Rússia afronta una de les onades de sancions més grans en la història de l'esport

BarcelonaJust un dia abans de l'inici dels Jocs Paralímpics d'Hivern de Pequín, els organitzadors de la cita, en contacte amb el Comitè Olímpic Internacional, van prendre la decisió d'expulsar les delegacions de Rússia i Bielorússia. La cita xinesa s'inaugura avui sense cap esportista d'aquests estats. Feia anys que un esportista no era expulsat per raons polítiques.

La guerra d'Ucraïna ha obligat totes les organitzacions internacionals a prendre partit. I tant el COI com els organitzadors dels Jocs Paralímpics han sigut durs, afegint una nova sanció a la llarga llista de càstigs que ha rebut Rússia en matèria esportiva. "Una de les claus és castigar les representacions de l'estat rus, però una cosa ben diferent és l'esportista a títol individual", explica l'advocat Juan de Dios Crespo. Advocat que admet que és un cas complex legalment. De fet, la Federació de Futbol de Rússia ha afirmat que presentarà un recurs al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) per reclamar poder jugar el play-off per classificar-se per al Mundial d'aquest novembre. També el Comitè Olímpic rus vol lluitar-hi al TAS.

L'esport rus pateix una de les sancions més grans de la història de l'esport, a l'altura d'aquella rebuda els anys 60 i 70 per la Sud-àfrica de l'apartheid, així com la que va rebre Alemanya en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Durant la primera setmana de conflicte, les expulsions de clubs i seleccions russes s'han anat encadenant. Han dimitit presidents de federacions, s'ha canviat la seu de la final de la Champions de futbol o el Mundial de voleibol, s'ha modificat el calendari de la F1 per no córrer a Sotxi i s'han trencat contractes de patrocini, especialment amb el gegant del gas rus, Gazprom. El mateix president del Chelsea, Roman Abramóvitx, ha decidit vendre el club entenent que pot ser sancionat, al ser aliat de Putin. A títol individual, desenes d'esportistes i tècnics estrangers que treballaven a Rússia han decidit marxar. Però cap esportista rus ha estat acomiadat d'un club estranger, ja que "un esportista no té la culpa d'haver nascut en un lloc, fer-lo fora per ser rus seria il·legal". "Una cosa diferent seria si expressa opinions en públic", diu Crespo.

Expulsar de les grans competicions tot un país no és res nou. Li va passar a l'Afganistan durant els anys del primer govern talibà, per no respectar els drets de les dones, o li ha passat a Kuwait fa poc, per ingerències polítiques dins del seu Comitè Olímpic Internacional. Una cosa ben diferent van ser els boicots voluntaris que feien molts estats durant la Guerra Freda, com els Estats Units als Jocs de Moscou del 1980 i els soviètics als Jocs de Los Angeles del 1984. En aquest cas es tracta del COI o el Comitè Paralímpic qui pren aquesta decisió. Abans ja jo havia fet, normalment després d'una guerra. Els perdedors de la Primera Guerra Mundial no van ser a Anvers el 1920. Els alemanys i els japonesos no van ser a Londres el 1948. Tampoc van poder participar en el Mundial de futbol del 1950, en aquest cas. El cas actual és diferent, ja que arriba en els primers dies d'una guerra.

"Hem pres aquesta decisió amb molt de pesar en tots els aspectes, també pels atletes russos. Però és responsabilitat del govern rus. No podem caure en la propaganda que arriba d'allà dient que és un acte polític. Són les conseqüències de violar les lleis olímpiques pel seu govern", ha explicat Thomas Bach sobre la decisió de deixar fora els atletes paralímpics russos, que ja eren a la Xina llestos per debutar. Molts portaven dies entrenant-se. Inicialment, se'ls va dir que podrien competir com a "neutrals", però la delegació ucraïnesa, rebent el suport d'altres esportistes, va insistir en la seva expulsió. 24 hores després, es va anunciar que així seria.

Rússia, com ja havia passat als Jocs Olímpics d'Hivern de fa pocs dies, no podia participar fent servir el seu himne i la seva bandera perquè arrosseguen una sanció per dopatge. Ara han quedat fora de gairebé totes les competicions de qualsevol esport en què participi una selecció, com la Copa Davis de tenis, on eren els campions; com els Mundials d'hoquei o voleibol, o la fase de classificació del Mundial de futbol, esclar. La gran qüestió, però, és què fer amb els atletes. Ben pocs s'han manifestat a favor de la guerra. La majoria callen. I molts, si han sigut valents, l'han condemnat, com el futbolista Fiódor Smólov o el tenista Andrei Rublev. El nou número 1 mundial de tenis, Daniïl Medvédev, ha declarat: "Ara mateix només vull una cosa, la pau". El Comitè Olímpic Internacional ha suggerit a les federacions de tots els esports, així com els organitzadors de competicions, no permetre la participació d'atletes i funcionaris russos en competicions internacionals. Si han de fer-ho, la proposta és que ho facin com a neutrals sense exhibir banderes, colors nacionals, símbols o himnes, com ha decidit la Federació Internacional de Natació.

