El sacrifici d’un avi per portar el seu net fins a Primera Divisió

Girona“L'hi dec gairebé tot per haver arribat fins aquí. Si vols fer el salt, has de tenir els teus propis mitjans per anar als entrenaments i als partits, i va haver-hi una època en què els meus pares treballaven i no podien fer-se'n càrrec. Llavors va aparèixer el meu avi. És ell qui em va portar a tot arreu”. Les paraules de Cristian Portugués, conegut futbolísticament com a Portu, narren l’emotiva relació viscuda amb Antonio Portugués. Una història que podria ser la de qualsevol net amb el seu avi. Habituats a cuidar amb tendresa les noves generacions, què faríem sense els avis? El jugador del Getafe, història viva del Girona, torna a Montilivi (22 h, Movistar LaLiga), on el club gironí buscarà el primer triomf del curs després de caure en l’estrena a València. Podrien tenir minuts els darrers dos fitxatges, Javi Hernández i Reinier.

Portu i el abuelo, com així el coneix tothom, compartien molt més que un desig dins del cotxe que els va portar al cim del futbol estatal. “Aquí el tenim, el lloc pel qual tant hem lluitat”, li deia el davanter, en un reportatge emès per Movistar el 2018, mentre li ensenyava la seva taquilla del vestidor gironí. “Quants companys teus, bons futbolistes, no hi han arribat”, responia Antonio. Els orígens no s’han d’oblidar mai. Encara avui, Portu és el futbolista que ha vestit més vegades la samarreta del Girona a Primera (71). En total va estar-s’hi tres temporades, del 2016 al 2019, va disputar 115 partits i va marcar 29 gols. Va arribar lliure de l’Albacete, amb qui va baixar a Segona B, i va ser peça fonamental de la plantilla del primer ascens blanc-i-vermell. Ja a l’elit, la petjada de la seva dupla amb Cristhian Stuani quedarà per sempre. El seu nom va sonar amb força per a la selecció i, fins i tot, Julen Lopetegui, seleccionador en aquell moment, va deixar-se veure a Montilivi per fer-li el seguiment. Era l’autèntica revelació de la Lliga i va estar a punt de ser convocat.

Amb el descens a Segona, també va deixar diners a la caixa: la Reial Societat, club que l’ha cedit aquest estiu al Getafe i amb qui va aixecar una Copa del Rei, va pagar 10 milions. És la segona venda més alta de l’entitat catalana. La ruptura entre les dues parts es va produir el 18 de juny del 2019. “Sembla que va ser ahir quan em vaig posar per primer cop la samarreta del Girona. Pas a pas hem crescut de bracet, compartint alegries i tristeses. El club i l’afició m’ho han donat tot i puc dir amb orgull que jo també em vaig entregar. Sou part de la meva família”, va escriure Portu en el comunicat de comiat.

Golejador en les dues victòries davant del Madrid

Estimadíssim a Girona, va ser l’autor dels dos gols amb els quals els gironins van guanyar dues vegades el Madrid, a Montilivi i al Santiago Bernabéu. “És el gol més important de la meva vida”, relatava a Mundo Deportivo respecte al primer triomf, aquell immortal 2-1 per Sant Narcís. “No pensava en res, només a córrer cap a on eren els meus companys, que mereixien el gol tant com jo”. La victòria es va celebrar com un títol. Potser va ser el més rellevant mediàticament, però el més transcendent en simbolisme, sens dubte, va ser a Balaídos el 29 de setembre del 2017 en un empat a tres del Girona contra el Celta. “Tenia claríssim per a qui seria la meva estrena golejadora a Primera”. Només entrar la pilota, Portu es va acostar a la primera càmera que va trobar i va cridar: “Avi, va per tu; això va per tu”.

El sacrifici, traduït en incomptables quilòmetres a la carretera, en milers d’entrepans preparats, en infinitat de confidències, s’ha vist compensat per l’alegria d’haver-ho aconseguit. “Amb saber que li has marcat gol al Madrid, al Barça, a l’Atlètic de Madrid o al València... Jo ja he cobrat”, repetia l’avi, amb una emoció que també envaeix Portu. “Als meus fills els explicaré que era una grandíssima persona i ho donava tot pels seus nets. Això ha sortit a la llum per mi, però ell ens ha cuidat a tots de la mateixa manera, ens ha ensenyat tot el que sabia. És el millor avi que es pot tenir”.