Al ritme de Pedri, el Camp Nou torna a ser una festa (3-0)

BarcelonaPoques imatges més boniques al futbol que la mirada dels més petits quan entren a l’estadi, possiblement preguntant-se si tindran la sort de veure un gol de Robert Lewandowski. Tenen sort, perquè el polonès és un home puntual a la seva cita amb el gol. El nou Barça ha reconvertit el Camp Nou en una festa on les famílies se senten bé i veuen com els seus menuts obren els ulls emocionats al poder veure en acció un equip que s’ha aixecat del cop rebut a Munic tal com fan els projectes amb els fonaments sòlids: amb un nou triomf a la Lliga, avui una golejada plàcida contra un Elx enfonsat al fons de la classificació i condemnat a lluitar per evitar una golejada en un estadi que torna a fer-se respectar.

El futbol té aquestes coses. Un mateix espai pot convertir-se en el teatre dels somnis de milions de persones, però per als jugadors rivals sembla una cel·la de la inquisició, on saps que et tocarà patir una llarga tortura. Com més fam i ambició té el Barça, més alts semblen per als rivals els murs de l’estadi, malgrat que ara ja hi falti un dels històrics marcadors, enderrocat per començar a donar pas a un futur que sobre la gespa simbolitzen jugadors com Pedri. El jove canari és la nineta dels ulls de Xavi. La seva condemna és haver de jugar sempre. És tan bo, ho fa tot tan fàcil, que cap entrenador vol prescindir d’ell. Els aficionats que van omplir les graderies amb una entrada impensable no fa tant, quan costava treure els culers de casa, van deixar-se portar pel ritme seductor de Pedri. El tinerfeny sembla tenir el poder d’aturar el temps, en aquest Barça ple de jugadors que, als ulls dels nens i les nenes, són com superherois sorgits d’un còmic. Lewandowski és com un robot de metall gegant, infal·lible. Dembélé té la capacitat d’esprintar més de pressa que ningú altre, i Pedri atura el temps. Així ho ha fet en el primer gol del partit, quan amb la cua de l’ull ha vist com Alejandro Balde pujava per la banda i ha esperat el moment just per entregar-li la pilota. Lewandowski s'ha encarregat de marcar un altre gol. És el seu poder, aquest. Ser la persona amb més punteria al sud dels Pirineus.

Kessie, jugant amb foc

Gràcies als seus dos gols –ja en porta 11 en 8 partits– i a la màgia de Pedri, el Barça de Xavi podrà mirar el derbi de Madrid per televisió instal·lat al capdamunt de la classificació, amb opcions de ser líder ara que arriba aquesta petita pausa al calendari. Contra l’Elx, poca història. L’equip il·licità s'ha quedat amb 10 homes ja de sortida quan Gonzalo Verdú ha intentat aturar Lewandowski com si fos un jugador de rugbi, i només la perillosa tendència de Kessie a jugar amb els braços oberts i a repartir més d’un cop a la cara dels rivals ha donat emoció al matx. Xavi, que segurament hauria volgut donar més minuts de descans a Gavi la setmana en què el jove andalús ha signat el seu primer contracte amb fitxa del primer equip, s'ha vist obligat a fer-lo entrar al descans, no fos cas que Kessie acabés veient la vermella.

Contra el cuer, i després de l’esforç de Munic, era el dia de continuar fent rotacions per sumar a la causa alguns dels jugadors que fins ara eren espectadors de luxe en una banqueta on Piqué i Jordi Alba la fan petar, conscients que aquesta és la temporada en què s’acaba un cicle. Xavi confia cegament en un Alejandro Balde que continua avançant amb pas ferm i repartint assistències, amb unes sensacions cada cop més properes a les del millor Jordi Alba del passat. La seva connexió amb Pedri ha funcionat tan bé que els dos primers gols els han creat ells dos. El primer l'ha rematat Lewandowski. El segon, Memphis, qui s'ha inventat un gol prodigiós, girant sobre si mateix com un jugador de bàsquet abans d’esmaixar la pilota.

Xavi ha remogut especialment el mig del camp i l’atac per evitar lesions o cares llargues. Kessie no se n'ha sortit gaire bé, Memphis sí. Frenkie de Jong, movent-se per la zona del camp on des de fa 15 anys fa de les seves Sergio Busquets, ha tingut alts i baixos, en un partit en què no ha calgut una actuació brillant per enllestir la feina per la via ràpida. Al descans tothom sabia que Xavi faria canvis ràpids i l’Elx intentaria continuar perdent temps per acabar amb aquesta llarga agonia. Lewandowski s'ha encarregat de marcar el tercer, mantenint una estadística que sembla d’una altra època, dels temps en blanc i negre en què altres genis van venir de l’est d’Europa al Barça, en aquest cas d’Hongria. Xavi ha acabat donant-li descans i canviant tota una zona ofensiva on Dembélé, acabat de ser pare, no ha tingut el dia, malgrat picar pedra un cop i un altre. Tampoc han pogut aprofitar els seus minuts Ansu i Ferran, dos dels jugadors que continuen amb la mirada una mica trista. No tothom pot jugar, en aquesta gran festa familiar en què s’ha convertit el Camp Nou. Un estadi on el poble blaugrana, il·lusionat, ha tornat.