Reformular el punt de partida per garantir l’evolució del Girona

GironaEl Girona és el millor equip de la Segona Divisió de les cinc últimes jornades, en què ha sumat dotze punts contra el Leganés (0-1), l’Oviedo (1-0), el Castelló (0-1) i el Cartagena (2-1). Quatre victòries patides i per la mínima que evidencien la millora d’un equip que desitja continuar sent atractiu mentre s’esforça per evolucionar. Els periodistes Miquel Agut (RAC1), Nil Solà (Mundo Deportivo) i Arnau Segura (Efe i Panenka) analitzen el conjunt gironí en la prèvia de la visita a Almeria (21 hores, Gol).

Tots tres coincideixen a assenyalar Francisco com a pal de paller. L’andalús simbolitza la transformació estètica d’un vestidor que tot just s’està començant a construir. “És una persona que a la sala de premsa et convenç, et diu coses. I si ens les diu a nosaltres, també les diu als jugadors”, opina Agut, que el descriu com a “líder”: “En els moments de dificultat, al Girona li ha faltat clarament un portaveu i una figura a qui seguir. És cert que apareixien Granell o Stuani, però ells devien acabar pensant que un cop havien sortit tres vegades a donar la cara potser era el torn d’algú altre. Aquest perfil no hi era, i Francisco tira del carro”. Solà assegura que “no és una persona que s’amagui”. “Si un jugador s’equivoca, no dubta a dir que cal evitar els errors i pren mesures. Té les idees clares i l’equip se’l creu; si els resultats l’acompanyen, tothom li tindrà molta més confiança”. Per la seva banda, Segura diu que “si la persona que encapçala un projecte és valent i transmet força, és molt més senzill agafar-t’hi”. “Potser des de Pablo Machín, és l’entrenador que més ho ha sigut”.

La mentalitat del vestidor ha canviat: el nou Girona té una immensa capacitat de sacrifici. “Aquesta categoria és el fang i per triomfar t’has de saber embrutar; l’any passat les sabates lluïen massa. Actualment fa la sensació que l’equip és pragmàtic, eficaç, solvent i lluitador: si cal acabar només amb el coll fora de l’aigua, ho farà”, afegeix. Agut ho comparteix: “Sense ser vistós, funciona com a col·lectiu. En altres ocasions treia els partits amb espurnes de genialitat individual i la gran troballa és que ara és un bloc”. Durant l’estiu, molts futbolistes amb el currículum fet han marxat de Montilivi i han deixat pas a futbolistes anònims amb una vida per descobrir. “Valoro molt l’ambició dels joves, perquè saben que si volen tenir èxit han de córrer i donar-ho tot fins a l'últim segon de cada partit. Monchu defineix a la perfecció la tipologia de futbolista per la qual s’ha optat: nois amb caràcter que s’entreguen més enllà de l’encert”, respon Solà.

Protegit per un discurs modest

La reacció del Girona ha arribat sense la presència de Cristhian Stuani, que pràcticament no ha jugat, ha recaigut de les seves molèsties i serà baixa contra l’Almeria. “Hi ha recursos, tot i que Francisco es va veure amb problemes durant moltes hores l’últim dia de mercat. És important que s’hagi aconseguit sense ell; el curs serà molt llarg i no pots dependre d’una sola persona perquè això et sentenciaria”, continua Solà. On també han canviat coses és als despatxos, perquè s’ha eliminat la paraula ascens per recordar que primer cal assegurar la permanència. En el fons, però, només s’estan protegint. “La pressió de l’any passat no la van saber portar, s’havia de pujar petés qui petés i resulta que va petar tothom i no es va pujar. Per això el discurs és voluntàriament i excessivament modest. Pretén distanciar una meta que continua sent la mateixa, perquè s’alimentarà si al febrer l'equip és quart o cinquè i té a tocar els llocs capdavanters. L’any passat no valia, el plantejament és diferent”, confessa Agut. “Fins i tot em sap greu sentir que l’objectiu és la salvació. S’ha d’anar partit a partit, hi estic d’acord, però qui pensi que el repte no és com a mínim jugar el play-off s’està enganyant”, recalca Solà.

Un capítol de superació més per a un club que ha rebut massa patacades en poc temps. “El Girona sempre ha trobat la manera de reinventar-se i deixar enrere els episodis dolents que ningú vol viure però que no ha tingut més remei que afrontar. No són un bon mestre perquè fan mal, perdre acaba cansant i arriba un punt que no vols plorar més. Però a Montilivi aquestes vivències han creat vincles, signifiquen implicació. La gent sempre s’ha identificat una mica més amb aquest escut”, finalitza Segura.