La ruta de la neu: el puig Galileu des del santuari de Lluc

PalmaL’any 1692, Antoni Català Galileu es comprometé a “fer i de nou construir unes cases de neu a la montanya dita la Mola situada en lo terme de Lluc o Scorca”. ( Les cases de neu de Mallorca, d’Antoni Gorrias i Duran). La ruta que us proposam us durà pel cor de la serra de Tramuntana - Patrimoni Mundial de la Unesco a través d’una ruta que surt dels 475 metres i que s’eleva fins a prop dels 1.200. Només en aquest entorn de la Serra, entre la finca pública de Son Macip i la possessió de Comafreda, hi ha un total de set cases de neu (més d’un 10% de les existents a tota la Serra). En aquesta ruta just en visitarem dues, les més emblemàtiques: la casa de neu de Son Macip (1616) i la d’en Galileu (1692). A més, pujarem dalt del cim del mateix nom, des d’on es pot gaudir d’una bella i extensa panoràmica del massís central de la serra de Tramuntana. Massanella, Tomir, puig Gros de Ternelles, Caragoler de Femenia o puig Roig són alguns dels cims que es poden contemplar des del puig Galileu.

Tot i que es tracta d’un recorregut llarg i amb molt de desnivell, l’itinerari no presenta gaires dificultats i és ideal per fer amb infants. En tractar-se d’una ruta d’alta muntanya de la serra de Tramuntana i transitar per boscos i paratges emblemàtics, ofereix molts d’atractius per conèixer els antics oficis de la Serra (marger, carboner, calciner i neveter, entre altres). L’existència d’una bona xarxa de camins des de l’època musulmana fa palesa la importància estratègica d’aquest paratge.

La ruta

00’ L’itinerari comença al mateix santuari de Lluc (hi podem arribar amb transport públic TIB des d’Inca (L330), Sóller (L354) i Pollença (L354/355)). Des de la plaça dels Pelegrins dirigirem les nostres passes cap a la part superior de l’aparcament, on es troba la font Coberta 05’, dita així perquè després de la reforma del 1890 es va tapar amb una volta (avui esbucada). Abans, la mateixa font apareix documentada com a font del Pi o font dels Polls. Des del 1344, que Francesc sa Coma, gran benefactor de Lluc, la cedeix al santuari, la seva aigua ha satisfet les necessitats dels pelegrins i ha proveït des d’antic el monestir, l’hostatgeria i, en conjunt, els habitants de la zona.

Just devora la font Coberta, a la dreta, hi ha els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec que ens assenyalen la continuació del GR-221 en direcció al refugi de Tossals Verds pel camí de les Voltes d’en Galileu i la font del Prat. En un primer tram i fins a l’urbanització de Son Macip, es tracta del camí vell Lluc-Sóller, un camí empedrat de ferradura que passa per dins el bosc de Ca s’Amitger. Aquesta era una de les vies importants del terme d’Escorca. Formava part de l’antic camí de Sóller a Lluc, que passava per Escorca (església de Sant Pere), Son Nebot, Gorg Blau, Almallutx, Cúber, Lofra i el barranc de Biniaraix. Successives modificacions del camí (nou traçat per a carros i finalment la carretera asfaltada) l’han fet desaparèixer a certs trams.

Seguirem aquest camí fins a travessar la carretera Ma-10 35’ per continuar després per un camí carreter, ja dins Son Macip. Les indicacions del GR ens duran fins a l’inici de les Voltes d’en Galileu 1 h 15’, just devora de la casa de neu de Son Macip, considerada una de les més antigues, atès que des del 1616 ja es dedicava a estotjar neu. Al voltant d’aquesta construcció, de planta el·líptica i de la qual només sobresurten les parets de llevant, trobam molt a prop seu les restes del porxo de nevaters, de planta rectangular. Des de final del segle XVIII tot el conjunt es trobava en runes; fa prop de deu anys el va restaurar el Consell de Mallorca.

Llargues i vertiginoses llaçades

Tot just a l’esquerra de la casa de neu de Son Macip s’inicia el famós camí de les Voltes d’en Galileu, amb les seves llargues i vertiginoses llaçades, que superen els 250 metres de desnivell fins a assolir el replà on trobarem la casa de neu d’en Galileu. Cal no córrer, perquè a mesura que abandonam l’espès alzinar les vistes són cada vegada més extenses i resulta ben evident l’esforç que suposà la construcció de l’esmentat camí. Mentre anam guanyant altura podem contemplar des del puig Roig fins al puig Gros de Ternelles, passant pel Caragoler de Femenia i el puig Tomir, a més dels fondals de Lluc, el Colt d’Aubarca i el torrent de Pareis.

1h 50’ Els darrers deu minuts fins a la casa de neu d’en Galileu són planers, la qual cosa ens permetrà recuperar l’alè dels últims revolts del camí. 2 h Ja som a la mítica casa de neu que Antoni Català Galileu bastí a final del segle XVII. Es tracta d’una construcció de planta el·líptica, que sembla que tenia la coberta de doble vessant. Conserva una de les bombarderes, amb una llinda de fusta. Al seu voltant també podem veure el porxo dels nevaters, de grans dimensions i que originàriament estava cobert amb teules, i, un poc més apartat, el pou sense coll d’on s’abastaven d’aigua els nevaters. Sembla que fou construïda el 1692 per ordre d’Antoni Català Galileu, i l’any següent ja estava en funcionament, fins al 1908, quan fou abandonada definitivament.

Un cop feta la visita de rigor, tornam uns metres enrere fins a la cruïlla que hem deixat i que ens conduirà, en primera lloc, al cim del Galileu. Al cap de mitja hora haurem assolit un collet, on el camí gira cap a la dreta i inicia el descens cap al comellar de Comafreda. 2h 30’ Nosaltres continuarem recte, per un tirany fitat que ens menarà fins al capcurucull del puig, 2h 50’ que tenim just davant nostre, on arribarem amb una petita i senzilla grimpada en el tram final. La tornada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita