Nil Baró: "Els meus pares són més de la Santboiana que jo mateix!"

Sant Boi de LlobregatEl jove rugbier Nil Baró és una de les grans esperances del rugbi català. Malgrat la seva joventut (en pocs dies tot just farà 21 anys) el jugador de la Santboiana ja sap el que és jugar al filial d'un club gran de França com és el Bordeus o ser internacional amb la selecció espanyola i disputar les sèries mundials de rugbi a set a indrets com Hong Kong o Sud-àfrica. Les seves grans actuacions amb la selecció espanyola han despertat l'interès de diversos clubs europeus, però el jove Nil Baró ha decidit tornar a casa per completar els seus estudis universitaris. Amb tot, el Nil és un jugador que toca de peus a terra, humil, treballador i discret, qualitats que se sumen al seu talent innat i la seva intel·ligència. Enguany serà un dels líders de la Santboiana, el club més antic de la península Ibèrica, en l'objectiu d'intentar tornar al capdamunt del rugbi estatal.

Com valores la teva experiència als 'espoirs' ('promeses') d'un gran del rugbi gal com el Bordeus?

Quan em van oferir la possibilitat d'anar a Bordeus no ho vaig haver de pensar massa. L'experiència ha estat molt bona, ja que en l'àmbit humà he pogut conèixer un nou país, aprendre una nova llengua, una nova cultura, aprendre a viure sol i fer nous amics. Ara bé, el sistema d'entrenaments era més dur que no pas a Catalunya, ja que feia classes de vuit a dotze del matí i entrenàvem cada tarda durant quatre hores, de dilluns a divendres.

Quines diferències has trobat entre el país gal i Catalunya?

La puntualitat dels professors de la universitat. [Riu.] Seriosament, crec que França és una societat més multicultural que la nostra. I a França el rugbi és una institució, amb un fort arrelament social i gaudeix d'un gran seguiment mediàtic, i això permet un grau de dedicació més gran per part dels grans clubs.

Has tornat a Sant Boi, malgrat tenir ofertes més interessants d'altres clubs, tant a l'estat espanyol com a França. Per què has decidit tornar a la Santboiana?

La principal raó per la qual he decidit tornar a casa és la meva carrera universitària. Vaig parlar-ne amb els meus pares, i em van aconsellar que primer prioritzés els estudis, ja que encara només tinc vint anys. A més, els meus pares són més de la Santboiana que jo i tot! [Riu.] Vaig escoltar-los i he seguit el seu consell. Ara bé, la meva idea és tornar a marxar a França o Anglaterra d'aquí a uns anys, un cop hagi finalitzat els meus estudis, ja que a més de la vessant esportiva, això em permetrà aprendre noves llengües i adquirir noves experiències.

Et pesa la responsabilitat de ser considerat el “nen prodigi” del rugbi català?

No em pesa per què no m'hi sento. En un esport col·lectiu com el rugbi és molt injust considerar que uns jugadors són millors que uns altres. O tots s'hi posen i fan la seva feina el millor que poden, o l'equip ho paga. A més, la qualitat també depèn del criteri que utilitzem per analitzar un jugador, ja que uns fan més placatges, altres xuten més, d'altres corren més ràpid... Altrament és tot un honor que hi hagi gent que pensi que faig bé la meva feina, i n'estic encantat, però crec que no ho mereixo.

T'agradaria poder ser professional del rugbi algun dia?

Què vol dir, ser professional? Jugar en una lliga professionalitzada? No, no m'hi veig. Vull ser professional a la feina, no al rugbi, que veig com un passatemps.

A més de rugbi, has estat un atleta destacat. Fins i tot vas arribar a competir. Això t'ha ajudat per convertir-te en un jugador més complet?

No ho crec. Sí que vaig arribar a quedar quart al campionat de Catalunya de l'especialitat de 200 metres, però sempre he estat un corredor que ha tret més rendiment de la resistència a ritme alt que no pas a l'explosivitat, ja que no tinc una arrencada explosiva, sinó que necessito 20 o 30 metres per desplegar la meva velocitat. De què em serveix ser ràpid als 200 metres si el camp de rugbi només en té 200? [Riu.] Ara estic intentant pujar una mica de pes i guanyar múscul per obtenir una resposta més explosiva i treure'n més profit.

A quina posició et sents més còmode dins del camp? D'aler o de darrer?

Amb la selecció espanyola jugo d'aler, mentre que a Sant Boi jugo de darrer. La veritat és que tot i ser dues posicions diferents, intento aprendre i gaudir de totes dues per convertir-me en un jugador més complet, adaptant-me a les necessitats de l'equip.

I a quina modalitat de rugbi prefereixes jugar? A quinze o a 'seven' ('set')?

M'agrada més el 'seven'. De fet, si pogués marxar a algun lloc del món i jugar només a 'seven', ho faria.

Et veus disputant els Jocs Olímpics de Rio al 2016?

No, no crec que hi arribem. La selecció espanyola no té els recursos de les grans seleccions, i les possibilitats de classificar-se entre les 11 seleccions que hi prendran part, més Brasil, que és l'amfitriona, són mínimes. Potser si Madrid hagués guanyat l'organització dels Jocs del 2020, la selecció espanyola faria d'amfitriona i jo hauria tingut 26 anys.

Tot i la teva joventut, tens experiència internacional amb la selecció espanyola i a Bordeus. Quin ha estat el millor moment esportiu de la teva carrera?

El meu millor record en tots aquests anys va ser quan vaig debutar amb la selecció catalana en un campionat d'Espanya i vaig fer-ho com a segon capità.