depén de l'actuació dels directius", que en aquest cas, sí que hauria l'empresa de cobrir la pòlissa, sinó per qüestions externes als directius que van signar l'extensió de la pòlissa que s'havia signat l'octubre de 2007.

"La pòlissa no pot cobrir actes posteriors al 30 de juny", ha dit el representant de Zurich, que manté que els comptes finals són responsabilitat de Sandro Rosell, i van més enllà del dia que va acabar el mandat de Laporta. "No s'ha acreditat que hi hagi un acte incorrecte", ha reiterat. "Una cosa és una pèrdua comptable i l'altra, un dany real, i una pòlissa només pot cobrir danys reals", ha sentenciat. "És l'aval el que ha de respondre a resultats econòmics negatius, no la pòlissa", ha dit el lletrat: "No és reclama un dany de veritat, real, que és el que cobreix una pòlissa de responsabilitat civil, el Barcelona demana reequilibrar un balan

"Zurich hauria de quedar alliberat de qualsevol obligació de pagament", ha dit l'advocat, en referència a què la cobertura de la pòlissa no hauria de cobrir les pèrdues del 2002-03, més de 63 milions, ja que quan es va signar la pòlissa, ja hi havia una sentència judicial que obligava a la junta de Laporta a fer-se càrrec d'aquests 63 milions, que van derivar de la depreciació de la plantilla del 2002-03, l'últim any de Joan Gaspart, però que va fer la junta de Laporta perquè va assumir el control del club el 22 de juny, 8 dies abans del dia establert. L'asseguradora ha manifestat que ja ha pagat 1.146.000 als advocats de la defensa.

Darrer torn per a la defensa

En la darrera jornada, el primer en prendre la paraula ha estat l'advocat Xavier Arraut, qui ha tornat a defensar que l'acció de responsabilitat objectiva pura que va emprendre la directiva de Sandro Rosell és improcedent, ja que no es mesura si hi ha "culpa" o "negligència greu", com passa en els processos de responsabilitat subjectiva, una via que la part demandada va rebutjar. "És absurd", ha dit Arraut", que tinguin "millor règim els que estan retribuïts als que ho fan de manera altruïsta", en referència a què els directius del club haurien de respondre a unes quantitats milionàries tot i que exerceixen el càrrec sense cobrar res i, en canvi, altres càrrecs directius d'entitats bancàries (l'exemple que ha posat el lletrat) no haurien de respondre a una acció de responsabilitat objectiva tot i cobrar sous astronòmics.

"L'acció ha de morir estrellada contra el mur", ha sentenciat Arraut, que ha assegurat que "neix de l'odi i ressentiment de dos grups, no contra la resta", en referència als directius que van entrar al final del mandat i haurien de pagar mancomunadament. Per l'advocat, a més, el cas a prescrit, ja que s'ha "deixat passar un any", i segons la legislació espanyola, la demanda es va presentar 27 dies tard.

El lletrat ha volgut deixar clar davant del jutge que les excepcions que quantifica la junta actual a partir de l'informe que va fer Deloitte són "inadmissibles", "totes menys una". Per exemple, ha explicat que en el cas de Viladecans, la pèrdua de valor dels terrenys s'hauria de computar en l'exercici 2010-11, el primer de Rosell; i ha posat èmfasi en què l'auditor va acceptar material "d'un tercer" sense estar autoritzat pel club, ja que el 28 de juny Jordi Moix hauria fet arribar una taxació dels terrenys a l'auditor, tot i que no entrava a governar fins l'1 de juliol. Sobre les pèrdues derivades de l'excepció de Mediapro, ha estat molt contundent: "Prefereixo no manifestar-me perquè no em vull veure en un jutjat per calúmnia".

Arraut, ha previst també unes explicacions sobre l'asseguradora Zurich, que ha fet la seva exposició tot just després del lletrat. "Al 2006 ningú sabia que nosaltres patiríem una acció de responsabilitat", ha dit l'advocat (en realitat, segons Zurich, es va signar el 2007), per defensar que Laporta no la va signar per cobrir-se les esquenes sabedor que havia actuat malament. "Es va actuar de bona fe", ha dit Arraut, que ha qualificat la signatura de la pòlissa com un "acte de bona fe".