Sadio Mané, un musulmà devot al centre de la festa de la cervesa

MunicA Munic la cervesa forma part de la identitat local. Malgrat anomenar-se Oktoberfest (les festes de l'octubre), comencen cada setembre a la capital bavaresa. De fet, el Barça aterra a Munic just una setmana abans de l'inici de les festivitats, el 17 de setembre. I el Bayern no hi falta mai, amb una carpa gegant per on passen aficionats, socis, directius i, esclar, jugadors. Per contracte, els esportistes han de vestir per un dia el tradicional vestit bavarès. En alemany, Bayern vol dir precisament Baviera. Una regió amb una gran personalitat que durant segles va ser un regne independent, amb una identitat pròpia, amb un dialecte que, de vegades, els alemanys d'altres regions no acaben d'entendre del tot. I amb la festa de la cervesa, nascuda el 1810 per celebrar el casament de la princesa Teresa amb Lluís I de Baviera, un 12 d'octubre. La festa va agradar tant que es va anar fent estable al calendari, impulsada per Maximilià de Baviera, pare de Lluís I, que va veure-hi una gran oportunitat per reforçar la unitat bavaresa.

Dos segles més tard, l'Oktoberfest és motiu d'orgull per als bavaresos, però també un gran negoci. En una ciutat famosa per les seves tavernes i les marques de cervesa locals, un dels principals patrocinadors del club és Paulaner, una marca que va néixer el 1634 per obra dels monjos de l'orde dels Mínims del monestir de Neudeck ob der Au i que amb el pas dels anys s'ha convertit en una empresa privada gegant. També el Bayern, club fundat per aficionats al futbol bohemis, s'ha convertit en una màquina de fer diners. Un gegant que no oblida les arrels, però sense deixar de guanyar diners sempre que pot. L'arribada de l'Oktoberfest significa actes de publicitat, un moment de germanor en què els aficionats veuen els seus jugadors vestits de bavaresos i que el club fa servir per reforçar els seus lligams tant amb la ciutat com amb els seus patrocinadors. A mesura que jugadors i tècnics estrangers van anar arribant al Bayern, van acabar vestits amb els tradicionals lederhosen, els pantalons de cuir curts que han portat Pep Guardiola o Giovanni Trapattoni. En les últimes dècades, però, el Bayern ha topat amb un problema: ha fitxat jugadors musulmans, que no poden beure alcohol.

Mané, un jugador diferent

El darrer jugador que ha demanat al club fer-se la fotografia oficial vestit de bavarès, amb els lederhosen i una camisa de quadres, però sense agafar amb les mans cap got de cervesa Paulaner, ha estat el senegalès Sadio Mané. No ha estat el primer. En els últims anys, jugadors com Mehdi Benatia, nascut a França de pares del Marroc, el suïs fill d'albanesos Xherdan Shaqiri o el francès Franck Ribéry van aparèixer als actes publicitaris de l'Oktoberfest sense agafar gots de cervesa. Ribéry es va convertir a l'islam per casar-se amb la seva dona i va protagonitzar un petit incident al Bayern el 2013, quan l'equip bavarès celebrava el títol de Lliga. Paulaner sol donar gots gegants de cervesa als jugadors perquè facin festa sobre la gespa i, esclar, els esportistes solen acabar tirant-se per sobre el contingut. Aquell any, l'alemany Jérôme Boateng va tirar per sobre de Ribéry un got de Paulaner quan aquest donava una entrevista per televisió. El francès no s'ho va prendre bé i va sortir corrent darrere de Boateng, que havia oblidat que Ribéry era musulmà i no volia acabar xop d'una beguda alcohòlica.

A la fotografia oficial d'aquest any amb Paulaner, Mané no és l'únic jugador que no hi surt amb una cervesa a la mà. També el neerlandès Noussair Mazraoui, fill de marroquins, ha preferit no fer-ho. Un portaveu de Paulaner ha explicat que el "respecte per les idees de les persones és més important que res", i ha deixat clar que els jugadors no seran penalitzats. També el Bayern va explicar fa temps que és cert que els futbolistes tenen per contracte l'obligació de participar en campanyes del club, però "una cosa és que no beguin cervesa i una altra que no vinguin a les festes. A les festes ningú no pot fallar", va dir fa uns anys Franz Beckenbauer rient.

Mané és un musulmà devot que ja ha trobat una mesquita a Munic on poder anar a resar. A Liverpool, on jugava abans, solia anar a un centre de culte a prop de la ciutat esportiva del club on sorprenia els fidels, ja que malgrat ser una de les persones més famoses de la ciutat participava de forma voluntària en activitats com netejar els serveis de la mesquita o donar menjar a persones necessitades. Bona part dels premis que ha guanyat a Europa jugant a futbol els ha fet servir per crear escoles al Senegal, el seu país. "¿Per quina raó hauria de voler deu Ferraris o vint rellotges amb diamants? Què aconsegueixo si ho tinc? No necessito aquestes coses, prefereixo repartir una mica el que tinc amb els altres. Jo vaig passar gana de petit, treballava al camp, jugava descalç i no vaig poder anar a l'escola. Prefereixo construir escoles i ajudar".

El senegalès, de 30 anys, ha arribat aquest any a Baviera amb el repte de fer oblidar Lewandowski. De moment, ha marcat tres gols amb un equip on l'han acollit amb els braços oberts. De fet, ja ha estat el jugador escollit en dues ocasions per cantar cançons amb els aficionats del club, uns seguidors que ja fa anys que han impulsat campanyes contra el racisme. Mané podrà veure en directe la bogeria de l'Oktoberfest, amb un recinte firal gegant on es poden arribar a consumir més de 8 milions de litres de cervesa. A diferència de l'estadi del Bayern, de diferents marques. A l'Allianz Arena només es pot trobar Paulaner, esclar.