El Grup A: El grup de la mort del Mundial de rugbi

BarcelonaCinc equips, tres superpotències i només dues places pels quarts de final. El Grup A sentenciarà un dels tres grans favorits de cara a la victòria final. El sorteig de la Copa del Món de rugbi va ser capriciós, però ens va regalar als aficionats un grup apassionant ple de rivalitats i velles ferides que no han tancat mai del tot.

El Grup A l’integren les seleccions d’Anglaterra (amfitriona del torneig), Austràlia (actual campiona del “Rugby Championship” de l’hemisferi sud), Gal·les (garn dominador del rugbi europeu els darrers cinc anys) i les més modestes de Fiji i Uruguay.

Anglaterra

Anglaterra arriba a aquesta Copa del Món amb la clara obligació de, com a mínim, arribar a la gran final de Twickenham del proper 31 d’octubre. Els homes del XV de la Rosa són, a priori, el rival més potent del grup, especialment pel fet de disputar aquesta Copa del Món a casa. Però els arguments anglesos no acaben aquí: els de Stuart Lancaster són un conjunt sòlid, fort, rocós i fiable que destaca pel seu joc estàtic i la potència de la seva davantera en les fases tancades.

Tàcticament, Anglaterra parteix d’una premissa molt clara: avançar molts metres a cops de ronyó dels seus potents davanters mitjançant els potentíssims Joe Marler, Vunipola, Dan Cole, Chris Robshaw o Geoff Parling per obrir escletxes en la defensa rival, que els ràpids tres quarts anglesos han de saber transformar en assajos a favor.

Així com la verticalitat i la potència són les grans armes d’aquesta Anglaterra, el seu taló d’ Aquil·les podria ser el seu mig del camp, ja que els integren els poc fiables Wigglesworth (talent a pinzellades que tendeix a desparaèixer llarges fases dels partits), Ben Youngs i Danny Care (que ha tingut tants escàndols com problemes amb la beguda). Per acabar-ho d’adobar, l’obertura l’ocuparà el jove Owen Farrell, molt potent amb el joc al peu però poc dotat per organitzar amb criteri el joc d’atac d’un potencial campió del món.

Austràlia

Els “Wallabies” australians arriben a Anglaterra amb una ocasió d’or de tancar una vella ferida que encara sagna a l’illa-continent austral. L’any 2003 Austràlia organitzava el Mundial a casa seva, i va perdre la final al darrer minut contra Anglaterra per culpa d’un xut de sobrebot del llegendari Jonny Wilkinson. Amb el record ben viu de 2003, Austràlia pot tornar-li la jugada als anglesos i fer-los fora del seu torneig, tornant-li la moneda de fa dotze anys.

A més, els “Wallabies” arriben a la cita mundialista en un estat de forma pletòric, després de derrotar Nova Zelanda per primer cop en els darrers quatre anys i proclamar-se campions del Quatre Nacions de l’hemisferi sud. Els homes de Michael Cheika argumenten la seva candidatura en un joc obert i dinàmic, sovint electritzant, que realment sembla la nèmesi del conjunt anglès. Els australians executen un joc obert, dinàmic, alegre i ràpid, però que en ocasions esdevé fràgil en defensa.

Dins el conjunt “Wallaby” cal destacar homes com els veterans davanters Stephen Moore, Polota-Nau, Keepu, Michael Hooper, Michael Pocock o James Slipper, acompanyats de joves promeses com els tres quarts Israel Folau, Drew Mitchell o Rob Horne. Lligant aquesta selecció de veterans i joves trobem els capitans Asley-Cooper, Quade Cooper i Will genia, l’autèntica espina dorsal de l’equip australià. Si ells funcionen, faran carburar uns “Wallabies” que haurien d’aspirar a sumar el tercer Campionat del Món de la seva història.

Gal·les

Els homes del Drac són l’altre gran alternativa als amfitrions de cara a classificar-se pels quarts de final del Mundial. Gal·les és un equip expert, potent i capaç, que ha dominat el rugbi europeu els darrers cinc anys i que voldran fer patir els eterns rivals anglesos.

Els homes de Warren Gatland exerceixen un joc alegre i dinàmic, més similar als equips de l’hemisferi sud que no pas als equips europeus. Segurament els del Drac tenen alguns dels millors talents europeus, i la seva mitjana d’edat, molt més jove que la dels seus rivals, pot ser un element que jugui a favor de cara a les seves opcions de passar a la fase eliminatòria. Els Adam Jones, Wyn Jones, Leigh Halfpenny, Sam Warburton, Dan Biggar, James Priesland o George North volen consolidar-se com la millor generació gal·lesa de la història, i per fer-ho, els hi cal una actuació excel·lent en una Copa del Món. Aquesta hauria de ser la seva gran oportunitat.

Fiji

Els “Flying Fidji” són una potència del Pacífic, un conjunt molt ràpid i potent al joc obert, però excessivament anàrquic en defensa. Si aconsegueixen mantenir la possessió de l’oval, poden fer passar una mala estona als tres gegants del grup, però a priori ningú espera que els fijians donin cap gran sorpresa.

Uruguai

Per la seva banda, els uruguaians són la ventafocs del grup. Un equip totalment amateur, que lluitarà amb grans dosis d’il·lusió però que no hauria de tenir cap opció de puntuar al grup de la mort.