La tenista ucraïnesa Elina Svitolina, per exemple, va afirmar que no jugaria el seu partit del torneig de Monterrey, a Mèxic, contra la russa Anastasia Potapova, la seva rival. En veure com Potapova condemnava la guerra i els organitzadors decretaven que no apareixeria enlloc la bandera russa, Svitolina va acceptar jugar. Va fer-ho amb els colors de la bandera ucraïnesa. I va guanyar. Els esportistes russos que sí que poden ser en determinats esdeveniments, competint com a neutrals, també afronten un altre problema, el logístic: sortir de Rússia cada cop és més complicat pel tancament de l'espai aeri. Alguns, com el tenista Medvédev, no tenen aquest problema, ja que resideix a Mònaco fa anys.

Atacar els responsables de la guerra

El COI admet: "Estem satisfets de veure que moltes federacions internacionals se sumen a aquestes recomanacions i deixen clar que és una sanció contra el govern rus, que són mesures de protecció per a la competició i els atletes. No van contra la gent russa, contra els atletes russos, contra les organitzacions esportives russes. La sancions estan dirigides a aquells que són responsables de la guerra. Aquesta guerra ha tingut conseqüències que afecten el món sencer, no només Rússia, Ucraïna i Bielorússia. Afecta tots els aspectes de la vida, no només la política i l'economia, sinó també la cultura, els negocis i l'esport. L'objectiu és contribuir a la pau a través de l'esport. No poden quedar dubtes d'on som en aquesta situació. Estem al costat de la pau i volem deixar-ho molt clar". Segons Juan de Dios Crespo, les sancions són "justes" perquè és evident que el govern rus ha fet servir l'esport per reforçar la seva imatge i el seu poder, organitzant el Mundial de futbol el 2018 o els Jocs d'Hivern el 2014.

L’esport rus va pel camí de quedar tan aïllat com el sud-africà als anys 60. Just abans dels Jocs del 1964, el COI va decidir expulsar el seu comitè, que havia participat en la cita del 1960, ja que es practicava la segregació racial. El 1970, després d’anys de pressió internacional, el Comitè Olímpic sud-africà va ser expulsat del COI, on no tornaria fins a l’ascens al poder de Mandela. Aquells anys, Sud-àfrica va proposar a la FIFA enviar al Mundial una selecció de futbol, fent tres propostes: una formada només per blancs, una només per negres i una només per mestissos. Malgrat que el britànic Stanley Rous, president de la FIFA, va estudiar acceptar-ho, la pressió internacional va evitar que Sud-àfrica pogués competir. Van ser anys en què el fet de veure un equip de rugbi visitant Sud-àfrica podia provocar boicots olímpics.

Iugoslàvia, un cas diferent

El 1992, durant la guerra dels Balcans, les Nacions Unides van encarregar-se d'expulsar temporalment l'esport iugoslau. Però en aquest cas, Rússia té dret a vetar votacions de les Nacions Unides, motiu pel qual les decisions les han pres les mateixes federacions, a instàncies d'organismes superiors, com el COI o la FIFA, la Federació Internacional de Futbol. El principi que ha fet servir el COI és que s'ha trencat la norma segons la qual totes les delegacions esportives haurien de poder competir en igualtat de condicions. Ucraïna ara no pot fer-ho i el responsable és Rússia. Qualsevol selecció que representi aquest estat, doncs, és castigada; així com els oligarques que quedi clar que han sigut socis de Putin.

Un dels primers esports a reaccionar va ser el futbol. Rússia havia de jugar aquest març el play-off per classificar-se per al Mundial de Qatar, però els seus rivals, Polònia, la República Txeca i Suècia, van negar-se a jugar contra ells. Inicialment, la solució de la FIFA va ser ordenar que tant la selecció com els clubs russos serien castigats a jugar en terreny neutral, fora de casa; i que la selecció no podria fer servir el nom de Rússia. Al no aconseguir canviar la posició de polonesos, suecs i txecs, van decidir fer fora Rússia. A més, la final de la Champions, prevista enguany a Sant Petersburg, es farà, finalment, a París. Decisió que no venia sola: la UEFA va renunciar al contracte de patrocini amb Gazprom, que els deixa més de 40 milions d'euros anuals a les seves butxaques.

A Vladímir Putin les sancions li han tocat els seus dos esports preferits: l'hoquei gel, amb la selecció expulsada de tots els torneigs, i el judo. De fet, era president honorari de la Federació Internacional. Ja no ho és. Segons la gimnasta campiona olímpica Alina Kabaeva, membre de la Duma i, segons algunes informacions, parella sentimental de Putin: "Aquesta sanció és la més injusta que puc recordar. Mireu els últims conflictes, guerres amb participació d’altres estats, i mai se sancionava els seus esportistes. Per quina raó ara sí?"