10/09/2024

Rubiales per tot arreu

BarcelonaFa un any, finalment, Luis Rubiales deixava de ser president de la Federació Espanyola de Futbol. Sembla que volta per Granada, fent la víctima, dient que no va fer res de dolent. Dient que ara la societat és massa puritana. Ja els coneixem, aquests senyors. Ja no pots fer ni una broma, diuen. No n'hi ha per a tant, defensen. Les frases de tota la vida.

No han canviat gaires coses, en aquest any, dins la federació. L'entitat continua enfangada sense que quedi clar quin relleu tindrà, en espera d'eleccions. Veient alguns dels homes que s'han postulat per presidir-la, sembla que anirem cap enrere, en comptes d'anar cap endavant. I cal que hi hagi canvis en una federació on ara tan sols 6 dels 140 membres de l'assemblea són dones. És un ens masculinitzat, on tot són corbates, també allà on es decideix el destí del futbol jugat per dones. Ben cert és que les jugadores i les seves representants han aconseguit grans triomfs, apartant persones pròximes a Rubiales i, especialment, amb un diàleg productiu amb el Consell Superior d'Esports i el govern. Però molta gent que va aplaudir Rubiales ara farà un any, en aquella assemblea on es va fer fort en el poder durant unes hores, continuen allà mateix.

Cargando
No hay anuncios

Amb els homes que la fan grossa, mancant al respecte a una dona, abusant-ne, sol passar això: inicialment se'n parla molt, però amb el pas del temps tot sembla quedar oblidat. Tornen a fer vida normal ràpidament. Aquells que van aplaudir Rubiales continuen manant, com si res, a les diferents federacions. Tens la sensació que si Rubiales no hagués fet aquell petó en directe a la televisió, encara continuaria manant. És cert que el directiu andalús anirà a judici, però cada dia es repeteixen les notícies on queda clara la impunitat dels abusadors. També aquells que es queixen de la cultura de la cancel·lació, com Plácido Domingo i Andrés Calamaro, que continuen cantant o tocant sense problemes.

Cargando
No hay anuncios

Casos com el de Rafa Mir, en què respectant la seva presumpció d'innocència veus com li pregunten com està i sembla que el més important sigui saber si marcarà gols. Qui ha patit un abús, el portarà per sempre a dins. Millor o pitjor, però sempre a dins. Molt més temps que no pas la condemna de qui ha estat enxampat, com Rubiales. És plena de Rubiales, la nostra societat. I el futbol més. I els homes a prop seu hi tenim una gran responsabilitat. Ni podem riure les seves gràcies ni callar. Som part del problema.