La crisi i l'esgotat model de club semiprofessional posa en perill la continuïtat de tota la Segona B

BarcelonaL'aprovació de la llei de creació de les societats anònimes esportives (SAE) tenia clara intenció d'evitar el deute en els clubs professionals del futbol espanyol i, a la llarga, s'ha demostrat que el remei no ha evitat la malatia. De la mateixa manera passa amb la Segona B, una categoria 'pou' que des de l'any de la seva creació, el 1977, no ha mostrar la funcionalitat i servei per la qual va ser pensada.

Abans de situar la categoria de bronze enmig del camí dels clubs entre el món amateur de Tercera i el professional de la Segona A, els equips que havien superat amb èxit les promocions d'ascens de Tercera tenien el privilegi de competir en una categoria dividida en dos grups. La Segona A dels setanta i anys anteriors estava fraccionada en nord i sud. Avui dia, molts clubs veuen en el retorn a vells models una sortida de la crisi econòmica. Els ingressos per drets d'imatge, televisió, carnets de soci i assitència als terrenys de joc es veuen fortament incrementats a Segona A en comparació a Segona B, però pràcticament no suposen cap diferència entre Segona B i Tercera.

El fet d'abocar molts clubs a la contractació professional o semiprofessional de molts jugadors de Segona B en un àmbit igual d'amateur en repercussió que la Tercera Divisió, ha acabat derivant en l'actual drama de clubs desapareguts i jugadors sense cobrar. En resum, a la Segona B es gasta multiplicades vegades més del que s'ingressa i resulta una categoria de pas que, en cas de quedar-se molt temps, pot ser lentament mortal. Alguns clubs de diferents agrupacions territorials portaran a debat l'estructuració d'aquesta categoria per la temporada 2012/2013 i també tornar a activar la reflexió sobre una lliga específica pels filials.