Sempre queden nous reptes per afrontar, com creuar l'Antàrtida en bicicleta

Barcelona"Segurament sense el canvi climàtic no podria fer-ho, qui sap", admet l'italià Omar Di Felice quan parla del seu repte: travessar l'Antàrtida en bicicleta. Un repte convertit en una mena de dèria que fa anys que l'acompanya. Ara hi torna, després d'un primer intent que va finalitzar sense èxit per una suma de desgràcies, en part pel clima, en part per la duresa, en part perquè li van comunicar males notícies sobre la salut d'un familiar. Ara, l'ultraciclista hi torna amb la idea d'alertar de pas sobre els perills del canvi climàtic. Un projecte que ha batejat amb el nom d'Antarctica Unlimited.

La seva idea és fer la travessia en solitari més llarga feta íntegrament amb bicicleta al Pol Sud, amb un total de 1.500 km, sense cap mitjà de suport. "S'hi han fet trams en bicicleta, o travesses barrejant esquís i les dues rodes. Però pedalejar tota l'estona, mai", explica. Di Felice sortirà des de l'Hercules Inlet, una entrada gran, estreta i plena de gel que forma part del marge sud-oest de la plataforma de gel de Ronne. La idea és arribar a la base permanent del Pol Sud, on sí que hi haurà subministraments disponibles esperant-lo. I després seguirà per la glacera Leverett, arribarà al mar, girarà cua i tornarà al Pol Sud. És a dir, anirà al Pol Sud des de la costa dos cops, cosa que significa afrontar un gran desnivell, ja que el Pol Sud es troba a uns 3.000 metres l'altitud.

"He somiat tota la vida ser el primer ciclista a travessar l'Antàrtida", explica aquest esportista nascut a Roma, que ha fet un munt de llargues travesses sobre dues rodes, com quan va rodejar el Cercle Polar Àrtic en una ruta que el va fer passar per vuit països i 4.300 km, per indrets com Groenlàndia, la península russa de Kamtxatka, Lapònia, Alaska, la regió canadenca del Yukon o les illes Svalbard. Ara, toca intentar-ho de nou al Pol Sud. El primer cop que va intentar-ho, res li va anar de cara. A les dificultats ambientals, no previstes, s'hi van sumar uns greus problemes familiars que el van obligar a tornar abans de temps a casa.

"Vaig treballar els mesos següents per curar les ferides d'aquell primer intent interromput bruscament, intentant, dia rere dia, retrobar l'entusiasme que em va impulsar a organitzar la que és, sens dubte, l'aventura més difícil en tots els sentits: físic, mental, organitzatiu... Torno a l'Antàrtida perquè un somni tan gran mereix una segona oportunitat”, afirma l'Omar. Hi arriba en forma, ja que aquest any ha fet una travessa en solitari per la regió de Ladakh, al Caixmir. També ha arribat al camp base de l'Everest o ha participat a la Trans America Bike Race, la carrera de ciclisme extrem sense suport més llarga i icònica, en què cal fer 7.000 km des de la costa del Pacífic fins a l'Atlàntic travessant els Estats Units.

Nascut a Roma el 1981, Di Felice va créixer entre cròniques periodístiques de grans ciclistes, com el seu admirat Marco Pantani, així com de novel·les d'aventures. Itàlia és un país on ja solen néixer persones destinades a creuar tots els mars, ja sigui amb un llibre com Emilio Salgari, amb un còmic com Hugo Pratt o físicament, com tants aventurers i exploradors. "Som la terra de Marco Polo", mig bromeja. Va arribar a ser ciclista professional amb l'equip Amore & Vita, un projecte que ja no existeix i que havia impulsat, curiosament, el Vaticà, per iniciativa de Joan Pau II. Di Felice feia realitat el somni de ser ciclista professional, però una mononucleosi va canviar-ho tot. Es va quedar sense equip, i buscant un nou lloc al món va començar a pedalejar durant les vacances en espais cada cop més complicats. Ara és la seva vida. Ja que no va poder competir al Giro d'Itàlia com Pantani, aquest any hi ha anat com a convidat per presentar el seu projecte.

Els seus viatges l'han convertit en un ecologista militant, després veure espais preciosos en risc per l'augment de les temperatures. Tot plegat ho ha unit al projecte Bike to 1.5°C,amb el qual l'Omar intenta difondre missatges sobre la crisi climàtica. Així, les setmanes prèvies a la sortida es podran seguir al canal de YouTube del projecte algunes retransmissions en directe i entrevistes amb investigadors que han experimentat la vida a l'Antàrtida. "És el projecte més gran i ambiciós de la meva vida. A causa de la importància de l'Antàrtida en el delicat equilibri del nostre planeta, mai no podria relacionar-me amb el lloc més inaccessible i extrem sense tenir en compte els grans canvis que està patint precisament a causa de l'activitat humana", explica.

Ha començat la seva aventura aquest dimecres 22 de novembre i la data límit per finalitzar-la serà el 21 de gener. "Serà dur estar tants dies sol, només amb un petit mòdem que permet compartir la localització amb qui vulgui seguir la ruta i enviar algunes fotos en baixa qualitat", explica. L'italià ja és a l'Antàrtida, després d'unes setmanes entrenant-se a Islàndia, on ha posat a prova el material. Com que és el seu segon intent, creu que ara arriba amb el material millorat. La bicicleta serà un model especial desenvolupat per Wilier Triestina, centenària marca italiana, específicament en funció dels requisits de l'Omar per a la travessia antàrtica.

A la bicicleta hi ha estampat una taula de gràfic de l'evolució de les temperatures climàtiques que posa en relleu la tendència a l'escalfament global des del 1850. També hi acoblarà un trineu especial necessari per transportar tot el seu equip, on portarà roba essencial per sobreviure a temperatures que baixaran per sota dels -40 °C, un equip similar al dels alpinistes que fan cims superiors de més de 8.000 metres. La tenda de campanya per dormir és de la marca Ferrino, una empresa un dels socis de la qual és el famós alpinista Reinhold Messner, el primer home que va fer els catorze cims de més de 8.000 metres del món. Un altre italià que va fer història i que no sabia estar-se quiet a casa. Com Di Felice.