Riqui Torre, Pablo Puig, ens hem perdut alguna cosa: els apunts en calent del Barça-Cadis

BarcelonaVictòria treballada del Barça contra el Cadis amb gols de Sergi Roberto i Lewandowski. Amb aquest marcador, els culers continuen vuit punts per sobre del Madrid a la classificació. A continuació, uns apunts en calent.

És important revaloritzar els actius. Primer partit digne de Ferran Torres. L'extrem de Foios, pagat a preu d'or fa poc més d'un any, ha perdut la titularitat i va jugar contra el Cadis bàsicament perquè Xavi vol que Raphinha estigui fresc a Old Trafford. Per això va actuar obert a la banda dreta, una posició que feia temps que no trepitjava, tot i que va ser la que el va donar a conèixer com a professional. Potser el que necessitava Torres, que està fent teràpia per enfortir la seva ment, era senzillament tornar als orígens. Encara que Arzamendia no fos el marcador més exigent, cal reconèixer que la seva primera part, coronada amb una gran jugada en l'1-0 de Sergi Roberto, va ser més que notable. Esperem que a la Premier hagin pres nota.

Ni brilla ni desentona. Poca broma amb pensar en fer negoci amb Ferran, ja que no es pot oblidar que el Barça té el fair play excedit, no pot fer servir palanques per fitxar i està obligat a rebaixar la massa salarial abans de l'estiu. El valencià és jove (23 anys), té projecció i el seu salari no és exagerat. I el més important: no és imprescindible per a Xavi. En una altra situació està Sergi Roberto, erigit en segon capità culer després de la retirada de Piqué i disposat, als 31 anys, a firmar contractes curts i a la baixa per continuar al Barça. El de Reus no té gaires pretendents perquè les lesions l'han llastat els últims temps, però és útil per als tècnics, un jugador de club que ni brilla ni desentona. Ja està amortitzat i sempre suma.

Riqui Torre, Pablo Puig. Sense el lesionat Pedri, amb Busquets ranquejant i Kessie reservat per a Manchester, la visita del Cadis era una ocasió ideal perquè Xavi brindés alguns minuts a Pablo Torre, una aposta de club que va motivar el pagament fa un any de 5 milions. El càntabre ha jugat algunes estonetes amb el primer equip i ha donat mostres de la seva qualitat ofensiva, però el tècnic ha deixat de comptar-hi fins al punt que no li val ni tan sols per aparèixer en un partit sentenciat. Fins i tot el juvenil Ángel Alarcón li ha passat per davant. Alguna cosa passa amb Torre perquè, de sobte, s'assembli més a Riqui Puig que a Pedri.

Silenci còmplice. Com que el partit no va tenir més història, és pertinent fer servir aquest espai per demanar més que un comunicat i una reflexió victimista a Joan Laporta sobre la bomba que ha esclatat els últims dies en relació als pagaments de set milions d'euros a una empresa de dubtosa naturalesa propietat de l'ínclit Enríquez Negreira. L'actual president del Barça no només està implicat en l'escàndol pel seu primer mandat (2003-2010), sinó que a més ha rebut l'acusació per part de Bartomeu d'haver quadruplicat els honoraris de qui va ser vicepresident dels àrbitres espanyols i del seu fill. El silenci no fa més que mostrar complicitat amb una manera de governar el futbol, aquí i allà, que ja hauria d'estar extingida.