Seguretat i Fórmula 1, un matrimoni imprescindible

BarcelonaL'accident de Fernando Alonso en el GP Austràlia ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre seguretat i Fórmula 1. L'asturià en va sortir il·lès gràcies a les múltiples mesures de protecció que incorporen els monoplaces. Però els pilots, que encara tenen a la retina l'accident fatal de Jules Bianchi al Japó (2014), consideren que les mesures actuals no són suficients i han demanat per al 2017 una protecció extra per al cap, el Halo, que està en fase de desenvolupament i es va provar en els últims tests de Montmeló.

Arran de les protestes dels pilots i del consell de la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA), la F-1 va acceptar la proposta de millorar la seguretat a la zona del cap. El sistema Halo consisteix en tres barres subjectades al xassís i que dibuixen una cabina. El problema és que una d'aquestes barres està situada just al davant del pilot, fet que minva la capacitat de visió. “És un gran salt pel que fa a la seguretat –explicava Nico Rosberg, pilot de Mercedes–. Cal donar-hi un parell de voltes més perquè ara per ara dificulta una mica la visió, però en qualsevol cas jo hi estic del tot a favor”.

L'accident d'Alonso, però, va provocar que també hi hagués cert escepticisme sobre el sistema Halo, ja que el cotxe va quedar de cap per avall. “Em pregunto si, amb el Halo, Alonso hauria pogut sortir sense problemes del cotxe o hauria quedat atrapat”, deia l'expilot Johmmy Herbert, actual comentarista a Sky Sports. La resposta la va donar Jenson Button, company d'Alonso a McLaren. “El risc de rebre un cop al cap és molt superior a altres coses. Hem de millorar-lo abans de posar-lo en pràctica, però sóc clarament partidari del Halo”.

A Austràlia, el cotxe d'Alonso va topar primer amb Esteban Gutiérrez abans de xocar amb les tanques de protecció. El monoplaça va donar dues voltes de campana i va quedar literalment destrossat. Un accident que va recordar el que va patir el polonès Robert Kubica en el GP del Canadà, l'any 2007, en què també va sortir pel seu propi peu.

En tots dos casos els monoplaces van acabar trinxats. Es va fer malbé tot excepte el 'cockpit', la cabina on se situa el pilot i que va quedar intacta. Les diferents peces –rodes, carrosseria, alerons…– van absorbir la força de l'impacte i això va permetre que salvessin la vida.

Però Bianchi no va tenir aquesta sort. El francès es va sortir de la pista i va xocar contra una grua que assistia un altre monoplaça accidentat, amb la mala fortuna que va impactar directament amb el cap, l'única de les parts del cos que no està completament protegida. El casc no va poder absorbir l'impacte i els danys cerebrals van ser irreparables. Bianchi va quedar en coma i, nou mesos després, va morir.

“He gastat una de les vides que em quedaven”, deia Alonso, que es va fotografiar amb un exemplar del 'Herald Sun' en què se'l qualificava com “l'home viu més afortunat del món”. L'asturià va tenir la sort de cara en un greu accident al GP de Bèlgica (2012), quan un monoplaça li va passar per sobre a pocs centímetres del casc.