Roglic ja prepara la festa i Cort Nielsen no baixa del núvol

BarcelonaPrimoz Roglic és un home feliç. A falta de dues etapes per al final de la Vuelta, sap que és a un sol pas d'esdevenir el tercer corredor a guanyar la cursa espanyola per tercer cop consecutiu. Als 31 anys, l’eslovè va rebre a Monforte de Lemos la visita de la seva família, amb la qual va celebrar que ha portat el mallot de líder d’una gran cursa, comptant Tour, Giro i Vuelta, un total de 50 dies. “És una bogeria, eh? Són molts dies”, deia feliç després de superar una etapa sense canvis a la general. A Roglic només li queda guanyar el Tour, on darrerament mana el seu compatriota Pogacar, més jove. I més agressiu.

Roglic afronta aquest dissabte una penúltima etapa, entre Sanxenxo i Mos (202,2 km), amb un traçat de muntanya que recorda les clàssiques d’un sol dia a Bèlgica. Un terreny ple de paranys, tot i que, tal com roda l’eslovè, sembla impossible que perdi temps. El mallorquí Enric Mas, segon a 2,30 minuts, té com a repte assegurar la seva posició per davant del seu company d’equip, el colombià Miguel Ángel López. Tots dos saben que encara que poguessin derrotar Roglic en aquesta etapa, la darrera és una contrarellotge individual a Santiago on l’eslovè imposarà el seu estil. La Vuelta ja fa dies que té propietari.

Ara bé, serà una edició amb altres noms propis, com el del danès Magnus Cort Nielsen (EF Education), que va guanyar a l’esprint la seva tercera etapa a la Vuelta a Espanya, a Monforte de Lemos. Amb 28 anys, Nielsen va saber treure el cap en una escapada guanyadora amb què va deixar enrere tot just 18 segons els favorits; prou temps, però, per poder disputar l’esprint amb ciclistes que no dominen l’art de l’arribada ràpida, com el portuguès Rui Oliveira (UAE Emirates) i el jove nord-americà Quinn Simmons (Trek). Cort Nielsen doncs, empata amb el neerlandès Fabio Jakobsen i amb el mateix Roglic en la categoria d'únics ciclistes que han guanyat tres etapes en aquesta edició de la cursa. “No vull deixar de somiar, és increïble”, deia el danès, que, mig bromejant, afegia: “De les tres etapes encara no entenc com vaig guanyar a Cullera, en una muntanya. Que vinc de Dinamarca! Allà no tenim muntanyes!”