Una segona vida per a la piscina més bonica de Barcelona

BarcelonaFa una setmana va ser un dia de retrobaments. Més de 300 exesportistes del Club Natació Barcelona estaven citats a la històrica piscina de l’Escullera per acomiadar-se'n just abans que s’iniciïn les obres per remodelar-la. Cinc generacions diferents, amb noms tan importants com Manel Estiarte. "No és un dia trist. Recordo tot el que he viscut aquí, a l’Escullera, i és bonic saber que tindrà continuïtat", deia un dels millors jugadors de la història del waterpolo. Nedadors, saltadors i jugadors, socis i sòcies, aplegats en una piscina convertida en un petit monument a la història de la ciutat. "No és només la competició, molta gent va aprendre a nedar aquí", deia Estiarte. La piscina, centenària, portava anys abandonada. I ara, dins d’un ambiciós pla per remodelar les instal·lacions del CNB, tornarà a omplir-se d’aigua.

Inaugurada el 1922, l’Escullera va ser la segona piscina de l'Estat, només per darrere de la inaugurada a Sabadell el 1918. Sí que va ser la primera coberta i climatitzada d’Espanya, un fet revolucionari que va obrir a molts barcelonins el món de la natació. Fins llavors, per nedar calia saltar al mar, als balnearis i a les primeres instal·lacions que van sorgir al litoral amb el naixement d'una nova cultura esportiva a finals del segle XIX. Fins als anys 20, tots els esports d'aigua es feien al mar, com els primers partits de waterpolo o la Copa Nadal, que encara resisteix. Els primers Jocs Olímpics moderns també es van fer al mar, com els d'Atenes del 1896, o a les aigües del riu Sena, el 1900. Amb el segle XX, però, la tecnologia va permetre crear les primeres piscines de competició.

La piscina de l'Escullera va ser el gran projecte del CN Barcelona, entitat nascuda el 1907 per iniciativa de Bernat Picornell en una trobada al Gimnàs Solé, el mateix local on vuit anys abans Joan Gamper havia fundat el Barça. El 15 de setembre d’aquell any 18 valents havien saltat a les aigües del port, a la zona de les golondrines, en la primera edició de la Copa Solé, una cursa impulsada per Manuel Solé, que l’havia pensat perquè fos el primer campionat d’Espanya de natació. L’èxit de la prova va fer que el 10 de novembre del 1907 es fundés el CN Barcelona a la seu del Gimnàs Solé, a tocar de la Rambla, amb Manuel Solé com a primer vicepresident i Bernat Picornell, que també era professor d’esgrima i futbolista del Barça, com a president.

El club va aconseguir llogar un local a l'escullera de Llevant el 1915, i hi va forjar esportistes com els que anirien als Jocs Olímpics del 1920 a Anvers, amb noms com el nedador Joaquim Cuadrada o el primer equip estatal olímpic de waterpolo, amb Enrique Granados Cal, fill del compositor, que va descobrir l’estil crol al veure’l practicar als nedadors nord-americans. En aquells Jocs, una delegació de la qual formava part Joan Gamper va ser a Anvers per defensar una primera candidatura olímpica catalana. Es posava en marxa una època en què es van aixecar un munt de recintes esportius de tota mena, com estadis, gimnasos i les primeres piscines. El projecte del CN Barcelona va ser aprovat el 1920 amb un pressupost de 250.000 pessetes, i es va encarregar a l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas, que era soci del club i president de la Federació Catalana de Natació. Mestres, que havia viatjat a Anvers amb Gamper i companyia el 1920, va construir una piscina llavors encara descoberta, que es va inaugurar el 17 d’abril de 1921 amb la presència del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch. Aquell dia es van fer les primeres curses i un partit de waterpolo en una piscina que aprofitava l’aigua del mar.

La coberta es va enllestir el 1924, quan també va posar-se en marxa la calefacció que permetia nedar durant tot l'any. Va ser una revolució. Des de llavors, la piscina de l'Escullera ha acollit campionats estatals, Jocs del Mediterrani, finals de waterpolo i tota mena de curses, fins que va tancar el 2003, quan el CN Barcelona va inaugurar la seva nova piscina a l’escullera. Ara, el CN Barcelona la remodelarà, dins d'un pla per transformar les seves instal·lacions. Un dels usos que tindrà la piscina de l'Escullera quan torni a obrir serà el salt de trampolí. Per aconseguir-ho, el CNB ha arribat a un acord amb el grup inversor Green Track. El pressupost d’aquesta inversió tindrà un cost aproximat de 3 milions d’euros. "L’Escullera és la catedral de la natació catalana", explica el president del club, Bernat Antràs, que admet que el club necessitava modernitzar-se. "Ara ho farem, amb aquest soci que podrà explotar espais i aportar els diners necessaris per tornar a tenir instal·lacions de primer nivell". Tal com ho era l’Escullera quan es va inaugurar, fa més d’un segle. Ara tornarà a tenir vida. La història es continua escrivint.