El Barça juga amb foc i es deixa dos punts fora de casa un altre cop (2-2)

BarcelonaFeia dies que el Barça jugava amb foc. Anava acostant els dits a la flama, com si fos un joc. Però mai no es crema, com si tingués set vides, evitant la primer derrota de la temporada. Com els gats. Com Sergi Roberto, que cada temporada té el seu minut de glòria. Si contra el Porto el joc va ser ben pobre però el botí aconseguit gegant, a Granada semblava que tocaria la pastanaga. L'equip, que ja perdia als 17 segons de partit, va aixecar un 2-0 i va acabar a un pas del triomf en un partit que no mereixia perdre. Però entre les lesions, la manca d’idees i tenir davant un jove que demana pas fort com és Bryan Zaragoza, va acabar amb un empat desagradable, en un partit brut. Va ser Sergi Roberto l'encarregat de marcar el gol de l'empat al final, evitant la primera derrota de la temporada d'un equip amb una banqueta massa curta. És el tercer empat fora de casa. Una llum vermella d'alarma està encesa, cal millorar per defensar el títol.

Un empat en un partit en què Lamine Yamal va marcar el seu primer gol a la Lliga, amb el qual ja és el golejador més jove de la història del torneig. Amb una edat en què la major part de joves fan un viatge de fi de curs a Granada per veure l’Alhambra amb una carpeta sota el braç, ell marca gols. No ho va tenir fàcil, però. Perquè els núvols ja van aparèixer en el primer minut de partit, emboirant els barcelonistes. Bé, van aparèixer abans del primer minut. Com si caigués embruixat, el Barça va deixar-se marcar en tot just 17 segons. Mai abans el Barça havia rebut un gol a la Lliga en 17 segons. I això que qui va sacar des del mig del camp va ser l’equip de Xavi. Però Gavi la va perdre i Bryan Zaragoza va superar Ter Stegen amb un xut creuat. El jove davanter andalús, que fa sis mesos jugava a la Segona Divisió B i volia ser com Neymar, va ser un mal de queixal per a una defensa blaugrana amb bona sortida de pilota, però poca cintura. I si Kounde en tenia, de cintura, la va perdre en la contra en què Bryan Zaragoza va recordar a tothom que la seva és una terra d’art. Dos cops de maluc, dues trepitjades a la pilota com si ballés flamenc, i el segon gol de la nit. A Granada, com deia Lorca, pots enamorar-te o pots rebre una punyalada en forma de cor trencat. I el partit semblava destinat a ser un drama per als catalans.

I això que la pilota sempre va ser del Barça. Les estadístiques, però, no guanyen partits. Potser ajuden a explicar-los, però el que cal és fer gols. I l’equip de Xavi, que va arribar a rondar el 80% de la possessió, va estar poc precís. Ferran Torres, jugant de nou, no se’n va sortir, i va desaprofitar una gran ocasió per marcar a la segona part. João Félix va estar més actiu, però sense punteria en un equip que patia molt a la seva esquena. L’equip no rutlla, quan toca reaccionar i tapar contres. S’enyora De Jong, segurament. També Pedri. I Xavi va decidir que no era un dia per a Romeu i va deixar el mig del camp en mans de Gündogan, el sempre revolucionat Gavi i un Fermín que va intentar-ho, però sense gaire sort. I per acabar-ho d’adobar, Kounde es va lesionar en una jugada en què li va caure a sobre Gavi. En el seu lloc va entrar Araujo, que acabaria sent un bon recurs ofensiu al final del partit intentant rematar de cap.

Un final de partit frenètic

El Barça, contra les cordes, necessitava un gol i el trobaria al final de la primer part en una jugada on, sense voler-ho, João Félix va donar una assistència a Lamine Yamal. Amb 16 anys i 87 dies, el jove de Mataró va escriure al llibre d’or de la Lliga. Només va haver d’acompanyar la pilota al fons de la xarxa per fer història, en un partit en què també va caure dins del parany del Granada, molt ben tancat en defensa.

Xavi, però, mirava a la banqueta i feia una ganyota. Les baixes li han posat bastons a les rodes, a l’equip. Una plantilla on el darrer dia del mercat de fitxatges van arribar cares noves, però també en van marxar. Al final, només hi ha 19 fitxes del primer equip. I Xavi no podia remoure l’equip tal com li hauria agradat a la segona part. En un partit que ja es jugava amb una sola porteria, el tècnic egarenc va recórrer a Sergi Roberto i Oriol Romeu per mantenir la intensitat. No va atrevir-se a fer debutar l’exdavanter del Girona i el Sabadell, Pau Víctor. Així que li va demanar a Araujo que anés guanyant metres, com havien fet en el passat Alexanko o Piqué. I l’uruguaià, que segur que té defectes, però no coneix la por, va quedar-se ben a prop de marcar en dues ocasions. No deixava de ser simptomàtic que fos ell, el líder dels atacs d’un equip atropellat.

I no deixaria de ser simptomàtic que fos Sergi Roberto, a centrada d'un Balde que semblava que no tenia el dia, qui evités la derrota al final del partit en una jugada on els locals van protestar una falta de João Félix inexistent. L'afició local se sentia robada i cantava el nom de Negreira, nom que el barcelonisme carrega ara a sobre com una llufa, però va callar quan, en el darrer segon, l'àrbitre va decidir que un gol que semblava legal de João Félix no fos considerat legal. Amb pocs jugadors i sense estar encertat, el Barça gairebé va guanyar en el darrer segon un partit que perdia als 17 segons. Té cor i fam. Li cal més futbol, però.