El sentit pràctic també li serveix com a refugi al Girona (2-1)

GIRONAEntre l’espasa i la paret, el Girona per fi va donar un cop d’autoritat. Pressionat pels resultats dels rivals de la part alta de la taula, que sembla que no fallin mai, no podia tornar a punxar. I no ho va fer, guanyant sense tirar coets el Castelló (2-1), l’últim classificat. El triomf, més pràctic que vistós, protegeix la identitat d’un vestidor que continua confiant en les seves possibilitats, encara que siguin poques.

Sense que serveixi de precedent, al descans el partit estava vist per a sentència. Falsa alarma, esclar. Bernardo i Bárcenas, l’única novetat a l’onze, van evitar ensurts amb els seus gols. Menció especial per a Gumbau, tocat per una vareta màgica i autor de les dues assistències, i ben complementat per Terrats, que manté el to. L'assistència a Bernardo, de córner, va significar el primer gol del Girona en aquest apartat després de 105 intents, una dada que provoca calfreds. I l'assistència a Bárcenas, a l’espai, va deixar tot sol el panameny, que va creuar la pilota com calia fer-ho. Va ajudar que el Castelló oferís una imatge més aviat pobra, no ens enganyarem.

Tot el mèrit, però, per als homes de Francisco, que sense convèncer futbolísticament van tirant endavant. Costa enganxar-se al Girona, que proposa una línia de joc monòtona i plana en què les idees brillen per la seva absència. A la pràctica fins i tot la pilota s’avorreix. Que Francisco hagi aconseguit que el vaixell no s’enfonsés ja és el gran miracle. Benvingut sigui si entrar en una dinàmica ascendent de resultats ajuda a guanyar confiança. Si cau alguna cosa més, serà festa major.

Perquè duels així, aquest curs, n’hem vist a cabassos. De fet, i per no trencar el costum, Juan Carlos va desviar un xut de César Díaz quan la cosa encara estava igualada. Poc se’n parla, del nivell que està mostrant. Però el Girona, a diferència d’altres nits en què es deixava punts fent servir el mateix guió, va saber conservar-los a la butxaca, tot i els nervis finals –també per variar- provocats per Señé. No és mal negoci, malgrat que cal tenir clar que amb aquest rendiment no n’hi haurà prou per fer-se un lloc a la zona important. Somiar és bonic, però la realitat pot fer mal si algú s’equivoca. Toquem de peus a terra.