De sa Colàrsega al Grau, les primeres passes del Camí de Cavalls

PalmaTota història té un principi. La del Camí de Cavalls és una llarga lluita del col·lectiu excursionista de Menorca per defensar la titularitat i l’ús públic d’una vella ruta que des de l’Edat Mitjana circumval·la l’illa. Tal com es proclama des de la seva pàgina web camidecavalls.com, les vint etapes del GR-223 són “la millor manera de viure Menorca en totes les seves dimensions. Recorrent-lo descobrireu els millors paisatges menorquins, però també la gastronomia, la cultura i la història d’aquesta illa, declarada Reserva de la Biosfera pels seus extraordinaris valors naturals”.

L’etapa número 1, del port de Maó al Grau, potser no sigui la més coneguda i transitada. Tot i que gairebé la meitat del recorregut és per asfalt, paga la pena fer-la per descobrir el paisatge menorquí, el seu patrimoni històric i natural; tot plegat, les grandeses d’una illa Reserva de la Biosfera. El punt d’inici és sa Colàrsega, la raconada més interior del port de Maó. Recomanam partir del centre de la ciutat fins al pla de Baixamar i recórrer una breu distància fins al km 0 de la nostra ruta.

La ruta

[00 min] La colàrsega és l’extremitat d’un port més allunyada de la seva boca. En el cas del port de Maó, aquest accident geogràfic assoleix la categoria de topònim. Iniciam la caminada des d’aquest breu passeig que enllaça una línia de molls per a embarcacions nàutiques i uns molls industrials situats a l’altra banda. Sortim a la carretera de la Mola (Me-3), construcció bastida entre 1848 i 1875 per ordre d’Isabel II d’Espanya i una de les majors fortificacions europees del segle XIX. Prenem aquesta ruta (est), mentre començam a transitar sobre asfalt en clara i progressiva ascensió. [10 min] Passam una primera rotonda, coronada per la llanterna d’un far. Voltam a l’esquerra en direcció a sa Mesquida, Cala Llonga i el castell de la Mola.

[25 min] Arribam a la bifurcació que ens permetrà sortir de l’asfalt i acostar-nos a les essències del Camí de Cavalls. Deixam la carretera de Cala Llonga i la Mola i voltam a l’esquerra cap al Murtar i sa Mesquida. No hem abandonat l’asfalt encara, tot i que guanyam una àmplia perspectiva del castell de la Mola, el molins del parc eòlic del Milà i la muntanya del Toro. Baixam suaument, deixam a la dreta l’accés al petit enclavament de pescadors i d’estiueig del Murtar. Finalment, arribam a sa Mesquida [45 min]. Som davant un antic nucli costaner on s’arreceraven les barques de pesca i es feia vida al voltant de la mar i les feines que se’n derivaven. La restauració i el turisme residencial han donat uns nous usos a l’entorn que, encara ara, conserva un atractiu ben entranyable. Seguim la carretera que voreja la costa, creua una mena de riuet i ens mena cap a l’aparcament de les platges de sa Mesquida. A la dreta, trobam la torre construïda pels anglesos a final del segle XVIII [55 min].

La torre de sa Mesquida

La torre de sa Mesquida és una de les onze torres de vigilància construïdes entre 1798 i 1802 pels britànics, durant la seva dominació de l’illa. No debades va ser aquí mateix on deu anys abans havien desembarcat les tropes francoespanyoles del duc de Crillon, per conquerir l’illa als anglesos l’any 1781. Per aquest motiu, va ser un dels llocs elegits pels britànics per aixecar una de les torres costaneres de defensa que van construir per tal d’evitar noves incursions. Edificada sobre un roquissar, que separa s’Arenal Gran de sa Raconada, la torre s’alça devers 15 metres sobre el nivell de la mar. De planta circular i forma troncocònica, conserva la data de 1799 a la seva clau de volta.

Passat l’aparcament ja trobam el plafó informatiu i les estaques del Camí de Cavalls (GR-223). Avançam en direcció nord, deixam a la dreta la platja de sa Mesquida i per una passarel·la de fusta sobre una petita zona humida voltam es Pa Gros (Morro de Tramuntana) cap a sa Raconada Vella. [1 h 05 min] Passam una barrera i entram dins els dominis de la base militar de Sant Isidre. Un camí ample i pedregós ens ajuda a ascendir per uns penya-segats de pissarra, vestits d’una rica i variada vegetació arbustiva. [1 h 20 min] Passam una nova barrera i sortim de la zona militar. Ens acostam al Macar de Binillautí, una platja coberta de còdols. A l’altra costat del macar trobam una antiga barraca i, al costat, un mur de paret seca amb una barrera, que és per on continua el camí. Tornam a agafar altura, alhora que obtenim una nova i bella perspectiva d’una petita però interessant zona humida. Terra endins pren protagonisme la silueta dels generadors elèctrics de Milà. Després d’un sinuós recorregut, ple d’alts i baixos, arribam a la caleta de Binillautí [1 h 50 min], on descobrim un rierol que conforma una petita zona humida. Els sender ens acosta a una bella barraca enclavada sobre les roques arran de mar. Tot seguit, el camí gira cap a l’interior, ens allunya de la costa i ens empeny cap a una darrera i forta remuntada pel mig d’una abundosa garriga.

Entram dins els dominis del Parc Natural de l’Albufera del Grau, ens ho assenyala un cartell, mentre que davant nostre apareixen les cases del lloc de sa Cudia Vella [2 h 00 min]. Travessam una pista i la senyalització del GR ens duu cap a la carretera del Grau (Me-5), després de voltar per diversos tancats de conreu. [2 h 15 min] Un cop sobre l’asfalt, prosseguim la marxa cap a l’Albufera. En deu minuts trobarem a l’esquerra la senyalització de la següent etapa, la número 2, fins al port d’Addaia. Però nosaltres ens hem fixat com a finalització de la ruta el vell nucli de pescadors del Grau [2 h 35 min], a l’actualitat un dels llocs d’estiueig més antics de la gent de Maó, ja que les primeres casetes daten de finals del segle XIX.

@Fita_a_Fita