RCD Espanyol

Revetlla de tradicions: coca, petards i l'Espanyol a Primera

Els blanc-i-blaus certifiquen l’ascens a la màxima categoria després de remuntar contra l’Oviedo amb dos gols de Puado

3 min
Els jugadors de l'Espanyol celebren un dels gols de Javi Puado contra l'Oviedo

BarcelonaL’Espanyol sempre troba el camí cap a casa, que no és altre lloc que la Primera Divisió. Sigui per la via directa o a través d’un play-off. Amb una classificació folgada o patint fins a l’últim segon. Amb José Antonio Camacho o amb Manolo González. Amb Albesa decidint una agònica tanda de penals a Màlaga o amb Puado disfressat d’heroi firmant un doblet lluint el braçal de capità. 

L’Espanyol va tornar al lloc on pertany en una revetlla de Sant Joan que mai oblidarà. Una tarda plena de patiment en què va transformar el convenciment en efectivitat per certificar l’ascens a Primera. Els blanc-i-blaus van recordar a l’Oviedo (2-0) que sempre tornen a la màxima categoria en el primer intent. Així havia sigut en les cinc anteriors ocasions i així va ser en la sisena. Que l’Espanyol és de Primera va començar a recordar-ho la seva massa social, protagonitzant una rebuda de gala i omplint l’Stage Front Stadium amb 33.107 ànimes, la millor entrada des del derbi contra el Barça del curs 2019-20 (33.562 espectadors). Una afició entregada que va acabar celebrant, entre llàgrimes, haver posat punt final a una temporada que per moments va arribar a ser un calvari, però que finalment va convertir-se en una gran festa sobre la gespa. Pocs cops una invasió de camp va estar més justificada. 

Els blanc-i-blaus necessitaven guanyar per capgirar la derrota patida al Carlos Tartiere (1-0). I Manolo González va deixar clar als seus homes que era una tarda per tenir el domini del partit. L’Espanyol va sortir a collar, intentant que el partit es jugués a la meitat de camp de l’Oviedo. Els espanyolistes van ser més dominadors, però els va costar un món trencar l’ordre d’un Oviedo rocós que va demostrar per què és un dels equips més solvents de la categoria des de l’arribada de Luis Carrión. Durant la primera meitat, els asturians van mostrar-se impermeables fins a gairebé l’arribada del descans. L’Espanyol, tot i voler ser protagonista amb la pilota va tardar molt a inquietar Leo Román, perquè no trobava passades nítides en zona d’atac. L’Oviedo, còmode defensant, va fer tot el possible perquè passés ben poc: pèrdues de temps, interrupcions constants i faltes per tallar el ritme a un Espanyol descontent amb el criteri arbitral de Cordero Vega, força sovint massa permissiu. 

Els locals no aconseguien arribar a la porteria rival fins que, just abans del descans, Javi Puado va aconseguir destapar el pot de quètxup i els gols van començar a rajar. Primer va rematar un córner des de dins de l’àrea petita. Tres minuts després, Pere Milla va rebre una bona passada llarga de Cabrera i va deixar a plaer la pilota al barceloní, que no va perdonar. Gran assistència del d’Alcarràs, el jugador que va recordar a l’Espanyol que els play-off s’afronten amb més il·lusió que amb por. I si a algú no li falta il·lusió és precisament a Puado, que, després de convertir-se en el protagonista de les semifinals davant l’Sporting, marcant l’únic gol de l’eliminatòria, va convertir-se en l’heroi contra l’Oviedo, firmant una actuació de gran mèrit, inclòs un doblet que el situa amb 17 gols aquest curs. L’Espanyol, que fins al minut 44 encara no havia xutat entre els tres pals, va marxar 2-0 al descans. 

Les dianes locals van traslladar els nervis a l’Oviedo, que va perdre l’estret marge per especular. Els asturians van veure’s obligats a canviar el pla del partit després de la represa. Carrión va moure fitxa, donant entrada aviat a jugadors ofensius com Cazorla o Masca per donar cames fresques al seu equip. Els canvis van servir perquè els asturians comencessin a tancar l’Espanyol al seu terç de camp. La segona part va ser un exercici de resistència numantina en què els blanc-i-blaus van patir més que gaudir. L’Oviedo va insistir, però un cop darrere l'altre va trobar un cap o un peu espanyolista disposat a frustrar els seus intents. També va aparèixer sant Joan Garcia, providencial amb una intervenció clau al temps d’afegit. L’Espanyol va saber conservar l’avantatge més important de la temporada per aconseguir el somiat ascens. Una revetlla de tradicions: coca, petards i l’Espanyol a Primera.

  • FITXA TÈCNICA DEL PARTIT
  • Espanyol: Joan Garcia; Omar, Calero, Cabrera; Jofre (Salvi, 78’), Bare (Víctor Ruiz, 79’), Gragera, Pere Milla (Brian Oliván, 68’); Melamed (Aguado, 79’), Puado (Lozano, 86’) i Braithwaite. Entrenador: Manolo González.
  • Oviedo: Leo Román; Viti, Luengo, Dani Calvo, Pomares (Borja, 46’); Luismi (Cazorla, 63’), Colombatto, Dubasin (Masca, 63’), Seoane (Borja Bastón, 76’), Moyano (Abel, 46’) i Alemao. Entrenador: Luis Carrión.
  • Gols: 1-0 Puado (44’), 2-0 Puado (45+2').
  • Àrbitre: Cordero Vega (Comitè Càntabre).
  • Targetes grogues: Cabrera (21’), Moyano (29’), Viti (41’), Keidi Bare (47’), Pere Milla (64’), Seoane (74’).
  • Targetes vermelles: cap.
  • Estadi: Stage Front Stadium, 33.107 espectadors.
stats