Roger Federer, el comiat de l'elegància
El suís, de 41 anys, anuncia que la Laver Cup del cap de setmana que ve serà el seu adeu definitiu
BarcelonaJust la setmana en què un jove de 19 anys, Carlos Alcaraz, arribava al número 1 mundial, plega el primer dels tres mosqueters que han elevat el tenis a cotes mai vistes abans. Als seus 41 anys, el cos de Roger Federer ha dit prou. I Rafa Nadal i Novak Djokovic van afanyar-se a enviar els seus millors desitjos al suís, amb qui han mantingut una forta rivalitat marcada sempre per l’elegància i el respecte. Durant molts anys, Federer era un rival imbatible. Després el van poder superar, però sense que afectés l’aura del jugador de Basilea, segurament el tenista més elegant que ha trepitjat mai una pista. Federer es retira amb 103 títols guanyats, 20 d’ells del Grand Slam, i un or olímpic als Jocs de Pequín. Ha guanyat 1.251 partits i n’ha perdut 275, amb uns guanys econòmics de 130,5 milions de dòlars.
Federer és fill d’un suís i una sud-africana que es van conèixer en una empresa farmacèutica de Johannesburg. Els dos havien jugat a tenis, però el pare només per passar-s’ho bé. La mare sí que apuntava maneres, però no va creure que s’hi pogués dedicar. Els dos van decidir que per formar una família era millor lloc Suïssa que Sud-àfrica, i van marxar a Basilea, la ciutat del Robert, el pare, als anys 70. I allà és on va néixer el Roger, que va practicar un munt d’esports, com el bàdminton, l’handbol i el futbol: és un gran aficionat del Basilea. De fet, anava a una escola on dos germans d’uns cursos més grans, els Yakin, van arribar a la selecció suïssa i van fer que el futbol fos l’esport que tothom practicava al col·legi. Ell també, però a casa es parlava de tenis, perquè la mare, la Lynnette, s’havia apuntat a un club per guanyar títols en categoria de veterans. Va ser en aquest club, l’Old Boys de Basilea, on Federer va ser escollit com a recollidor de pilotes al torneig de Basilea. De ben a prop, analitzava els cops dels grans campions que passaven per la ciutat, i després els imitava quan era entrenat per l’australià Peter Carter, un jugador que va acceptar entrenar nens per guanyar-se un sobresou.
Amb 14 anys, Federer va debutar al circuit el 1996. El 1997 va guanyar el primer torneig júnior a Prato (Itàlia). El premi va ser una motocicleta, però no la podia conduir, així que va demanar si li podien enviar per correu a casa. Federer va començar a cridar l’atenció quan va guanyar el títol juvenil a Wimbledon el 1998. La copa la va rebre a la pista central, on tants èxits aconseguiria més tard. Aquells anys, però, no aconseguia trobar la pau mental. Era un jugador nerviós, amb gran potencial, però es descentrava i es deixava afectar massa per les crítiques. Federer va ser dels primers jugadors a treballar amb psicòlegs per fer-se fort i superar els problemes que havia patit quan el van enviar amb 14 anys a una acadèmia al sud de Suïssa, on els nens francòfons es reien del seu accent –ell prové de la part de Suïssa on es parla alemany.
La mort de Carter, un moment clau
Va ser l’any 2001 quan tothom va començar a parlar d’ell, quan en la quarta ronda de Wimbledon va enfrontar-se al set cops campió del torneig, el nord-americà Pete Sampras, que va necessitar cinc sets per superar-lo. Aquell mateix any va assolir el primer títol de la seva carrera al torneig de Milà, amb 19 anys, al derrotar el francès Julien Boutter. Però el 2002 va rebre un fort cop quan Carter, el seu entrenador, va morir en un accident de cotxe durant la seva lluna de mel a Sud-àfrica, viatge que els Federer havien organitzat en senyal d’agraïment a l’australià. Llavors tothom tenia clar que Federer era un jugador especial, com havia demostrat a l'eliminar jugadors de nivell com Carles Moyà, que venia de guanyar Roland Garros.
La mort de Carter va esperonar-lo a treballar més fort. I el títol de Milà va ser el primer títol d’una ratxa de dinou anys consecutius guanyant com a mínim un torneig, del 2001 al 2019. Federer va arribar a guanyar 24 títols consecutius de l’octubre del 2003 a l’octubre del 2005, una ratxa històrica que va començar a Viena, quan es va imposar en la seva 17a final. Federer va ser capaç, en el seu moment, de liderar el rànquing de l’ATP durant 310 setmanes, 237 de les quals de manera consecutiva. El 2003, sobre la gespa de Wimbledon, va guanyar el primer dels Grand Slams i va iniciar un regnat que ha durat gairebé dues dècades.
Els anys 2004, 2006 i 2007, Federer guanyaria tres dels quatre Grand Slams. Només patia sobre la terra batuda de Roland Garros, on va topar amb un jove mallorquí que pujava molt fort. Cinc anys més jove, Rafa Nadal seria el gran rival de Federer i el derrotaria en tornejos èpics, com la final de Wimbledon del 2008 o la d’Austràlia del 2009, quan Federer va acabar plorant. Llàgrimes que va utilitzar per motivar-se i tornar fort uns mesos després, quan va poder guanyar el seu únic Roland Garros. Va ser un estiu especial, ja que va guanyar de nou a Wimbledon i va superar el rècord de Sampras de 14 Grand Slams. Aquell mateix estiu naixien les seves bessones, filles de l’exjugadora eslovaca Mirka Vavrinec, a qui ell sempre agraeix que l’hagi ajudat a estar més centrat. De fet, la defineix com la seva "roca”.
“Jugar contra ell era molt complicat. No era el més ràpid, o el que tenia el millor servei... però no tenia punts febles. Mentalment era molt fort i aconseguia detectar els teus defectes –explica David Ferrer–. I és un paio molt normal fora de la pista”, afegeix. Federer ha allargat una carrera gloriosa tot el que ha pogut, però els últims anys les lesions i l’aparició de Novak Djokovic havien certificat que els seus millors anys ja havien acabat. Amb Federer es tanca una època, dues dècades en què el suís jugava un joc diferent, com si levités sobre la pista, com si estigués jugant a càmera lenta. A mesura que arribava una nova fornada més agressiva, musculada i ràpida, ell seguia fent que fos la pilota qui es mogués.
“De tots els regals que m’ha donat el tenis, em quedo amb la gent que he conegut. He patit lesions en aquests últims anys i el meu cos m’ha deixat clar que no puc continuar. És una decisió molt dura i trobaré molt a faltar aquest esport, però celebro haver donat tot el que he tingut i que el tenis m’hagi donat molt més del que jo li he donat” explicava el suís, que també deixa un llegat fora de la pista. El 2013 Federer va crear l’agència Team8 amb el seu representant, Tony Godsick. L’agència ha portat altres jugadors i ha organitzat la Copa Rod Laver, on per últim cop el jugador més elegant de tots els temps enlluernarà sobre la pista.